Crisi com a sinònim d’oportunitat


La meditació, la psicologia i el coaching coincideixen que la solució a la crisi es troba a l'interior de les persones. Els individus únicament han de deixar aflorar la saviesa interior, fer-se responsables de les seves decisions i crear el seu propi pla d'acció. Posant perspectiva i aprofitant aquests moments de canvis, cadascun pot crear la seva pròpia oportunitat.

Text: Bàrbara Munar
Fundació Joia



Les crisis originen avanços i els avanços promouen el progrés. Aquesta idea, que fa 60 anys va formular el científic més important del segle XX, Albert Einstein, regala avui un missatge d'optimisme. Un missatge que és benvingut en un context en el qual la taxa d'atur, segons la CEOE, superarà aquest 2013 el 26% de la població activa espanyola.

Elena Salgado té 37 anys, fa dos es va quedar sense treball en la perruqueria on havia estat treballant durant 9 anys. Al principi, se sentia desorientada, però va optar per especialitzar-se en estètica i poc després va obrir la seva pròpia perruqueria: “Ara treballo molt, però tinc una clientela fixa i guanyo més que abans. Estic molt contenta d'haver donat aquest pas i haver creat el meu propi negoci”, explica. Per la seva banda, fa un any i mig, Dolors Ferrer es va quedar sense treball després de donar a llum: “Sóc administrativa, he treballat set anys en un petit despatx i ara al INEM no trobo treball”.

Davant una crisi, davant un problema o davant un canvi, sempre trobarem diferents maneres d'afrontar-ho. Segons la psicòloga especialista en relacions interpersonals i autora del llibre Intel·ligència emocional en el treball, Paz Torrabadella: “En una crisi de certa intensitat, persones de característiques semblants responen a aquests canvis de forma diferent. Trobarem des de qui dramatitza i es bloqueja fins a qui els aprofita per créixer i millorar com a persona, adquirint saviesa i capacitats. Per exemple desenvolupant una virtut o un talent fins llavors no exercitat. La crisi és un canvi d'acte en l'obra de la nostra vida: de cadascú depèn si serà tràgic, dramàtic o heroic”.


Al mal temps, bona cara

Davant d'un problema, el primer que s'hauria de fer és posar perspectiva. Segons el president de la Sociedad Española de Meditación, Ramón Leonato, s'ha de donar la benvinguda a la crisi: “La vida pot veure's com un problema darrere de l'altre o bé com una aventura. És solament qüestió de com enfrontem el que les circumstàncies ens porten. Queixar-se no canviarà res, és millor viure els problemes amb esperit esportiu i aventurer”.

Segons Leonato, la meditació és una bona eina per relativitzar i solucionar els problemes: “La meditació és un conjunt de tècniques dissenyades científicament que permeten desplegar l'energia positiva que tots tenim en el nostre interior i així afrontar les dificultats quotidianes, ens ajuda a superar situacions personals difícils i ens facilita la vida en l'aquí i ara”.

Torrabadella considera que la pèrdua del lloc de treball es converteix en un problema quan no es té una sòlida noció del que volem fer en la vida, és a dir, de la nostra missió: “La recuperació de l'estabilitat arribarà quan ens reinventem, recuperem la nostra essència i talents personals. Una vegada que siguem conscients del nostre veritable propòsit o missió, brollaran de nosaltres de manera natural nous objectius”.

Raimón Samsó, expert coach professional i autor de dotze llibres de desenvolupament personal i professional, coincideix amb Torrabadella i Leonato en què les persones troben en el seu interior les respostes als seus problemes. Samsó, considerat per molts com el coach dels coachers, defineix el coaching com una eina d'èxit per aconseguir objectius: “Es basa a aflorar la saviesa interna de l'individu, fer-li responsable de les seves eleccions i acompanyar-ho a crear un pla d'acció passo a pas per aconseguir el que busca”, assegura.

En aquest moment d'incertesa, Raimón Samsó afirma que els individus han d'adaptar-se als canvis perquè són la nova normalitat: “Quan abans comencem a canviar amb el canvi, abans començarem a experimentar una millora en tots els ordres. La incertesa no és dolenta quan aprens a estimar-la”, afirma convincent.


Crear treball

Després de gairebé cinc anys de crisis, afirma Samsó, les persones encara continuen buscant un lloc de treball i no han après que la solució no està a buscar, sinó a crear el seu propi treball i ser autònoms: “Molts llocs de treball desapareguts ja mai tornaran i haurem de ser autònoms. Per crear el nostre propi lloc de treball necessitarem dues coses: un canvi de mentalitat radical i formació per començar. Ambdues coses estan avui disponibles en diferents llibres i seminaris, també en Internet. La gent ja té a la seva disposició tot el que necessita per ser rica, molt rica. El dolent és que no ho usa”.

El gran problema que veu Samsó a Espanya és que “no hi ha mentalitat emprenedora”, així que l'esforç serà doble comparat amb un país anglosaxó: “La principal barrera és la por, el qual frena a les persones a atrevir-se a començar. Per això el canvi comença a conquistar-se a un mateix. Sense un desenvolupament personal previ, el desenvolupament professional es veu obstaculitzat. Per millorar l'economia és imprescindible tenir una actitud molt constructiva, creativa, confiada, decidida… Si això falla, no importa què idea tingui l'emprenedor, doncs fallarà. No és la idea, és l'actitud”.

Sobre la importància d'un canvi d'actitud, Leonato afegeix que superarem abans la crisi si evitem la queixa: “Queixar-se de les circumstàncies no canvia les circumstàncies. El problema està en la queixa, sense la queixa no hi ha problema, solament unes circumstàncies que enfrontar”.

En aquesta idea Samsó i Leonato coincideixen plenament amb la psicòloga Paz Torrabadella: “A ningú li és fàcil iniciar noves aventures, estrenar-se i ser novençà en alguna cosa perquè li tiba i li magola. Hi ha persones a les quals els costa més adaptar-se perquè tenen una actitud tancada o rígida. Per contra, les persones de mentalitat oberta són capaces de tornar a sentir-se elles mateixes davant la nova situació que els ha ofert la vida o en aquest cas la crisi”.


Noves professions i llibertat financera

En el llibre El codi dels diners de Raimón Samsó, l'autor explica que és el moment de crear noves professions encaminades a oferir serveis a les empreses i persones. Aquestes noves professions estan basades a vendre activitats professionals, abans que a produir productes: “Es tracta d'oferir serveis de tota índole a persones o empreses per resoldre'ls problemes que elles per si mateixes no poden resoldre. Així mateix, recomano aprendre anglès ara més que mai”.

Creant el nostre propi lloc de treball, amb constància i esforç, Samsó assegura que podrem aconseguir ser lliures financerament: “Una persona aconsegueix la seva llibertat financera quan té uns ingressos cada mes que cobreixen les seves despeses, però al mateix temps, els ingressos han de venir de diferents fonts o clients perquè no depenguin d'un sol pagador”, afirma aquest expert en coach i col·laborador en diferents mitjans de comunicació com El País o Catalunya Ràdio.


El coneixement com a font de riquesa

Una de les millors solucions a la crisi és ser emprenedor: “Després de 5 anys de crisis, la gent comença a comprendre que els vells temps no tornaran i que el govern no farà gens per canviar les coses, així que toca espavilar i començar amb una altra estratègia. Ser emprenedor no és la millor solució, és l'única solució”, diu Samsó; i assevera que ara “toca emprendre sí o sí. Cada any d'espera és un any perdut i si em pregunten quan s’ha d'emprendre, els diré que l'any passat. Ja estan trigant”.

Ser emprenedor significarà que els individus hauran de seguir formant-se sempre i que aprendre i tenir coneixement seran les úniques opcions econòmiques per als occidentals: “En l'era del coneixement en la qual estem, la ignorància és pobresa i el coneixement és riquesa. Mai havia estat tan radical aquesta afirmació i alhora tan vàlida. Quan algú surt de l'escola no acaba la seva etapa formativa, al contrari: comença. És per a tota la vida i és una sort que sigui així”, explica Samsó.

La principal lliçó que ha d'aprendre's de la recessió és que tota crisi porta adherida una resposta o solució. És un ben i és un mal alhora. Es pot usar la crisi per enfonsar-se o per aixecar-se i a l'abast de cadascun està prendre aquesta decisió. Si un individu vol que sigui negativa, ho serà, però si transforma la crisi en un ben positiu, també podrà convertir-se en una oportunitat.

Ja ho deia Einstein: “La inventiva, els descobriments i les grans estratègies neixen en moments de crisis. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar superat”. Què decideixes?


Ser positius en moments de crisi

Paz Torrabadella explica que la pèrdua ocasional d'un estat, si se sap transcendir, serà una oportunitat per adonar-se que:
  • Podem ser excel·lents i haver perdut el treball.
  • Som valuosos i dignes per ser nosaltres més enllà del que rendim.
  • Sabem que èxit i fracàs són dues cares d'una mateixa moneda i cap de les dues mereix desestabilitzar-nos.
  • Coneixem el què és per a nosaltres un valor absolut i consistent (amor, fortalesa interior, etc) i “el que són valors relatius i inestables” (llocs, sous, etc).
  • Som els que som, no el que tenim. El valuós està a l'interior.
  • La confiança ha de germinar en nosaltres, no en una institució o lloc.
  • La vida gira i les seves inflexions formen part de la nostra vida i ens ajuden a construir-nos com qui volem ser.
  • No tot depèn de nosaltres ni està sota el nostre control per molt bé que obrem o treballem.
  • La vida segueix i podem continuar gràcies al nostre instint de supervivència: molt de quant crèiem imprescindible no era imprescindible ni per sempre.


Crisi i impacte en la salut mental

El passat mes de novembre, l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya, Osamcat, va celebrar el IV seminari sobre el Impacte de la crisi econòmica en la salut mental de la població. En moments de crisi econòmica augmenten els problemes en salut mental, mortalitat per suïcidi i les conductes parasuïcides. Tot un panorama que necessita d'un esforç interior de les persones per afrontar amb seguretat, confiança i convicció la situació actual de crisi.

Segons Torrabadella, els suïcidis es relacionen directament amb la depressió: “En el sud d'Europa han augmentat com a resultat de depressions generades amb l'adveniment de la pobresa, però també hem de considerar que als països pobres de tradició, l'escassetat no implica altes taxes de suïcidis”. El problema, per tant, “no és solament la manca material, sinó la percepció interior de desgràcia que suposa haver perdut poder adquisitiu o el treball”, conclou.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article