L'ajuda imprescindible de la teleassistència

Fins a 85.000 persones s'han beneficiat de l'ajuda que ofereix la Diputació de Barcelona en més de 310 municipis el 2018

La Conxita fa anys que, a casa, duu el collaret de teleassistència, el típic penjoll amb un botó vermell. Un dia va caure al menjador i no es podia aixecar i la treballadora social que l’atén li va tramitar l’ajuda. Abans, les trucades de la teleassistència eren més freqüents, però ara que la família ja viu amb ella, l’acompanyament és més espaiat. Tot i així, a la Conxita li agrada que encara l’avisin quan té visites programades al CAP o que la felicitin per Nadal o pel seu aniversari. Com ella, 85.000 persones han estat beneficiades el 2018 pel servei que ofereix la Diputació de Barcelona en coordinació amb 310 municipis, excepte la ciutat de Barcelona, que ho gestiona de forma autònoma.

Perquè, més enllà del collaret amb què la gran majoria de ciutadania associa la teleassistència, que només s’usa en casos d’emergència, el servei, que actua les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, atén la persona de forma continuada a través de trucades, amb visites presencials al domicili i amb altres aparells tecnològics adaptats a persones amb necessitats especials, com ara les persones sordes.

En total, el 2018, es van posar en marxar fins a 15.000 dispositius de seguretat. Al 2020, el servei vol arribar als 20.000. I més enllà del penjoll, s’hi inclouen aparells que donen suport a persones que tenen més riscos a la llar o que es troben en una situació fràgil de salut. Aquests dispositius, per exemple, poden detectar si hi ha un risc d’incendi, manca de moviment a la llar o caigudes sobtades.

La teleassistència, tal com explica la responsable de la Diputació de Barcelona, Patxi Rivas, “és un servei públic, preventiu i de proximitat, que fa un seguiment de cada persona i que s’adapta a les seves necessitats”. L’empresa que el gestiona, per concurs, és Tunstall Televida. I qui el pot sol·licitar? “Totes aquelles persones que, per diversos factors de risc, com ara solitud, fragilitat o dependència, necessiten un suport especial”, explica. Els serveis socials municipals en són la porta d’entrada.

“Poden sol·licitar el servei totes aquelles persones que, per diversos factors de risc, com ara solitud, fragilitat o dependència, necessiten un suport especial”

Segons Rivas, el perfil més habitual de la teleassistència és una dona gran, que es troba en una situació de solitud no desitjada i que ha patit alguna caiguda a casa. I les persones usuàries n’acostumen a estar força contentes. Segons la darrera enquesta de satisfacció, l’ajuda és valorada amb un 4,7 de 5 punts. “És el més ben valorat de tota la cartera de serveis socials”, apunta Rivas.

“Intentem promocionar l’autonomia de les persones. Molta gent creu que el servei s’ofereix segons el grau de salut, però el cert és que prioritzem, sobretot, l’autonomia social que té la persona, si es relaciona molt o poc amb l’entorn familiar i veïnal”, argumenta la responsable de la Diputació, que explica que el sistema que es fa servir s’anomena RET, les sigles de Resposta Eficient en Teleassistència.

Així, les més de 180.000 persones que han estat ateses des que es va crear el servei el 2008 es distribueixen en quatre nivells d’atenció. El 53% reben una atenció de nivell 1, el 40% pertanyen al nivell 2, el 6% tenen un nivell 3 i tan sols un 1% es troben en el nivell de risc alt. Segons aquesta classificació, es valora quina ajuda ha de rebre la persona de totes les que s’ofereixen, i amb quin grau de freqüència.

Diversos aparells de teleassistència, en una llar | Arxiu

Més d’un milió de trucades emeses

A partir del moment en què es fa la valoració, els 300 treballadors, 250 a través del servei telefònic, es posen en marxa. “Les trucades, és clar, són d’anada i tornada. Les teleoperadores han de fer trucades preventives cada cert temps i trucades de recordatori per aniversaris, visites mèdiques, per recordar que la persona s’ha de prendre la medicació o per Nadal i altres festivitats, com ara el Dia de la Dona o Sant Jordi”, explica Rivas.

Les teleoperadores han de fer trucades preventives i de recordatori per aniversaris, visites mèdiques, prendre la medicació o Nadal i altres festivitats

Durant l’any, les teleoperadores acostumen a fer fins a un milió de trucades, la gran majoria (el 75%) per fer seguiments. Un dels programes que impulsen aquestes trucades és el Parlem de..., amb el que s’han realitzat més de 130.000 comunicacions el 2018, on es donen consells de seguretat a la llar i al carrer, de consum i estalvi energètic o de temes d’actualitat. Un 7% de les trucades són per mobilitzar recursos d’atenció i el 6% per fer recordatoris de visites.

A més, és clar, les treballadores també han de respondre les trucades que reben de les persones usuàries. El 71% d’aquestes són per demanar ajuda o informació o per comunicar dades, el 55% ho són per emergències sanitàries o socials i el 42% per soledat.

En el cas de les emergències sanitàries o socials, tant si són motivades per trucades de les teleoperadores o per les persones usuàries, s’activen els 29 serveis mòbils de primera o segona resposta. I, en cas que sigui necessari, també les urgències sanitàries o policials. En total, el 2018 s’han engegat fins a 22.600 visites.

Les visites a la llar, detectors de benestar

Més enllà de les trucades i de les unitats mòbils d’atenció d’emergències, el servei de teleassistència també atén la persona amb visites presencials al domicili cada cert temps. Són aquestes visites les que permeten detectar el benestar de la persona i situacions de risc.

Així, per exemple, la Diputació de Barcelona ha engegat el protocol de prevenció, detecció i actuació com a resposta a la sospita de maltractaments i està en procés de consolidar-lo entre les treballadores socials. Gràcies a aquest pla, el servei de teleassistència ha registrat fins a 595 casos el 2018.

El protocol de prevenció, detecció i actuació com a resposta a la sospita de maltractaments ha registrat fins a 595 casos el 2018

“És un instrument d’alerta que la treballadora social ha d’omplir com si fos una enquesta, i que, en cas que doni positiu, es deriva a serveis socials del municipi”, explica Rivas. De les xifres se’n desprèn que el 50% de les sospites de maltractament tenen com a agressor el mateix fill de la víctima, que sol ser una dona més gran de 75 anys. Ara, la Diputació de Barcelona també treballa amb dos protocols nous, un per prevenir i detectar conductes suïcides i un altre per intervenir en catàstrofes i emergències a l’entorn.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article