Les assignatures pendents en matèria de joventut

Tot i que l’ONU ha proposat com a tema d’aquesta efemèride “la participació cívica” dels joves en la societat, el president del Consell de Joventut d’Espanya (CJE), Héctor Sanz, ha assenyalat  que en el cas d’Estat “la prioritat és la qüestió socioeconòmica”. El cert és que Espanya té altres urgències i les xifres parlen per si soles. Segons l’Eurostat, al juny un total de 775.000 espanyols menors de 25 anys buscaven feina i no en trobaven.
 

Manca d’esperança 
 

D'acord amb un avançament dels resultats de l’últim baròmetre del CIS (juliol de 2015), per la població de 18 a 34 anys la sensació és que la situació econòmica actual és “dolenta” (43,75%) o “molt dolenta” (26,5%). No obstant, un 34,5% confia que millorarà en un any, mentre que un 13,8% es mostra pessimista i un 43% pensa que es mantindrà igual. 
 

La realitat crua amb la qual es troben els joves consumeix l’esperança. L’estudi posa de manifest que un 6,4% dels enquestats tenen uns ingressos inferiors a 601 euros, un 6,2% cobra entre 601 i 900 euros, i un 16,65% té uns ingressos d’entre 901 euros i 1.220. 
 

Les xifres tampoc no són més esperançadores si posem el focus a Catalunya. La taxa de desocupació juvenil a la comunitat autònoma és del 45,6%. La població més perjudicada per la destrucció de feina del primer trimestre d’aquest 2015 són els joves: una de cada dues persones que van perdre el lloc de treball tenien entre 16 i 29 anys, segons dades l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). 

 

 

Gairebé nou de cada 10 treballadors menors de 35 anys confessen no secundar les vagues convocades per por a quedar-se sense feina. L'atur és la represàlia més temuda, però un 87% opta per no seguir-les amb l'objectiu d'evitar altres sancions.

 

Així ho constata l'informe 'Arma't' de la branca juvenil d'UGT, Avalot, resultant d'una enquesta realitzada a 2.719 joves d'entre 16 i 35 anys. De l'estudi se'n desprèn una conclusió contundent: la precarietat laboral a Catalunya ha esdevingut  "la nova forma" per anular l'exercici dels drets dels empleats.

 

Davant d’aquesta realitat laboral poc atractiva, en la qual la precarietat –en forma de contractes temporals (54,3%) i parcials (51,1%); i sous irrisoris- ha esdevingut un fet massa comú, són molts els joves que opten per incrementar la seva formació amb l’objectiu d’intentar assegurar-se un futur millor. 
 

El preu de l’educació, gran handicap 
 

El nombre de joves de 16 a 29 anys que estudien ha passat del 29% el 2008 al 39% el tercer trimestre del 2014, segons dades de l’EPA. Aquest increment "indica que els joves opten per seguir estudiant com a alternativa a l'atur i per a posicionar-se millor en el mercat laboral", assegura la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil (XNEJ), que l'any passat va atendre uns 586.986 joves. 

 

No obstant, aquesta voluntat de formació per a fer front a un panorama laboral complicat xoca amb les quotes d’educació, que no estan a l’abast de tothom.

 

Catalunya és la comunitat autònoma en la qual més han pujat les taxes universitàries. Concretament, ha experimentat un augment del 158,4% en els preus universitaris entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014. Així ho recull l’estudi ‘La Universitat Espanyola en xifres 2013-2014’, que va presentar el juliol la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

 

Una de les conseqüències de l’augment del cost és l’esforç econòmic que comporta a les famílies. Catalunya és la comunitat que duu a terme un major esforç sobre la seva renta per càpita, destinant el 7,5% al pagament de la matrícula. 

 

La crisi ha passat factura a les famílies, que han vist com es seu poder adquisitiu queia de mitjana un 6,62%. No sorprèn, doncs, que el nombre d’estudiants becats hagi crescut com l’espuma, un 41,1% en sis anys, tot i que l'import percebut ha retrocedit fins a nivells del 2004-2005.

 

 

L’encariment de la formació i la manca d’opcions laborals han disparat l’emigració dels joves catalans. El nombre de menors de 30 anys que opten per marxar ha augmentat un 71,2% com a conseqüència de l’elevada taxa d’atur juvenil, segons l’informe JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) d’UGT Catalunya.

Des de 2009 hi ha 25.300 joves més residint a l'estranger, dels quals 5.530 han marxat durant l'últim any. Del total de 242.070 catalans residents a l'estranger, l'estudi posa de manifest que 60.848 són joves d'entre 15 i 34 anys: 48.347 corresponen a la província de Barcelona; 3.886, a Lleida; 4.160, a Tarragona i 4.455, a Girona. 

 

“Els joves desencantats han optat per emigrar, cosa que té dues conseqüències: la falta de reposició de mà d’obra i l’envelliment de la població resident”, sentencia Maria Hernández, presidenta del Consell de Joventut de Barcelona (CJB). Hernández recorda que es tracta d’una migració “forçosa”, ja que la majoria dels joves marxen perquè no els queda alternativa i no per a millorar la seva formació.

 

Emancipar-se, una fita a l’abast de 2 de cada 10 joves 
 

L’edat mitjana d’emancipació a Espanya és de 28 anys, quan en altres països  europeus els joves poden marxar de casa molt abans. 

 

Héctor Sanz, president del CJE, ha recordat que segons l’últim estudi de l’Observatori de l’Emancipació, amb dades del 2014, únicament dos de cada 10 joves a Espanya (21,5%)  poden emancipar-se abans dels 30 anys. 

La taxa d'emancipació residencial a Catalunya (24%) és la tercera més alta d'Espanya, en part gràcies al fet que un 41,5% dels joves d'entre 16 i 29 anys treballa, el percentatge més elevat de l'Estat, segons l'informe específic de Catalunya. 
 

Avui se celebra el Dia Mundial de la Joventut, però l’ambient no és festiu. La societat presenta una mirada crítica davant les dificultats a les quals han de fer front el joves com a conseqüència de la incapacitat dels governs de donar una resposta eficaç a aspectes com l’atur juvenil, l’emigració de talents i les tarifes universitàries.