L’acció social ocupa titulars

No tots els mitjans ni informacions publicades són tan sensibles com agradaria a aquests dos grans sectors que acumulen titulars.


La conscienciació dels mitjans de comunicació sobre col·lectius en risc d’exclusió social comença a fer-se efectiva i creix a causa d’una crisi econòmica que fa visibles els esforços d’entitats de salut mental i també del Tercer Sector per acabar amb continguts morbosos i amb poc rigor.
 
Malgrat aquests esforços per part d’organitzacions i periodistes,no tots els mitjans ni informacions publicades són tan sensibles com agradaria a aquests dos grans sectors que acumulen titulars. Us presentem quatre projectes periodístics que destaquen pel seu compromís i qualitat d’informació en un moment en el qual els altaveus mediàtics són una eina imprescindible per arribar al ciutadà.

Social.cat 
Si el que us agrada és informar-vos de l’acció social i la salut mental a través de la xarxa, el portal idoni és www.social.cat. Aquest projecte, que va néixer al 2009 a través de la iniciativa privada XADICA, va veure un forat informatiu en l’àmbit dels serveis socials i va decidir convertir-ho en una oportunitat.
 
La periodista Elisabet Borreda és la responsable d’aquest diari online que ja ha publicat més de 160 notícies que parlen del col·lectiu de salut mental. “Pretenem ser un altaveu i punt de trobada de tots els agents socials: professionals, institucions, empresaris, usuaris i familiars”, i això ho fan tractant quasi una vintena de temes i sectors.
 
El seu treball ja ha estat reconegut pel Premi del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona en la modalitat d’Internet, encara que com diu Borreda, són una entitat amb pocs recursos però que gràcies a la xarxa s’han convertit en un gran aparador: “Fem més amb menys perquè els lectors comparteixen i comenten a les xarxes socials i acaben sent els nostres propis prescriptors”.
 
Borreda té clar que la quantitat d’informacions destinades a l’acció social han crescut als mitjans generalistes però no la seva qualitat. “Sovint tendeixen a publicar en clau negativa i per desgràcia els efectes de la crisi només s’han mostrat així, sense parlar de les cares més amables de la situació”.
 
Encara que l’equip d’aquest diari online considera que s’està especialitzant en un sector concret com són els serveis socials, la seva seixantena d’opinadors voluntaris són, diu la responsable del portal, la “Joia de la Corona”. “Intentem tenir a gent de tots els àmbits. En salut mental vam tenir a l’Edgar Vinyals que parlava en primera persona com afectat i també tenim a professionals o gent implicada en el sector”.
 
Amb més de 1.000 visites diàries, el projecte s’ha transformat en un imprescindible per a tots aquells que tenen alguna mena de contacte amb el Tercer Sector. “El lector del Social.cat és fidel a la temàtica que publiquem”, explica Elisabet. Ella creu que les entitats confien i agraeixen com tracten la informació i, encara que sap que per a moltes organitzacions el gran repte és sortir a un mitjà generalista, recorda que moltes vegades per aconseguir-ho s’ha de fer un treball previ i passar primer “pels mitjans especialitzats, de la comarca i del barri”.

Ara
Aquest diari jove català, que va veure la llum al 2010, és un altre referent en continguts informatius del Tercer Sector i l’acció social a Catalunya. El redactor en cap de Societat, Joan Serra, està content de la feina feta fins ara en aquest camp, de fet creu que la seva secció té tres grans pilars: educació, salut i Tercer Sector.
 
A través del que en diuen una “redacció integrada”, que vol dir que els periodistes d’aquesta redacció es dediquen tant al paper com al web, han aconseguit, per exemple, que la notícia que van publicar sobre l’estat de salut mental de l’actor Roger Pera fos la notícia més vista aquell dia i amb més comentaris, “tot comentaris positius”, explica Serra.
 
Però a banda de les notícies i reportatges propis de la secció de societat, aquest diari generalista, diu el redactor en cap, ha buscat saber en què podia destacar per desmarcar-se de la resta de diaris que porten molts més anys en actiu i amb molta més experiència. Per això, una de les idees que van posar en marxa va ser ‘Ara Entitats’, un espai amb dos objectius: “per part de l’empresa tenir rendibilitat i fer una campanya d’imatge per acostar-se a una sèrie de gent que forma part del nostre target perquè ens poden comprar o subscriure’s, i per l’altra part, intentar reflectir el treball que fan les entitats en un moment amb dificultats financeres”.
 
Considera que arran de la crisi sí que han arribat més informacions del Tercer Sector a la seva redacció però creu que “les retallades han distorsionat molt el treball de les entitats perquè col·lapsen una mica el contingut, però és impossible obviar aquest tema pels mitjans de comunicació”. També van posar en marxa “Ara ens en sortim” que s’ha anat consolidant com un espai de testimonis. A vegades, d’aquestes històries que han publicat “ens han escrit lectors per preguntar-nos com poden ajudar a aquella persona i crec que això diu molt de nosaltres com a diari i de la gent que s’interessa per aquest tipus de temes i és el motiu pel qual ho potenciem”.
 
L’Ara està preparant un manual d’estil per a que quedi constància de com s’han de tractar tots els temes relacionats amb discapacitat o immigració, per exemple, però a banda d’això “és necessari aplicar el sentit comú per parlar de temes que en un principi podrien semblar morbosos però que si es fa de forma acurada i amb respecte es perd qualsevol tipus de morbositat”, adverteix el Joan.
 
També té unes paraules dedicades a l’autocrítica i ho fa en referència a la pèrdua de temes que estan en una situació fronterera entre seccions “com és l’economia social i com que no és terreny de ningú i alhora és una mica de tothom són temes que es perden per mala organització interna”.

L’hora L
Cinc temporades són les que porta en antena el programa de ràdio L’hora L de la cadena Ser. Amb el Frederic Vincent al capdavant i amb la producció de Franki Pereira, aquest programa dedica els seus 60 minuts diaris en antena per focalitzar-se en temes del Tercer Sector, l’acció social i l’actualitat, però des de l’estat del benestar.
 
El per què de tractar aquests temes ho explica Vincent: “per la magnitud de la tragèdia, perquè vam començar quan s’iniciava la crisi i vam veure que just es començava a esquerdar l’estat del benestar i que era el teixit associatiu el que estava aguantant-ho tot”. Recorda una de les primeres entrevistes amb la Creu Roja quan li van dir que tenien entre mans “l’operació humanitària més gran des de la Guerra Civil”.
 
Paraules com aquestes van motivar a promoure la sensibilització sobre aquest sector a L’hora L i també pels col·laboradors del propi programa: “gent molt sensible de la qual ens refiem quan ens indiquen que un tema és important”, explica Pereira.
 
Amb l’arribada de les últimes eleccions, el tracte dels temes socials va guanyar prioritat per enderrocar l’allau d’informacions sobre els temes independentistes. “Es va convertir en una certa obsessió, al marge de les simpaties polítiques, i nosaltres ens vam proposar no deixar de parlar d’altres coses importants com el teixit associatiu”, explica Frederic Vincent, i per això van organitzar uns debats sectorials de salut, educació i Tercer Sector.
 
La salut mental és un tema que també han tractat en aquest programa “com l’anorèxia o la campanya d’Obertament”, diu Pereira. En Frederic va trobar un article al diari sobre Obertament i va pensar que “tenien tota la raó. Sobretot respecte a com es relaciona salut mental i crònica de successos i la vinculació equivocada amb la violència”, explica, i això, i tenir una amistat amb una noia amb  trastorn bipolar, van ser els factors que el van animar a posar aquesta campanya sobre la taula de la Cadena Ser.
 
Amb el col·lectiu de salut mental, explica Franki, no han tingut molts problemes per trobar afectats que vulguin parlar de la seva situació o del seu col·lectiu per antena però “la por a que vulguem entrar en temes morbosos ens dificulta trobar a testimonis que vulguin sortir per la ràdio”. Vincent creu que la ratlla entre la informació de qualitat i el morbo a vegades és molt fina però que ells asseguren a les entitats rigor i respecte. I sembla que estan sent convincents perquè aconsegueixen reunir a més de 60.000 oients diaris que s’interessen per aquesta forma de veure el món que proposa L’hora L.

Latituds
Des del 2010 el Canal 33 de Televisió de Catalunya compta amb un espai dedicat als temes socials, de construcció de pau, Drets Humans i cooperació. Aquest projecte de reportatges amb compromís social està dirigit pel periodista Jordi Vilardell, qui porta al cap del Latituds des dels seus inicis.
 
A la tardor de 2011 aquest programa va signar un conveni amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector per rebre assessorament sobre aquest sector, ja que “vam pensar que era el moment de dedicar una atenció especial als temes de les entitats socials”, explica Vilardell.
 
Guardonats amb tres premis, entre els que destaca el Memorial Joan Gomis de Periodisme Solidari, Vilardell diu que el Latituds “forma part d’una xarxa d’entitats, d’associacions i grups diversos que intenta donar visibilitat als millors projectes que s’estan fent en acció social a Catalunya”.
 
La falta de contextualització és el que, el director d’aquest espai, creu que manca moltes vegades en els continguts de caire social, encara que creu que “en general estem vivint un moment on els mitjans de comunicació són més sensibles a aquests temes”.
 
De la temporada 2014, el segon capítol va tenir per títol: ‘Crisi i Salut Mental’. Que aquest espai dediqués temps a aquest col·lectiu no va ser casualitat, “com a periodistes intentem detectar les tendències dels temes nous que estan emergint i de projectes nous que ens semblen útils pel desenvolupament social i aquest tema va coincidir amb la presentació del informe de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya i va ser el punt decisiu per engrescar-nos”.
 
Amb l’ajuda de la Taula per focalitzar cada tema, a l’última temporada també han parlat de la immigració, les cooperatives, la recerca de feina per a majors de 45 anys i iniciatives de veïns solidaris per pal·liar la situació de crisi, entre d’altres. No tenen un gran pressupost ni tampoc un equip molt gran i això, lamenta Vilardell, els impedeix tractar els temes amb més cura del que els agradaria.
 
El programa ha estat vist “per persones d’èlits empresarials i polítiques que ens han dit que és una pena que aquests reportatges no surtin en prime time per TV3”, explica, ja que ara estan destinats al segon canal d’aquesta televisió pública i en horari de 22.55h. Per fer front a aquesta col·locació a la graella, són dels pocs programes que poden oferir els seus continguts on line abans que s’emeti per televisió.
 
Malgrat això, aquest equip valora molt que davant les complexitats de les circumstàncies i els moments que s’estan vivint a la televisió pública catalana “es segueixi fent una aposta per mantenir un programa d’aquestes característiques”. Segurament, l’interès de tots els membres de l’equip per aquests temes socials demana una motivació extra que Jordi Vilardell resumeix dient que: “Treballar al Latituds és un luxe si tens un mínim de consciència social”.
 
Entitats socials i comunicació
Si hi ha una cosa en que coincideixen aquests periodistes és que l’acció social catalana no esta molt acostumada a utilitzar les eines que tenen al seu abast per apropar-se als mitjans de comunicació. “Si poguessin invertir o prioritzar una mica més en temes de comunicació tindrien millors resultats”, diu Vilardell.
 
Per a la responsable del Social.cat el problema és que moltes entitats “fan una gran feina però per por o no dedicar un temps a parlar amb els mitjans la societat no acaba sabent qui està realitzant aquesta gran feina”. Saber buscar un portaveu, tenir una bona base de dades actualitzada i enviar emails amb notes de premsa o petits escrits explicant què s’ha fet o aconseguit, creu Borreda, seria la fórmula per començar a estar presents als caps dels periodistes.
 
Frederic Vincent recorda algun debat realitzat al Col·legi de Periodistes de Catalunya sobre aquesta relació costosa entre entitats i mitjans de comunicació: “Al final el consell sempre era el mateix, han d’intentar ser com els sindicats que quan surt per exemple la dada de l’atur tots els periodistes tenim clar a qui hem de trucar o a quina organització hem d’anar a buscar les dades”.
 
Com a últim consell, Joan Serra creu que el més important és aportar testimonis i històries humanes, “i això ho notem molt quan una entitat té a una persona dedicada a comunicació perquè de seguida sap el que necessitem”. Amb els testimonis i la facilitat de la màxima informació, explica, ells ja s’encarreguen de contextualitzar i que el lector es pugui posar a la pell de la persona afectada i “fins i tot poder donar-hi un espai a portada”.

Text de: Beatriz Castillo
www.fundaciojoia.org

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article