Conclusions - IV Congrés català de la salut mental de la infància i l'adolescència
Dels continguts de les ponències així com dels debats que es varen desenvolupar al llarg dels dos dies del congrés es poden extreure les següents conclusions:
A) Pel que fa a la clínica de la infància i l'adolescència:
S'està produint una progressiva deriva de la clínica psicopatològica clàssica cap a models d'intervenció molt simples i reduccionistes, més basats en qüestionaris i proves psicomètriques i de neuroimatge que en l'escolta de l'infant, l'adolescent i les famílies.
Aquesta deriva s'emmarca en un context basat en una aplicació també reduccionista de la mal anomenada psiquiatria basada en l'evidència. Cal recordar que el terme correcte és psiquiatria i salut mental basades en proves i que aquesta consta de 5 passos:
1. Formular la pregunta
2. Cercar les respostes
3. Avaluar la validesa
4. Aplicar els resultats al pacient
5. Avaluar els resultats
Però, aquests passos no sempre es segueixen i, a més, en ocasions es prenen decisions de manera empírica sense disposar d'unes bases teòriques i clíniques que les legitimin. Una altra deriva consisteix en el progressiu abandonament del model bio-psico-social, que tants bons resultats va donar en el període en el qual va ser aplicat i que fou defensat en la Conferència de Helsinki, del 2005.
Un altre problema està condicionat pel progressiu increment del nombre de categories diagnòstiques basades en el model DSM (en detriment de la classificació promoguda per l'OMS). Aquesta terminologia eleva a la categoria de trastorn mental el que sovint és una manifestació simptomàtica que s'emmarca en una síndrome i, per tant, és inespecífica. En aquest marc, actualment s'estan desenvolupant moviments alternatius al sistema DSM que posen més l'èmfasi en el diagnòstic estructural i en les aportacions de la psicopatologia clàssica europea.
En conseqüència, el Congrés opta per defensar un model de retorn al trinomi bio-psico-social, que tingui en compta tant la simptomatologia de l'infant/adolescent, com el context social i familiar en el que es desenvolupa.
B) Pel que fa a la situació social i de les famílies:
Les relacions familiars son el més important dels factors responsables del benestar subjectiu. Els pares i mares, sobreocupats, pateixen les dificultats de conciliar la vida familiar amb la laboral, amb les conseqüències de malestar que això comporta. Els models i les estructures familiars també són diversos i diferents del model tradicional.
Com a conseqüència d'aquests canvis estructurals, cal ser molt curosos i sensibles en l'atenció a les famílies en els moments de transformació, de ruptura o de dolor.
En contrast amb una visió exclusivament biomèdica i innatista, els estudis recents mostren la importància dels vincles intergeneracionals i intrageneracionals en la configuració de la forma de ser, d'actuar i en la presa de decisions dels infants i adolescents
C) Pel que fa a la situació de la societat actual:
Enfront d'una societat convertida en un basar de teràpies de tota mena, convé defensar la finitud humana i, en conseqüència cal desemmascarar l'imaginari de l'eterna felicitat i sostenir el dolor o les dificultats subjectives inherents al fet de viure.
El model actual de societat promou una patologització del malestar inherent a la vida donant lloc a una progressiva medicalització, psiquiatrizació i psicopatologització de la vida quotidiana.
Es detecta també una formació poc adequada de les noves generacions de professionals enfront de les noves particularitats de la clínica, molt condicionada pels factors socials, culturals i econòmics.
Hi ha un dèficit de recursos públics que es destinen a la prevenció, rehabilitació i promoció de la salut mental. En aquest sentit, cal incrementar els esforços de tots els actors implicats (administracions locals, Parlament de Catalunya, Govern de Catalunya, institucions privades, etc) i potenciar el model de salut mental comunitària i de treball en xarxa.
D) Quant als elements febles de les xarxes assistencials:
Es detecten cassos en els quals es produeixen pèrdues en els diferents circuits assistencials i d'atenció. En ocasions, alguns infants i /o adolescents passen desapercebuts mentre que d'altres, atesos en els dispositius, acaben també perdent-se. Davant d'aquesta constatació dramàtica es fa necessari emprendre mesures que evitin les esmentades pèrdues.
Es conclou la necessitat de promoure un treball transversal dels serveis, que implica, no solament el compromís personal sinó ser capaç de: tenir en compte els altres, poder fer una avaluació permanent i critica del nostre treball i de la nostra evolució personal i professional.
E) Treball en Xarxa. La interdisciplinarietat
Totes les ponències així com els debats han fet palesa la necessitat de potenciar el treball en Xarxa, entès com la trobada cara de tots els professionals implicats en l'atenció dels cassos, superant les barreres inherents a la diversitat de marcs legals i models teòrics.
A més, els estudis que s'estan realitzant actualment mostren els avantatges en termes de cost-benefici del treball en xarxa ja que s'obtenen millors resultats, s'eviten hospitalitzacions perllongades i, sobre tot, es fa una prevenció de la cronificació dels cassos.
F) Formació i recerca:
En el capítol de la formació s'assenyala el paper important del docent en transmetre als alumnes una visió global de l'esser humà i el seu sofriment psíquic. És bàsic que els futurs professionals adquireixin una bona formació en psicopatologia, que és el fonament de la clínica en el camp de la salut mental.
També es destaca el paper de la supervisió, tant clínica com institucional, i es considera que s'ha d'incloure plenament dintre de l'àmbit de la formació continuada dels equips assistencials.
Pel que fa a la recerca, s'han presentat diverses ponències que mostren que és possible avaluar els resultats dels procediments psicoterapèutics i que també és possible aplicar metodologies basades en les aportacions de la intel·ligència artificial per tal de poder obtenir una extracció automàtica d'indicadors, més precisos i rigorosos, per al suport diagnòstic de diversos trastorns mentals.