Mari

No podia ser una altra que la meva mare. 53 anys i sembla que en tingui 40 en esperit i ganes de viure. Mai he vist una dona amb els ideals tan clars, tan lluitadora a casa per la igualtat, fent que la figura del pare fos la mateixa que la seva. Va néixer a un poble d’Albacete i amb sis anys van venir a viure a Terrassa amb els seus germans/es, mare i pare en una furgoneta sis persones i un gall.

Amb 18 anys va perdre al seu pare i va posar-se a treballar de dilluns a dissabte a la casa dels marquessos de Barcelona fent de cuinera, deixant a la seva mare, els seus germans, nebots i el meu pare. Sempre ha lliutat per treballar, sent una dona independent, sense haver de donar explicacions i fent-se respectar pels altres.

Sens dubte, el meu referent de dona, sempre traient temps per a ella, per a nosaltres i per al meu pare. Gràcies mare, t’estimo.

Laura