La precarietat laboral i el preu de l'habitatge provoquen l'exclusió social del 20% dels catalans

Redacció
ACN

La precarietat laboral i, sobretot, l'alt preu de l'habitatge fan que l'exclusió social severa augmenti a Catalunya, mentre a la resta de l'estat disminueix els últims anys gràcies a la fi de la crisi. Això també passa en altres autonomies de l'arc mediterrani espanyol. A l'Estat, l'exclusió severa va passar del 6,3% l'any 2007 al 10,8% el 2013, però ha baixat fins el 8,8% el 2018.

L'exclusió moderada estava al 10,1%, va pujar fins el 14,5 i ara està en el 9,6%. En canvi, a Catalunya, l'exclusió severa estava al 9,3% el 2013 i ara està en el 9,6%, 26.000 persones més i un total de 727.000. L'exclusió moderada ha passat del 15,7 al 9,8%. Això significa que gairebé una de cada cinc persones estan en situació d'exclusió social, gairebé 1,5 milions d'habitants, i dues de cada tres considera que ha empitjorat la seva situació des del 2008.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta sobre integració i necessitats socials 2018 inclosa en l'informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, que han fet Càritas i la Fundació de Foment d'Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), presentat aquest dimecres a Barcelona pels seus responsables i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. A Catalunya s'han fet 13.000 visites presencials a 2.800 persones de 1.100 habitatges.

Segons l'informe, l'exclusió social es calcula amb 35 indicadors i va més enllà de la pobresa econòmica, ja que inclou l'acumulació de problemes com l'aïllament social, la falta de salut o d'educació, el risc de perdre l'habitatge, falta de seguretat o la falta de participació en la vida social.

Una de les principals problemàtiques concretes detectades a Catalunya és la precarització del treball: un 52% de les llars en situació d'exclusió estan sustentades per només una persona amb feina; l'atur s'ha reduït els últims anys, però encara és gairebé el doble que el 2007; tot i la feina, el 15,8% de les llars estan en situació d'exclusió social. La precarietat, a banda dels sous baixos, ve provocada per la parcialitat i temporalitat involuntària: l'exclusió afecta el 26% de les persones amb contracte temporal i el 12% de les de contracte indefinit.

L'altre gran problema és l'exclusió residencial, que afecta el 30% dels enquestats. Un 16% de la població, 1,2 milions de persones, viu en un habitatge inadequat, com insalubritat, assentaments informals o sobreocupació. Unes 944.000 persones viuen en pobresa severa després de pagar l'elevat preu de l'habitatge i els subministraments, mentre unes 300.000, un 4% de la població, viuen en un habitatge considerat insegur per estar en relloguer, en procés de desnonament o en situació de violència familiar. Un 25% de la població diu que s'ha vist obligada a reduir les despeses en subministraments.

A banda, un 10% de la població, 780.000 persones, han deixat de comprar medicines o de seguir tractaments mèdics per problemes econòmics, i prop d'un 4% viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica. L'exclusió social provocada per l'aïllament afecta l'11,6% de la població, davant del 8,8% del 2013, mentre a la resta de l'estat ha passat del 8,5 al 7,5%.

Així, el perfil de les persones en exclusió social són dones, immigrants, d'entre 30 i 55 anys, amb feina precària o a l'atur i família monoparental o nombrosa. A més, el 22% dels menors està en situació d'exclusió. Raúl Flores, cap d'estudis de Càritas Espanyola, i Míriam Feu, de la comissió d'Acció Social de Càritas Catalunya, han alertat de la pèrdua de drets socials i han demanat més esforç a les administracions. Així, per exemple, la renda garantida de ciutadania hauria d'evitar els actuals "obstacles" i aprovar un reglament que permeti compatibilitzar-la amb feines precàries i temporals.

Preguntats pels drets socials, el 86% dels enquestats considera que s'han de destinar més diners als serveis socials, i un 74% optaria per tenir més prestacions i serveis socials pagant més impostos. No obstant, més de la meitat admeten que ajuden menys que fa deu anys.