Entrar al mercat laboral, el primer pas d'una nova vida

Fins a 44 cursos arreu del territori ofereixen eines a les persones migrades perquè inicïin la seva integració laboral a Catalunya


“El primer dia que vaig començar a treballar com a dona de fer feines, amb la bata i el cubell, em vaig mirar al mirall i no m'ho creia. En tornar a casa, la dona amb qui vivia se'n va adonar i em va dir: 'Tranquil·la, que t'acostumaràs'”. Així explica la María Lisset Suárez com va arribar a Madrid ara fa tres anys i mig, fugint de Veneçuela, on la situació política la perjudicava a ella i a la seva família. Ella, que al seu país era tècnica ferroviària, es trobava a l'Estat espanyol sense permisos de treball i residència i sense esma per lluitar. Estava a punt d'abandonar i marxar a un altre país quan una amiga li va aconsellar que viatgés a Barcelona. “Vaig arribar al març. Aquí les coses han canviat. Em sento amb força i crec que ho aconseguiré”, diu la María.

Ens ho explica en una saleta del centre de normalització lingüística que hi ha al carrer d'en Carabassa, al barri Gòtic de Barcelona. Allà assisteix a classes de català. És estiu encara i l'aula és plena de joves d'origen estranger, que s'agrupen en petits cercles de taules i cadires, mentre la professora els fa llegir i repassa el vocabulari. El grup és heterogeni: marroquins, pakistanesos, veneçolans, dominicans... Tots ells participen del Programa de reinserció laboral de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, destinat a persones refugiades o migrades que encara no han aconseguit els permisos de treball i residència, però que volen trobar una feina per poder regularitzar la seva situació.

“Sovint, quan fem la integració, ens trobem que per com està feta la Llei d'Estrangeria, les persones migrades o refugiades tenen moltes dificultats per incorporar-se al mercat de treball, perquè no tenen el permís de treball o estan a punt de perdre'l. Per això, se'ns va acudir crear el Programa de reinserció laboral, que és un primer pas per començar a integrar-se laboralment”, explica la Montse Solé, responsable del programa. El pla consisteix a seguir uns cursos de formació laboral, des de l'hoteleria fins a la mecànica, passant per les cures, el lleure o la neteja, en què “hi ha moltes hores de pràctiques”.

Els cursos acostumen a durar un trimestre i s'organitzen en 500 hores en total: 200 de teoria, 200 més de pràctiques, 45 hores de català i 15 hores de convivència en l'entorn. Són desenes les entitats que s'ofereixen a fer la formació d'aquests cursos especialitzats, com ara Càritas, Trinijove o la Creu Roja, que ja tenen l'experiència. Enguany, s'han organitzat 44 cursos arreu del territori, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, i s'hi han apuntat unes 650 persones. Algunes d'aquestes persones vénen d'altres programes d'integració, com l'Arrela't, o són joves sense referents familiars que estan a punt d'arribar a la majoria d'edat i viuen en centres de menors o pisos tutelats per la DGAIA.

Una integració emocional i evitar la invisibilitat

Una de les entitats que ha organitzat enguany un d'aquests cursos és Espai Mescladís, un espai gastronòmic al barri Gòtic de Barcelona, on es fomenta el menjar ecològic i de proximitat i la vinculació amb els veïns de totes les edats a través de tallers de cuina, mercats de pagès, xerrades i exposicions, sempre des de l'experiència de la multiculturalitat. “Ens interessa combatre la invisibilitat de la població migrada, fer-les participar amb l'excusa de la gastronomia en la societat en què viuen i reflexionar entorn de les polítiques migratòries a Europa, que cada vegada són més excloents i cruels. Ens cal fomentar l'empatia en l'àmbit comunitari”, explica el director del centre, Martín Habiague.

María Lisset Suárez, al curs de català dins el programa de reinserció laboral | Cristina Garde 

De fet, la formació que donen a les persones que arriben del Programa de reinserció laboral, però, va més enllà d'un simple curs de restauració, sinó que fomenta “la sostenibilitat emocional”. El pla pedagògic inclou teràpies de grup, teatre i el treball amb empreses socialment responsables. Aquesta és una novetat que han valorat enguany dins el programa, que les entitats també formin en lideratge i treball emocional. Això fa que Espai Mescladís sigui també “un lloc de trobada i de referència” per a les persones que participen del programa, on començar a arrelar també en la seva comunitat.

“La teràpia de grup és imprescindible. El projecte m'ha salvat la vida en molts sentits. El primer dia ens van fer explicar com havíem arribat a Catalunya. A mi em va costar molt obrir-me als companys, però quan vaig sentir les històries que explicaven em vaig desbloquejar. Hi ha companys que han creuat el mar mediterrani, deserts... Si hi ha persones tan fortes com les que jo he conegut participant d'aquest programa, per què no ho hauria de ser jo? Jo ara les considero una família”, segueix la María. Ara, treballa en el projecte de càtering del mateix Espai Mescladís, que li permet pagar-se el lloguer del pis on viu, almenys per uns mesos.

Guanyar experiència, crear una oportunitat

El programa impulsat pel Govern és sempre un primer pas per entrar dins el mercat laboral i guanyar experiència. Cada curs, explica Solé, acaba almenys amb un o dos estudiants contractats. La resta, però, han creat una oportunitat per trobar feina, perquè han après un ofici i han tingut contacte amb empreses del sector. “És clar que no és fàcil començar. La majoria no aconsegueixen quedar-se a l'empresa on han fet les pràctiques, però, en canvi, l'experiència es converteix en una oportunitat per a elles. A més, han fet grup amb la resta de companys, s'han format i sempre poden acudir a l'entitat on han fet la formació”, explica Solé.

A Espai Mescladís, a més, també intenten, sempre que poden, incorporar alumnes al seu equip, perquè consideren que reforça el projecte. “12 dels nostres 14 treballadors són antics alumnes”, afirma Habiague, que explica que el curs serveix, sobretot, per començar a “perdre la por i guanyar autoestima”.

“Ha estat molt dur tot aquest viatge. En el meu cas, m'he vist separada de la família, del meu país, dels meus costums... t'asseguro que jo voldria poder treballar al meu país, però no puc. I ara em sembla que sí que me'n sortiré, per fi. A mi el que m'agradaria, és clar, és ser tècnica ferroviària, perquè és el que m'apassiona, però aprendre una altra professió m'ajuda a tenir accés a més ofertes de feina. Jo abans no sabia ni portar una safata... Imagina't!”, diu la María. Del que es tracta al final, com resumeix Habiague, és aprendre a reconèixer el gran valor que suposa la immigració per fer créixer en tots els sentits la societat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article