El mètode americà aterra a Catalunya

Catalunya desenvolupa un projecte pilot internacional d’inserció laboral en salut mental que centra l’atenció en les necessitats i demanda de l’usuari.


Text: Beatriz Castillo
Fundació Joia

 
Des d’Estats Units, passant per Itàlia i Holanda, ara també arriba a Catalunya el projecte IPS, un projecte que utilitza l’evidència científica en la inserció laboral amb suport individualitzat en el lloc de treball per a persones que conviuen amb trastorns de salut mental. Tot just s’ha posat en marxa el passat juliol a través d’una xarxa internacional.

Que Catalunya sigui la comunitat autònoma que inicia aquesta experiència pilot no és casualitat, ens explica la Pilar Hilarión, directora d’Àrea del Institut Universitari Avedis Donabedian-UAB. Aquest institut universitari fa molt de temps que dedica els seus esforços a apropar el coneixement a la pràctica i a ajudar a connectar en aquests processos als actors implicats com poden ser Administracions Públiques, professionals i usuaris.

En aquest cas el paper d’Avedis Donabedian-UAB era molt clar i amb una implicació de llarg recorregut. Al 2010 el Institut Universitari va treballar amb el programa Incorpora Fundació La Caixa per identificar dificultats en els processos d’inserció laboral amb els quals es trobaven les persones amb trastorns de salut mental. D’aquesta investigació van sorgir contactes amb el Centre de Salut Mental de Londres i amb el Darmouth PRC, una organització nord americana que es dedica a la investigació interdisciplinar en serveis de salut mental i que també és la pionera de la metodologia IPS.

Després de treballar conjuntament, en altres projectes, el Darmouth PRC i Avedis Donabedian-UAB amb entitats de Incorpora de tot el territori espanyol, van voler proposar a la Generalitat de Catalunya la implementació del projecte IPS, on Darmouth PRC supervisaria el programa i proporcionaria assistència tècnica i de consultoria. Un projecte que, concreta Hilarión, “només podia posar-se en marxa amb suport institucional per poder treballar en xarxa”. En aquest cas, amb els departaments de Salut, Empresa i Ocupació, Benestar Social i Família i Fundació La Caixa.

“I així és com s’inicia aquest projecte pilot a Catalunya perquè, entre d’altres coses, és fa dins del Pla Integral de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, és una comunitat amb una maduresa important en temes de salut mental i també per la facilitat logística necessària per desenvolupar el pilot”, remarca Hilarión.


La proba pilot

Per desenvolupar la proba pilot “s’ha buscat la implicació d’agents que poden ajudar en aquest procés”, explica Pilar, i per això s’han buscat tres punts al territori català que estaran liderats per tres organitzacions que actualment no formen part del programa Incorpora de Fundació La Caixa: Barcelona Esquerra amb la Fundació Joia, Sant Boi amb el Clúster Salut Mental i Girona amb el Institut d’Assistència Sanitària. Tres organitzacions que s’han escollit, explica el Dr. Pere Bonet, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, “per la seva xarxa creada al territori i per l’experiència en el sector”.

Aquestes tres organitzacions treballaran conjuntament amb altres entitats del territori per crear aquesta xarxa de coneixement, com pot ser la Fundació DAU, Fundació Marianao, Cordibaix, Coresa, Fundació Drissa, o Tresc, entre d’altres.

El repte és important perquè, com explica el Dr. Bonet, el sistema actual català de xarxa de salut mental “és molt complex pels diferents tipus de proveïdors i per les diferències en el sistema”. Ja han pogut comprovar com la legislació d’Estats Units i la catalana xoquen en alguns punts. “La nostra legislació- diu Bonet- és molt protectora amb els drets de les persones amb trastorns mentals però això no ajuda perquè a vegades es creen barreres per canviar les coses a nivell legal o en quant a les prestacions econòmiques”.


Projecte sense finançament

El Dr. Pere Bonet, que representa a la Generalitat de Catalunya en aquest projecte que se centra en una acció interdepartamental, considera que el seu paper consisteix en desbrossar el camí “per a que els que treballen al territori puguin fer-ho. Haig de conèixer els territoris, la gent i deixar treballar als líders territorials per a que quan tinguin barreres o dificultats els puguem ajudar amb tot això”.

Malgrat que el paper de l’Administració Pública se centra en una posició d’ajudar, en aquests moments la proba pilot del projecte IPS no compta amb cap tipus de finançament, diu Bonet, qui opina que “s’ha de mantenir que aquelles entitats implicades disposin sinó ara, els propers anys, d’elements suficients per tirar endavant per fer el projecte sostenible. Hem d’ajudar des del punt de vista organitzatiu, de planificació i també econòmic ha aquesta part que a anat quedant més amagada a que aflori”.


Els protagonistes

El projecte IPS es basa en 8 principis que se centren en els usuaris dels serveis de salut mental. Segons ens explica la Inmaculada Pinar, codirectora de Fundació Joia i directora tècnica, són 8 principis que aquesta organització “ja fa anys que, amb alguns matisos, els està utilitzant, i això ha fet que arribem a uns nivells d’inserció laboral del 60%”:
  1. La recerca de feina és ràpida. La preparació és simultània a la recerca i la formació és posterior a la incorporació al lloc de treball.
  2. Se selecciona el lloc de treball en funció de les preferències i prioritats de l’usuari.
  3. No s’utilitzen criteris d’exclusió per participar en els programes d’inserció laboral.
  4. Es pot optar a llocs de treball del mercat protegit però també ordinari.
  5. L’usuari tindrà un suport individual constant i il·limitat segons les seves necessitats i les de l’empresa contractant.
  6. Hi haurà una estreta col·laboració entre els equips d’inserció laboral i els equips de salut mental en l’àmbit comunitari.
  7. Es donarà el suport necessari per obtenir tota la informació sobre prestacions i beneficis socials.
  8. Els professionals que donen suport a la inserció laboral es relacionen amb les empreses per conèixer les seves necessitats.

Barcelona

Entre els punts geogràfics estratègics escollits per portar a terme la implementació d’aquest model, està el que han denominat la Barcelona Esquerra, un territori que queda delimitat pels barris de Sants, Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’esquerra del Eixample. La capital catalana, per aquesta proba pilot, estarà liderada per Fundació Joia amb el seu servei Itinere. Aquest servei és la seva agència de col·locació amb 24 anys d’experiència on destaquen i desenvolupen les capacitats de les persones que tenen trastorns de salut mental per adaptar-les a les condicions del mercat laboral ordinari actual i així crear itineraris específics d’integració laboral. També comptarà amb la Fundació DAU, amb la qual treballarà conjuntament.

L’aposta del projecte IPS per part de Fundació Joia, explica Pinar, és perquè “si atenem a la realitat resulta que cada vegada es destina, a través de les polítiques actives d’ocupació, menys diners a la inserció laboral del mercat ordinari de col·lectius amb especials dificultats. Apostar per aquest projecte ens sembla una bona forma de demostrar que val la pena seguir invertint en programes dirigits a la inserció en l’empresa ordinària d’aquest col·lectiu”.

Els últims resultats del servei Itinere el situa en una inserció del 60%. Per aquest servei acostumen a passar més de 100 persones en un any. Quan a Fundació Joia es parla d’inserció laboral “és que s’ha signat un contracte laboral amb l’empresa”, diu Pinar. A més, especifica, valoren molt les condicions i qualitat d’aquell treball, “que com a mínim tingui una durada de sis mesos, encara que les condicions actuals ho posen difícil”.

La metodologia IPS no els ve de nou, Inmaculada Pinar creu que implantar IPS és aprofitar tota la metodologia Itinere “que porta 24 anys creant itineraris personalitzats amb seguiment i suport en funció de les necessitats de l’usuari i de l’empresa, cosa que s’assembla molt a IPS però amb coses noves com la relació molt estreta entre els tècnics d’inserció i el servei de salut mental. El tècnic d’inserció forma part de l’equip de salut mental i també la relació intensa amb les empreses”. Amb aquestes dues característiques volen millorar encara més els seus resultats d’inserció laboral i ho faran atenent a uns 100 usuaris per part de Fundació Joia, amb Itinere. Fundació DAU encara no ha definit el nombre d’usuaris que atendrà a la prova pilot d’IPS.

Aquests usuaris tindran una procedència molt variada, des de serveis de salut mental, àrees bàsiques de salut, per iniciativa pròpia, altres serveis d’inserció laboral, “i apostarem pels centres de salut mental, especialment amb els dos centres de salut mental de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, amb els que ja hem iniciat el procés de col·laboració”. La resta d’organitzacions encara estan pendents de definir.


Sant Boi i Esplugues

Per tenir una mostra del territori de rodalies s’ha escollit Sant Boi, una població que estarà liderada pel Clúster Salut Mental. Dins del Clúster es troba el Parc Sanitari Sant Joan de Déu on tenen un servei d’inserció laboral amb 12 anys d’història on, segons ens explica el Dr. Josep Ramos, director de Planificació i Coordinació Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, “utilitzen una metodologia que s’assembla molt a la que proposa Darmouth i el que s’ha de fer és ajustar la metodologia”.

L’any passat, especifica el Dr. Ramos, van atendre a 555 usuaris en els serveis d’inserció laboral, que estan repartits entre l’Oficina Tècnica Laboral Coressa i el Servei d’Intermediació Laboral d’Esplugues. “El 12% va ser inserit laboralment”, que això vol dir que han aconseguit un contracte de treball en el mercat protegit o ordinari, o que estan fent una formació que pot finalitzar amb contracte de treball.

Per implementar el projecte IPS el Parc Sanitari Sant Joan de Déu utilitzarà també l’Oficina Tècnica Laboral Coressa, i el Servei d’Intermediació Laboral d’Esplugues però estaran connectats amb els centres de salut mental de Sant Boi, Gavà, Esplugues i Cornellà, i els serveis de Rehabilitació Comunitària de Sant Boi i Cornellà. “A més - diu el Dr. Ramos- nosaltres formem part del Clúster Salut Mental i això és un dels principals motius pels quals volem participar en aquest projecte internacional i perquè la feina que hem de fer no és des de cero sinó ajustar la metodologia d’ells a la nostra”. Encara no tenen el número exacte d’usuaris que atendran en aquest projecte però Josep Ramos creu que seran entre uns 50 i 60 usuaris que formaran part d’aquesta proba pilot al territori de Sant Boi i Esplugues.


Girona

A Girona tenen al seu càrrec set comarques, en aquest cas servirà per tenir una representació de l’àrea més rural de Catalunya. A través del lideratge del Institut d’Assistència Sanitària, amb el Jordi Cid, que és el coordinador de la xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, començaran a treballar en aquesta proba pilot. Ho faran amb uns 30 usuaris a través de Fundació Drissa, que pertany a Incorpora i està treballant en la inserció al mercat ordinari des de fa uns 3 anys, i Tresc, que utilitzen el treball amb suport com a primera opció des de fa uns 20 anys.

Els joves és un públic a tenir molt en compte en aquest projecte i Cid creu que els anirà molt bé amb aquest target encara que vol remarcar que els objectius que els han posat aquest any a IPS és trencar barreres: “En el nostre cas dues barreres molt importants: començar a treballar amb una única història clínica, això vol dir que compartirem la informació, i l’altra barrera és el suport que dóna salut mental a les persones que estan en un procés d’inserció laboral. Activar-se i donar l’atenció necessària de la forma més ràpida possible”.

Passar de la filosofia IPS a la seva aplicació és l’objectiu principal de Cid a les comarques de Girona. “Vol dir passar de treballar d’una manera coordinada a una forma integrada i on la persona afectada pels trastorns de salut mental pugui prendre una decisió i anar a treballar”, explica. Un projecte que encara veuen en una fase molt prematura però que aspira, en un futur, a poder oferir IPS a les 15.000 persones que atenen anualment als serveis de Salut Mental d’aquest territori.


Entrevista Sara Swanson

IPS s’ha aplicat amb èxit a molts països però encara no sabem si s’hauran de fer canvis per d’adaptar-ho a Catalunya”
Sara Swanson està especialitzada en salut mental, pertany al Darmouth PRC i és la responsable de la formació que estan rebent els diferents professionals de les entitats catalanes que estan participant al projecte IPS. Swanson, que realitza la formació online ja que ella resideix als Estats Units, ens explica com aquest model pot adaptar-se a la realitat catalana.

Per corroborar que s’està implementant bé el projecte IPS a Catalunya utilitzaran una escala de fidelitat, en què consisteix? La escala de fidelitat té 25 ítems que ajuden als professionals a entendre si s’està seguint bé l’enfocament IPS. La investigació ens mostra que els programes on hi ha major fidelitat les puntuacions donen millors resultats d’inserció laboral.

A més, es fan dues visites anuals de fidelitat per part dels revisors per entrevistar als professionals, als usuaris, a membres de la família dels usuaris i als directors de les entitats. Els revisors també observen al personal en el desenvolupament de la seva tasca i així marquen l’escala de fidelitat i fan recomanacions per ajudar a millorar el programa d’adhesió al model IPS. Després de que el programa hagi obtingut una bona fidelitat, els revisors passen a fer una visita un cop a l’any per assegurar-se que el programa no es perd de la línea de les bones pràctiques.

Aquest mètode s’ha aplicat en persones amb trastorns de salut mental però també en altres col·lectius, quins són? La major part d’implementació s’ha fet en col·lectius amb trastorns de salut mental greu però també s’ha fet estudis amb persones amb estrés posttraumàtic i lesions medul·lars. La veritat que tenim esperances de poder aplicar aquest model en altres col·lectius.

Quines diferències ha vist que existeixen entre la inserció laboral a Catalunya i els Estats Units?Un exemple és que el sistema català no permet que la persona conservi els seus beneficis socials, o una part d’ells, quan la persona és inserida en un lloc de feina. Malgrat tot, totes les entitats i professionals que estan ajudant a implantar IPS a Catalunya ja estan treballant amb el Govern per fer aquests canvis i que els usuaris puguin voler treballar per veure si es veuen capaços de fer-ho. De totes formes, segurament sorgiran moltes més diferències durant aquests propers anys que ens queden per treball conjuntament.

Creu que aquestes diferències permetran implementar IPS al 100% o s’hauran de fer modificacions?IPS ha estat aplicat amb èxit a diferents països, en aquest punt que ens trobem ara del projecte, no sabem si per fer la implementació a Catalunya s’hauran de fer canvis. Als Estats Units, la gent de les grans ciutats i les persones que viuen en entorns rurals van pensar que la metodologia IPS s’hauria de modificar per ser llocs tant diferents. Però amb el temps, ens hem assabentat que han implementat IPS sense fer modificacions i amb un bon nivell de fidelitat.

Quins beneficis directes pot portar IPS al nostre país?Moltes de les persones amb trastorns de salut mental que han tornat a treballar descriuen el treball com una cosa que ha canviat el pensament que ells tenien sobre si mateixos. La feina ajuda a les persones a que formin part de la seva comunitat i que tinguin alguna cosa que aportar. A més, el treball dóna a la gent l’oportunitat de socialitzar amb els altres i tenir un lloc on fer una activitat diària i això fa que sigui un component crític de la recuperació.

I beneficis col·lectius per a la societat?També ajuda de forma col·lectiva a la societat, inclòs quan l’economia és pobre, els empresaris volen trobar a les persones que siguin la millor opció per al seu negoci. I això amb el IPS significa que els professionals es prenen temps per entendre les necessitats que poden tenir els empresaris per ajudar a presentar als candidats adequats. I en Estats Units, a més, s’ha comprovat que ajudant a la gent a inserir-se laboralment també han baixat els costos del Govern relacionats amb els ingressos hospitalaris i tractaments de salut mental.

Quin missatge enviaria a les empreses catalanes que encara no han inserit en les seves companyies a persones amb trastorns de salut mental? Les persones amb trastorns de salut mental tenen un ampli ventall d’interessos, destreses i habilitats. Moltes d’aquestes persones estan ansioses per poder tornar a la feina i això significa que l’empresa que els contracti també tindrà avantatges.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article