Identifiquen un fàrmac que podria allargar la vida dels pacients amb càncer de pròstata sever

Redacció
ACN

Un estudi amb participació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un fàrmac que podria allargar la vida dels pacients amb càncer de pròstata més agressiu. La recerca TRITON3 demostra que els pacients tractats amb Rucaparib —un inhibidor de reparació de l’ADN— triguen quasi el doble a empitjorar que els que són tractats amb quimioteràpia convencional. Els investigadors asseguren que aquest fàrmac pot ser una alternativa per afrontar els tumors amb mutacions a BRCA, per als quals no acaben de funcionar els tractaments hormonals. L’estudi l’ha liderat el francès Institute Gustave Roussy i ha estat publicat a la revista científica ‘New England Journal of Medicine’.

Els pacients amb tumor de pròstata amb mutacions a BRCA representen entre el 8% i el 10% del total d’homes afectats amb càncer de pròstata, segons dades facilitades per l’IDIBELL, des d’on es veu el fàrmac Rucaparib com una “molt bona alternativa terapèutica”.

L’estudi TRITON3 és un assaig clínic fet en pacients amb càncer de pròstata resistent a la castració que se’ls han administrat, prèviament, agents hormonals de nova generació. D’un total de 4.855 pacients amb mutacions BRCA1, BRCA2 i ATM, se n’han seleccionat 270 de forma aleatòria per tractar-los amb Rucaparib i la resta amb una hormona de nova generació o un tractament de quimioteràpia amb Docetaxel.

Un cop analitzats els resultats s’ha pogut observar que els pacients tractats amb Rucaparib triguen quasi onze mesos a progressar la malaltia, mentre que els que reben quimioteràpia convencional en triguen al voltant de sis.

Per l’oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pròstata de l’ICO-IDIBELL i segon autor de l’estudi, Josep Maria Piulats, “aquests resultats confirmen l’entrada a la nova era de la medicina personalitzada dels pacients amb càncer de pròstata” i afegeix que “tots els pacients amb càncer de pròstata avançat haurien de ser testats per mutacions BRCA 1 i 2, ja que això no només dona informació pronòstica, sinó predictiva de resposta a un tractament contra la diana molecular”.