La trampa de les apostes ‘online’ escull els joves

La doctora de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, i un dels seus pacients expliquen les conseqüències d’aquesta ludopatia


Juga el Barça-Lyon a les 20:45h al Camp Nou. Porten 15 minuts de partit i encara cap dels dos equips ha fet un gol. Un locutor d’una de les principals ràdios privades de Catalunya interpel·la el seu company: “Va, mirem el primer gol de Suárez, que a Goldenpark.es es paga a 75 per euro apostat!ˮ. I salta: “Home, si esteu pensant en apostar, les millors quotes les trobareu a Goldenpark.es. És un autèntic casino online amb la millor selecció d’apostes esportives, on trobareu diversió en estat pur i grans premis! Uneix-te ja a Goldenpark.es i prova els seus exclusius jocs d’slots i casino com la ruleta en viu i el black jack i viu l’adrenalina del millor esport! Registra’t ara, fas el teu primer dipòsit i et donen fins a 500 euros extres per apostar! Goldenpark.es, així de fàcil! La sort et somriu!ˮ.

Inputs constants. Tot el partit. Aposta, aposta, aposta. Adrenalina, diversió, exclusivitat. Diners, diners, diners.

Diners-diner-dine-din-di-d. Caus en el joc.

“Ara dec entre 80.000 i 90.000 euros que he acumulat durant vuit anys”, explica el Lluís, que té 35 anys i prefereix usar un nom fictici. Fa dos mesos que va arribar a l’Hospital de Bellvitge per tractar l’addicció al joc d’aposta online i ja fa mig any que no hi juga. Ell va començar jugant a apostes esportives perquè un company de feina li va proposar de fer-ho durant un mundial de futbol. “Apostant només cinc euros, en aquesta pàgina web em van donar 30 euros de benvinguda perquè seguís jugant”, explica el pacient. Els diners són llaminers, i rebutjar-los costa.

“Potser guanyava 2.000 euros i amb aquests diners no arribava a pagar tot el que havia perdut”, diu el pacient

“Vas guanyant una mica, et penses que és fàcil, deixes d’apostar amb els companys i et concentres tu sol en el joc. Aleshores ja no és setmanal. És cada dia. Arribes a casa i el primer que fas és entrar a la pàgina d’apostes esportives. Hi poses 20 euros. Perds. Potser al principi dius ‘Me’n vaig’, però després ja hi posava 20 euros per recuperar els que havia perdut i després per intentar recuperar-los una altra vegada. Gairebé no sortia de casa”, confessa. Com una roda de hàmster, el Lluís seguia i seguia, fins que va arribar un dia que no ho va poder pagar. “Potser guanyava 2.000 euros i amb aquests diners no arribava a pagar tot el que havia perdut. Ja no vaig poder més i vaig demanar ajuda als meus pares”.

Una ajuda que va portar als pares a demanar una hipoteca de la casa per cobrir el deute. Però aquí no acabava el problema. El Lluís, al cap d’un temps, va recaure. Aquest és el “típic error” que, segons la doctora Susana Jiménez, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge, cometen la major part de les famílies: “Els pares paguen el deute i creuen que el fill ja ha après la lliçó, i ell es queda tranquil amb la convicció que això està controlat però, en canvi, és molt habitual la recaiguda si no hi ha un tractament després d’aquest pas”.

Ensopegar dos cops amb la mateixa pedra

La recaiguda del Lluís va arribar en forma de correu. Una de les pàgines web de jocs l’informava que tenia un bonus perquè “portava un temps sense apostar”. La doctora remarca que aquesta mena de ganxo és la clau de la trampa del joc online, com també ho són tots els impediments que l’empresa d’apostes posa als usuaris per cobrar grans quantitats de diners que han guanyat.

“Hi ha pacients que em diuen que mai no han tingut un ingrés dels seus guanys al seu compte. Tornaven a apostar”, explica Jiménez

El Lluís confirma la tesi de la doctora: “Si intentava treure 100 euros no m’hi posaven problemes, però si, per exemple, guanyava 1.000 euros em demanaven moltíssims papers per poder-los cobrar. Però, és clar, en aquell moment tenia ganes de jugar i al final tornava a apostar sense treure els diners”, admet. Els documents que li exigien eren nòmines o targetes que ja li havien demanat anteriorment i, quan els entregava, l’empresa encara tardava dos dies a respondre. El temps suficient per no poder esperar més.

“Hi ha pacients que em diuen que mai no han tingut un ingrés dels seus guanys al seu compte. Tornaven a apostar”, explica Jiménez. “A més, es produeix l’efecte de la tolerància. A mida que augmenta el temps que estàs implicat en aquesta activitat, igual que una substància, vas adquirint-ne més per tenir l’efecte desitjat. Comences amb 20 però al final 20 ja no són suficients i vas escalant. Llavors ja són 100, 200…”. El Lluís talla la doctora: “I fins i tot 1.000!”. “I parlem de freqüències diàries, per això els deutes són els que són. En el joc online és molt fàcil acumular un deute de 90.000 euros”, afegeix Jiménez.

Les “cases de préstecs”, que és així com el Lluís anomena els bancs, tampoc li han fet cap favor. “Gairebé per tots els deutes he demanat un micropréstec. Truques i te’l donen sense problemes”, diu. Fins que no pots assumir els interessos “desorbitats”, i comença l’angoixa. I les mentides. La mentida com un dels símptomes més habituals de la ludopatia. “Quan la família em diu que és un ‘mentider compulsiu’ jo els dic que no i els remeto a un manual diagnòstic de trastorns mentals. Els dic que vagin a l’apartat de joc i que mirin els símptomes. Un és la mentida”, subratlla la doctora.

La doctora Susana Jiménez, al seu despatx a l’Hospital de Bellvitge | Cristina Garde

De fet, la família juga un paper molt important, sobretot en la primera fase de tractament del pacient, que és de quatre mesos, amb visites setmanals, i on ajuda a fer un bon ús dels diners. “La primera fase és per recuperar l’autocontrol perdut, aprendre a estar abstinent de tot tipus de joc d’aposta i recuperar mínimament totes les àrees afectades pel joc, especialment l’econòmica i la familiar”, detalla la doctora. Quan acaba aquest període se n’inicia un de dos anys de seguiment. El 70% dels pacients el superen amb èxit i se’ls dona l’alta definitiva. “Volem que el familiar entengui que no és un vici i que ells són la primera víctima d’aquest problema”, sentencia Jiménez.

La son del desig

L’abstinència adorm el desig. Però només l’adorm. És per això que en el tractament es treballa la prevenció de recaigudes identificant les situacions de risc i relacionant-les amb pensaments poc adequats o negatius. “El pensament màgic del jugador és un aspecte fonamental. Tenen distorsions, il·lusions de control de probabilitats. Es pensen que saben quan està a punt de sortir el premi”, diu la doctora. I ens fa imaginar una màquina on hi ha tres figures iguals i la quarta no ho és. “Ells pensen que han estat a punt de guanyar, mentre que tu saps que has perdut’. El seu patró d’activació cerebral és el mateix que si haguessin guanyat”.

També hi ha factors de risc neurobiològics primaris. No estrictament en el joc sinó en la recerca de recompenses. “La dopamina hi estaria molt implicada”, ressalta la doctora. Es tracta d’una substància neuroquímica que s’alliberaria d’una forma diferent en el cervell de les persones més predisposades a les addiccions en el joc.

Els estímuls per recaure-hi són múltiples i variats: llumetes, sorolls, músiques, publicitat. “Recordo tenir una pacient que em deia que era passar per davant d’un bingo i ja li venia ‘aquella olor’ i tenia ganes de jugar”, explica la doctora. La solució: “Canvi de recorregut!”. Evitar les situacions de risc, segons Jiménez, és clau. En el cas dels casinos, bingos o sales de joc, el mateix hospital obliga a fer una autoprohibició presencial a la Direcció General de Joc de Catalunya als pacients. També es pot fer l’autoprohibició online, aquesta a través de la Dirección General de Ordenación del Juego.

Susana Jiménez: “Recordo tenir una pacient que em deia que era passar per davant d’un bingo i ja li venia ‘aquella olor’ i tenia ganes de jugar”

“El 0,9% de la població espanyola és addicte al joc, i un 4,4% té conductes de risc”. I, de fet, si una altra eina bàsica d’estimulació pot regular l’Estat i no ho fa és la publicitat. “Hi ha estudis internacionals que apunten que des del 2011 alguna publicitat de joc ha augmentat un 160%. És molt fàcil seduir i atraure persones joves. Entre 16 i 21 anys, el trastorn és rapidíssim. Des que comencen a jugar i perden el control ha passat un any. Això és molt inusual en persones més grans”, diu la doctora.

Ella proposa una contracampanya de màrqueting. Utilitzar la publicitat en sentit positiu. “Ens podem inspirar en les campanyes d’alcohol i tabac. Ara el joc també està considerat una addicció”, constata. En aquesta mateixa línia, fa només un parell de mesos el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) demanava una regulació més estricta del joc en línia, així com la prohibició d'anuncis de jocs d’atzar i apostes durant l’horari protegit, que va de les 6h a les 22h.

Les dones també juguen

Malgrat que és un trastorn que afecta tant homes com dones, la doctora en detecta certes diferències. Mentre que els homes comencen a jugar habitualment al final de l’adolescència i la primera etapa de la joventut, les dones comencen a jugar força més tard, entre els 35 i els 40 anys. “Ara, per primera vegada, hi ha noies joves a les nostres consultes. No n’havíem vist mai!”, exclama Jiménez.

El Lluís explica que s’ha separat de la seva parella i afirma que l’addicció n’ha estat part del motiu

“Els homes ho fan habitualment pel repte, l’estimulació per guanyar, sobretot en apostes esportives. I el 30% presenta comorbiditat amb consum de substàncies i alcohol. Les dones, en canvi, ho fan per escapar d’estats emocionals negatius i la comorbiditat més important és amb trastorns depressius i de l’estat d’ànim. També del 25-30%. Elles et diuen que mai anirien a un casino ni davant d’una màquina de bar i, en canvi, a l’habitació desconnecten de tot i juguen sobretot a ruleta o slots online”, assenyala la doctora.

Una addicció que pot arribar a tenir conseqüències “devastadores i a tots els nivells”, subratlla l’especialista. El Lluís explica que s’ha separat de la seva parella i afirma que l’addicció n’ha estat part del motiu. La trampa de les apostes online atrapa cada any centenars de persones. L’adrenalina del joc, com el tabac, també fa malbé vides. D-di-din-dine-diner-diners.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article