Irídia rebutja la reobertura del CIE i veu “complicat” que els interns hi puguin mantenir la distància de seguretat

ACN

El Centre de Defensa de Drets Humans Irídia ha rebutjat la reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona aquesta setmana. En la presentació d'un informe sobre les vulneracions de drets humans en les deportacions de l'Estat Espanyol, l'advocat i membre d'Irídia Andrés García Berrio diu que veu “complicat” que s'hi compleixin les mesures per evitar la propagació de la Covid-19. 

En concret, augura que no serà possible “mantenir la distància de seguretat” tenint en compte que s'hi han internat 80 persones quan el CIE té capacitat per 220. A més, també ha demanat que els municipis puguin actuar com a “contrapès” de les estatals oferint serveis d'atenció per a possibles vulneracions de drets.

Segons Berrio, els sis mesos amb els centres tancats han demostrat que “no hi ha necessitat” de mantenir els CIE i, tot i que reconeix que “oficialment” s'hi han establert protocols per evitar la transmissió de la pandèmia, la situació dels immigrants en situació de deportació torna a ser “preocupant”.

L'advocat també ha lamentat les condicions dels interns als CIE, cosa que durant el mateix acte s'ha complementat amb l'experiència en primera persona de Yasin M. El testimoni ha denunciat “el tracte i l'abús que es pateix” als centres. Segons ell, els interns estan sotmesos a “un règim autoritari i arbitrari” dels funcionaris de la policia nacional. “És un règim militar, amb molta incompetència i deficiències”, ha afegit, explicant que ara no és a un CIE a causa de la Covid-19.

27.711 immigrants deportats 

En l'informe, Irídia i Novact conclouen que Espanya perpetra “violacions de drets humans” generalitzades en les expulsions, que comptabilitzen en 223.463 del 2010 al 2019. De fet, l'any passat 21.711 immigrants van ser deportats, la xifra més alta des del 2013. Segons les entitats, cal derogar la llei d'estrangeria per incorporar una gestió dels processos migratoris “respectuosa amb els drets humans”. Mentre no es derogui, però, reclamen mesures com “garantir la intimitat” de les persones rebutjades als aeroports, crear “un sistema d'acollida integral digne” per la gent que arriba per “vies informals”, que es garanteixi un sistema d'assistència lletrada per aquells a qui se'ls denegui una entrada i aprovar un protocol contra la "discriminació ètnico-racial" a la policia.

També proposen posar una data de caducitat a la vigència de les ordres d'expulsió, que es generi la figura d'un jutjat de garanties davant la deportació per vetllar per la proporcionalitat de l'administració, un sistema “correcte” d'assistència d'advocats als interns a CIE, la comunicació amb 72 hores de marge d'una deportació, i també un sistema de traducció i interpretació permanent als CIE. D'altra banda, les entitats proposen executar el principi de no devolució amb el Marroc, que prohibeix deportacions a un territori “on la seva vida o llibertat es trobin amenaçats”.

Segons Berrio, unes 500.000 persones residents a l'Estat estan en situació irregular, des dels que acaben d'arribar en pastera, fins a gent “que ha nascut aquí o porta 20 o 25 anys vivint-hi”. L'informe també detalla que “milers d'empreses” han desenvolupat una indústria de control migratori en les diverses fases de les deportacions. Segons Clara Calderó, de Novact, “les mateixes indústries que es lucren venent armes a les regions del món de les quals procedeixen els fluxos migratoris són les que després també es lucren blindant les nostres fronteres i fent lobies perquè les institucions europees vegin la migració com una amenaça”.

El testimoni de Yasin M. també ha servit per exemplificar la situació de les deportacions d'Espanya. El jove, nascut a Madrid de pares marroquins, ha viscut tota la vida a Espanya amb permís de residència. Segons ha explicat, va ser condemnat per un delicte “no greu” i, tot i que cap jutge en va ordenar la deportació, va ser la policia qui li va incoar un expedient d'expulsió. Yasin ha dit que la van fer efectiva de manera “en calent i exprés” i amb la connivència de l'advocat d'ofici que se li va assignar.

Un dia, segons ha dit, el van citar a una comissaria amb l'excusa “d'esclarir la seva situació i regularitzar-la”, però va ser un “engany”, ja que d'allà no en va sortir i el van deportar el matí següent sense que cap jutge hi intervingués. Camí de l'aeroport, no va disposar ni “d'aigua, ni menjar”, van fer ús de la “força” i les esposes en tot moment i es van produir tot tipus “de vulneracions” de drets humans, ha continuat. Yasin també ha explicat que el van registrar de manera “exhaustiva” com si fos un “terrorista” i no va ser fins l'avió que el van alimentar.

De Barajas, a Madrid, el van traslladar a Melilla, i d'allà a una comissaria marroquina. “Vaig arribar al Marroc, pensava que estava perdut, perquè era a un lloc on no tinc res, ni l'idioma a banda del que he après a casa... Volia morir-me”, ha explicat. “Què ha passat amb la meva vida?”, va pensar. Després de creuar de Nador a Tànger per reunir-se amb els seus àvis amb 90 cèntims d'euro a la butxaca, al cap d'un temps va acabar tornant de manera “clandestina” a Espanya, on un any després el van identificar i va acabar a un CIE.