Llach crea una fundació dedicada a les comunitats minoritàries

Lluís Llach ha presentat aquest dijous la fundació que porta el seu nom i amb la qual vol fomentar 'el desenvolupament integral de l'ésser humà com a individu formador de col·lectius sostenibles i respectuosos amb les identitats diverses'. Tot plegat s'origina arrel dels viatges del cantant a Senegal, el 2007, després dels quals decideix endegar-hi dos projectes, un d'educatiu i un altre per a la creació de llocs de treball. Les iniciatives ja s'estan desenvolupant a la comunitat rural de Palmarin, al país del Sine Saloum, dins de Senegal, i ara la fundació 'gestionarà i vigilarà' el seu desenvolupament i farà les aportacions econòmiques necessàries per a la seva continuïtat. La Fundació Lluís Llach, formalment constituïda i amb un patronat format per deu persones properes al cantant, s'ha presentat en societat aquest dijous al Centre UNESCO de Catalunya, el president del qual, Jordi Porta, ha donat la benvinguda a la nova entitat.

Lluís Llach ha volgut explicar l'origen de tot plegat. Motivat per una sensibilitat cap 'els terrenys culturals, educatius o de fragilitat social manifesta de comunitats minoritàries o minoritzades', Llach va començar a barrinar alguns projectes després d'haver viatjat al Senegal, l'any 2007. Allà, Llach hi va descobrir una cultura minoritària, la 'Sérér', pròpia del país de Sine Saloum (una regió senegalesa), i concretament es va apropar a la comunitat rural de Palmarin.

El primer projecte, que es va començar a executar abans de la constitució de la fundació, s'anomena 'Yayoma-Maremar', conjunció dels mots Yaye (mare) i Oma (mar) en la llengua Sérér. Amb l'objectiu de crear llocs de treball a la regió, s'ha finançat una embarcació (piragua) que permet a membres de quatre poblacions exercir la pesca d'altura al litoral senegalès, gambià i de Guinea Bissau.

D'entrada, això ha de donar ocupació a deu pescadors més un capità, però el projecte no és finalista i preveu que els guanys econòmics es capitalitzin, fent autosuficient l'activitat i calculant que en quatre anys es podran posar en funcionament 6 piragües. Això significaria donar feina a 66 persones, és a dir, 66 famílies i 1.200 persones.

Evidentment, si en aquest temps la Fundació pot aportar ajuts econòmics a través de l'aportació ciutadana, els terminis s'escurçarien significativament.

'Anem més lluny'
Com el nom de la popular cançó de Llach, així s'anomena el segon projecte de la Fundació Lluís Llach que, com l'altre, va començar abans i tot de la creació de la fundació. En aquest cas es tracta d'un projecte educatiu.

Per suplir la falta de materials escolars i al mateix temps per introduir les noves tecnologies a la regió, Llach va impulsar la creació d'una aula informàtica, amb l'acord del president de la comunitat rural de Palmarin, Sammuel Seck, com la primera d'una sèrie d'accions en el terreny educatiu, comunicatiu, de lleure, etcètera, a través de les noves tecnologies.

Actualment les escoles de la comunitat rural disposen d'aquesta aula amb 21 ordinadors cedits per l'ONG NT Àfrica. Prèviament es va formar a quatre professors de les escoles de Palmarin. Els alumnes dels estudis superiors seran d'entrada els usuaris de l'aula informàtica. Però a la llarga es vol que aquest servei també incideixi sobre gent que no està en edat escolar, de manera que esdevingui un servei públic i social de comunicació per a tots els ciutadans.

El detall dels projectes, així com la informació sobre com col·laborar amb la fundació, es troben a la pàgina web de l'entitat, www.fundaciolluisllach.cat.