Rosalind Franklin

Regne Unit

Rosalind Franklin (Notting Hill, 25 de juliol de 1920 - Royal Marsden Hospital (Londres), 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.

(Informació extreta automàticament de la Viquipèdia)

Motius

Rosalind Elsie Franklin (Londres, Anglaterra, 25 de juliol de 1920—16 d’abril de 1958) fou una química i cristal·lògrafa de raigs X britànica, de família jueva, el treball de la qual fou fonamental per a la comprensió de les estructures moleculars de l’ADN (àcid desoxiribonucleic), l’ARN (àcid ribonucleic), els virus, el carbó i el grafit. Els seus treballs sobre el carbó i els virus foren apreciats en vida, però les seves contribucions al descobriment de l’estructura de l’ADN només han estat reconegudes a títol pòstum.

L’aportació més coneguda de Franklin és l’obtenció d’un seguit d’imatges de difracció de raigs X de l’ADN, mentre treballava al King’s College de Londres, en particular la «fotografia 51». En base a aquesta fotografia, James D. Watson i Francis Crick, amb l’ajut del biofísic Maurice Wilkins (col·lega de Franklin al King’s College), elucidaren el que actualment s’accepta com a primer model de doble hèlix correcte de l’estructura de l’ADN. L’any 1962 Wilkins, Watson i Crick foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia «pel descobriment de l’estructura de l’ADN», un premi que deixà de banda les grans aportacions realitzades per Rosalind Franklin, morta l’any 1958, als 37 anys, la qual cosa la féu inelegible per al Premi Nobel.

Un cop finalitzat el seu treball sobre l’ADN, Franklin dirigí un treball pioner a Birkbeck sobre les estructures moleculars dels virus. Novament fou Aaron Klug, membre del seu equip, qui continuà la investigació i fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any 1982.

Guillem S.

Un projecte de