Cadenes mentals

Religioses, de filosofia oriental, new age, comercials, polítiques, de psicoteràpia o de potencial humà, ocultistes, unipersonals, i miscel·lànies o de culte a la personalitat són algunes de les tipologies de sectes que existeixen en el món. A Espanya és un fenomen poc conegut a nivell social i insuficientment tractat a nivell legal, ja sigui per l’aparença de la que gaudeixen o per la llibertat i dret legal de la persona a la pertinença a un grup. Però, per als que han sigut víctimes d’aquestes estructures, la manipulació psicològica, i en alguns casos física, és tan gran que les seves vides canvien per complert. 

 

“Comenten que als elefants que neixen en captiveri els posen una pesada cadena lligada a la pota i a un post per a que no escapin. Ells tracten d’alliberar-se però ho troben impossible. Arriba un moment que l’elefant, ja adult, ha après que no pot escapar, malgrat que la cadena ja no és tan pesada ni el post tant fort, i deixa d’intentar-ho”. Així és com Pilar, víctima d’una secta, descriu com de poderoses poden arribar a ser les cadenes mentals que retenen a una persona dins un Grup de Manipulació Psicològica (GMP). Ella es va inscriure en un curs de Programació Neurolingüística (PNL) per millorar les seves habilitats de comunicació a nivell professional, “un conegut va ser qui em va recomanar aquest centre i va sorgir la coincidència que tan sols unes setmanes abans havia mort un familiar molt proper a mi, estava passant per un moment molt dur”. Són aquests moments dels quals se serveixen els grups de coerció psicològica per captar. Miguel Perlado, psicòleg clínic especialista en sectes, explica a Joia que la gent té més propensió a acabar en una secta en moments de crisi personal perquè “t’ofereixen un missatge seductor i experiències no rebutjables”. En els processos de manipulació psicològica que defineixen a aquests grups, la persona no té coneixement d’estar sent manipulada, és més, se li fa creure que està controlant aquest procés, ja que es troba una estructura que sembla espontània quan tot està predefinit per endavant, precisa Perlado.

En el cas de Pilar, el curs no li va convèncer al principi i va decidir que no volia continuar. Va anar a parlar amb el professor, un suposat psicòleg i psicoterapeuta expert en PNL, sobre el seu moment personal. Ell li va realitzar un exercici amb el qual li va assegurar que se sentiria millor i així va ser, Pilar va decidir seguir fent el curs i tots els que li van proposar posteriorment. Les primeres activitats són esquers, diu Perlado, i després t’inviten a participar en un projecte de major envergadura, comencen a omplir el teu temps amb diferents activitats on sempre hi ha membres del grup, així es reforça el vincle amb els altres. A mesura que això va avançant, t’inviten a un altre moment posterior, on hi ha un plus de manipulació, i et convencen de que és només per a alguns escollits. Les conseqüències es fan palpables poc després: “aïllament de familiars i amics, canvi radical en les actuacions, en la vida quotidiana, i tot sense ser conscients ells mateixos d’aquests canvis”, afirma Juantxo Domínguez, president de l’associació per a la prevenció de la manipulació sectària RedUNE. “Amb l’adoctrinament vaig canviar les meves idees, les meves emocions i els meus comportaments, van trencar els meus límits personals, cosa que va generar molta confusió i indefensió. Recordo que les coses positives que em passaven eren gràcies al líder i, pel contrari, quan les coses no m’anaven bé m’auto castigava molt, em sentia culpable per no ser capaç d’aconseguir millors resultats, i això reforçava la idea de que necessitava al grup per millorar”, explica Pilar.

 

En el seu cas, a aquesta manipulació mental es va sumar l’abús sexual per part del líder: “m’explicava que la llibertat sexual era el més important per arribar a ser lliure i que era una cosa que em portaria al creixement personal, i jo el creia”. En total va ser adepta dos anys, durant els quals va deixar el seu treball i va ocupar un lloc en l’organització, però fa dos anys que és fora gràcies a un amic, encara que mai va saber que estava en una secta fins que va conèixer a altres persones que havien passat pel mateix que ella i li van confirmar: “Des de llavors ha sigut un llarg camí de tractament psicològic, reinserció laboral, restabliment dels lligams familiars i d’amistats, psicoeducació sobre la manipulació mental, i anàlisi del meu grup i de la meva pròpia experiència per comprendre i integrar el que he viscut”. Perlado ha tractat a víctimes i comenta que, en la majoria de casos, són els familiars o amics els qui demanen ajuda a través d’associacions, metges de capçalera o policia fins que arriben a ell. “Primer intentem tenir entrevistes amb les famílies per veure si podem apropar-nos a l’adepte i promoure una trobada amb ell”. En la trobada s’invita a la persona a parlar i a que expliqui el seu nivell d’implicació, després se li exposen les coses que no sap sobre el grup i que li estan ocultant, tot amb l’objectiu de que s’obri un marge de dubte al seu cap. El procés complet oscil·la entorn a un any, però la màxima preocupació del pacient sempre és quedar-se sense una cosa que l’ha sostingut durant molt temps, remarca.

 

A Espanya no existeix una legislació específica que impedeixi la difusió de grups basats en la manipulació mental dirigida per procediments i tècniques psicològiques, tret que es puguin provar fets il·lícits al seu interior, explica Carlos Villagrasa, professor titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, i remarca que l’únic control administratiu que es pot fer és el relatiu als assumptes de gestió econòmica de l’entitat. Des de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, la seva coordinadora Cristina Monteys aclareix a aquest respecte que “no és paper de l’administració pública dir quines religions són correctes o no, precisament pel principi de separació entre Església i Estat” i que la normativa es regeix per l’ús que es farà del local, no pels continguts que es realitzaran. Les associacions són moltes vegades les encarregades de portar a judici a aquests grups i els casos de denúncies per part de les víctimes. Juantxo Domínguez, des de RedUNE, sempre ha denunciat el buit legal que existeix al nostre país i manifesta que “com les administracions públiques no analitzen aquests temes doncs ho hem de fer nosaltres”. Segons Domínguez, la manipulació psicològica està tipificada com un delicte i a Espanya hi ha un apartat sobre el tema, però no hi ha jurisprudència. Vega González, psicòloga clínica i gerent de l’entitat d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS), i la psicòloga del mateix centre Laura Merino, també sostenen aquesta realitat i assenyalen la necessitat de crear un observatori format per experts que investiguen tant als grups com a les persones afectades: “es té certa consciència que existeixen els GMP i, no obstant això, no es dóna cap tipus de resposta o protecció social”. A més, donada aquesta situació, els advocats i jutges només poden aplicar la llei vigent, però precisen de l’ajuda d’experts psicòlegs o psiquiatres per obtenir proves que acreditin que una persona està sent sotmesa a tècniques de manipulació mental contra la seva voluntat. Allò determinant és poder obtenir proves sobre les actuacions il·lícites, perquè si es pretén atacar a la secta per les seves finalitats o objectius formals la batalla està perduda, ja que “sempre oculten els seus veritables interessos en una cobertura externa que resulta perfectament ajustada a la llei”, aclareix Villagrasa. Un dels experts que ha assistit a judicis és Miguel Perlado, qui matisa que el rol del perit psicòleg és evidenciar el procés de manipulació exercida, quina és la dinàmica del grup i aportar una pericial ad hoc per recolzar l’acusació.
 

Malgrat les primeres impressions que es puguin tenir, no fa falta que el líder d’un grup coercitiu tingui formació, n’hi ha prou que tingui una gran capacitat de convicció i lideratge. “La patologia del líder d’una secta no és la mateixa que la d’una persona que està en un psiquiàtric. Són persones que poden mantenir-se molt equilibrades, però que després tenen unes carències molt importants, solen patir trastorns de tipus narcisista”, analitza Perlado. Segons l’experiència de Pilar, el líder utilitzava diferents tècniques de manipulació en funció del que podia obtenir de cada persona. Així, utilitzava als propis adeptes com a professors, pel qual els elogis cap al líder eren motiu de menció en totes les sessions. A més, algunes de les tècniques directes sobre els alumnes eren el desprestigi d’altres professions, la manipulació de les emocions mitjançant exercicis que dificulten el pensament crític, control de la informació, i enardiment de la recerca de plaer a través del cos, entre d’altres.

 

Nota: no s’ha citat el nom real de la persona afectada ni el del propi Grup de Manipulació Psicològica al que es fa referència per petició de la víctima a fi de preservar la seva seguretat i intimitat.