Els infants amb dificultats de llenguatge, més vulnerables a l’assetjament escolar

Redacció

“Diagnosticar una dificultat del llenguatge de manera precoç ens pot ajudar tant en la prevenció com en la detecció i la intervenció de l’assetjament escolar”. Així de ferma es mostra Àngels Esteller, investigadora del grup de recerca en Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge (I+DEL) de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE) a la Universitat de les Illes Balears, una de les ponents de la III Jornada de formació sobre Dificultats del Llenguatge, que organitzen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de les Illes Balears. Aquest dissabte, experts nacionals i internacionals es reuneixen a Palma per donar a conèixer estudis i noves eines de diagnòstic i metodologia, i crear un espai de trobada i interacció entre estudiants, professionals de diverses disciplines i familiars de persones que pateixen aquesta mena de trastorn. També es busca visibilitzar aquest col·lectiu, especialment vulnerable pel que fa a l’assetjament escolar, i insistir en la necessitat d’atenció precoç.

Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, explica que l’atenció precoç continua sent un dels “cavalls de batalla” de les professionals. “És cert que alarmar no és positiu, però convé estar alerta si veiem que el nostre fill o filla, en comparació amb altres infants de la seva edat, no adquireix les mateixes competències en el desenvolupament del llenguatge”, afegeix. Igualada considera que “tot i que sempre es pot intervenir, com més triguem, més llacunes hi haurà i més dificultats, que faran que hàgim d’ajustar la intervenció constantment”. A la jornada, el professor de la UOC presentarà PleaseApp, una nova eina de diagnòstic per al trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) entre els 3 i els 12 anys, juntament amb uns nous qüestionaris per diagnosticar la població bilingüe.

Ansietat i estrès en alumnes

L’atenció precoç és fonamental, insisteix Esteller, que abordarà a la jornada, precisament, les trajectòries d’assetjament escolar en adults amb dificultats del llenguatge oral: “Si a les dificultats associades al seu trastorn se li sumen les conseqüències de l’assetjament escolar, podríem trobar que presenten pitjors indicadors de benestar social, com ara símptomes de depressió, ansietat o estrès”, comenta. La investigadora de l’IRIE subratlla que mentre que els docents i l’alumnat sense trastorns del llenguatge reconeixen que les persones amb dificultats del llenguatge estan més victimitzades, elles no s’autoperceben així, segons una sèrie d’entrevistes que el seu grup d’investigació ha fet. “Potser perquè no són conscients del que els passa o perquè neguen la realitat”, avisa.

Les conseqüències d’una persona no diagnosticada ni tractada poden afectar “no només l’àrea expressiva o receptiva, sinó que es poden estendre a altres àmbits de la seva vida”, afegeix l’experta. Per exemple, problemes en el seu rendiment acadèmic, més probabilitat de fracàs escolar o “en les seves relacions socials, amb un risc més gran d’assetjament escolar, com ja s’ha esmentat”. Precisament, pel que fa a l’assetjament escolar del qual poden ser víctimes, aquests nens i nenes “poden presentar tristesa o irritabilitat, problemes de son, conductes autolesives o ideació suïcida, que a llarg termini esdevenen problemes de salut mental”. “Per això és important la prevenció”, remarca.

Una prevalença més alta que el trastorn de l’espectre autista

Igualada insisteix també en la necessitat de visibilitzar aquests nens i nenes: “Els nens i les nenes amb TDL representen un 7% del total de l’alumnat. Això vol dir que, en una classe de 20 o 25 infants, en trobarem dos com a mínim. Perquè ens fem una idea, les persones amb trastorn de l’espectre autista representen entre un 2% i un 4% i, tanmateix, les persones amb TDL tenen menys visibilitat”. L’expert precisa que aquest trastorn “impacta en la seva vida adulta i els acompanyarà, a la majoria, durant tota la vida”.

Com indica aquest professor, es pot donar el fet que un nen o nena amb TDL presenti, a més, una altra classe de dificultat. “S’està evidenciant que nens i nenes amb TDL sever també tenen problemes en el desenvolupament d’habilitats executives.” Àngels Esteller incideix en la importància d’un diagnòstic correcte: “De vegades, el nen o la nena amb dificultats del llenguatge pot ser diagnosticat erròniament d’una altra necessitat educativa, com trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), entre d’altres, per la qual cosa una avaluació correcta del llenguatge i un diagnòstic adequat són imprescindibles per a una intervenció eficaç.”

Intervenció universal, addicional i intensiva

Igualada insisteix en “la necessitat d’invertir en suport i recerca per a aquestes persones” i detalla els tres nivells d’intervenció que se solen aplicar un cop fet el diagnòstic: “La resposta és una atenció precoç, sense saturar els serveis. De vegades, hi ha infants que amb el desenvolupament milloren i només són parlants tardans. En aquests casos, amb una mica d’impuls en la intervenció acaben assimilant les habilitats del llenguatge.”

Aquesta mena d’intervenció, la més lleu, s’adreça a tot l’alumnat i és l’anomenada universal. “Si així no es van igualant a la resta de companys i companyes, veiem quin tipus de suport poden necessitar: des d’una mestra amb competències en aquest camp fins a incloure’ls en grups reduïts d’alumnes amb dificultats del llenguatge”, destaca el professor de la UOC. Finalment, si aquest suport addicional tampoc no és suficient, “al capdamunt de la piràmide trobem el suport intensiu, en què l’especialista, un logopeda, els dona atenció personalitzada i se’ls ofereix un pla individualitzat de treball”, detalla Igualada.