Invertir en la salut mental d’infants i adolescents: el repte urgent

Els països que tenen cura de la salut mental de la seva població generen més benestar i fan que les persones tinguin més recursos i capacitat per sobreposar-se a les adversitats. Si pensem en els infants i els adolescents, aquest aspecte encara agafa més importància, per què som davant d’etapes de la vida cabdals, on les conseqüències d’una salut mental deficitària poden reduir en gran mesura les seves oportunitats en termes de salut física, educació, lleure i feina.

Aquesta és, doncs, una prioritat mundial. Ningú hauria de posar en dubte que ens ha d’interessar molt com a país fer les inversions necessàries per garantir una bona salut mental. I que, com diu el Pla Europeu de Salut Mental 2020, ens cal convertir-la en una prioritat absoluta de la salut pública.

Tot i que sovint és difícil disposar de totes les dades per conèixer la magnitud real de la situació, sabem que la població catalana atesa en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil ha augmentat en els darrers anys. El 2017 es van atendre un total de 66.501 infants i adolescents, un 5% més que l’any anterior i un 9.5% més que al 2014. Ens preocupen també els infants i adolescents que es troben en situacions de més vulnerabilitat social, per pobresa, per dificultats socioeconòmiques, de violència i/o per consum de tòxics, totes elles situacions que incrementen la probabilitat de patir una problemàtica de salut mental.

A Catalunya tenim models i marcs de treball definits. Compartim moltes de les propostes que es dibuixen des de l’administració, però ens cal destinar-hi els esforços i els recursos necessaris per fer-les realitat. La situació actual, malauradament, no està donant resposta a les necessitats dels nostres infants i adolescents, i no ens ho podem permetre. Les famílies se senten esgotades i soles davant de la situació que viuen, els manca un acompanyament que els permeti entendre la situació i posar en marxa estratègies adequades que garanteixin la inclusió i la participació dels seus fills i filles.

L’estudi Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya, elaborat per la Federació Salut Mental Catalunya i la Fundació Pere Tarrés al 2016, ja demostrava que ens trobem davant d’una demanda de suport i atenció en salut mental creixent. Els recursos actuals encara són molt limitats en alguns àmbits, amb poca capacitat per donar respostes i, en alguns territoris, quasi inexistents. Acostumem a actuar de manera reactiva, sense disposar d’estratègies que permetin treballar des de la prevenció. Aquest és un dels elements clau on hem de posar l’accent.

És evident que els programes i serveis que tenim estan saturats i, en general, cal una dotació més alta, pensar-ne de nous i orientar-los de manera diferent. Cal posar de manifest l’aposta que s’ha fet des de salut per millorar la dotació dels programes de salut mental infanto juvenil, però ens cal la mateixa aposta des d’altres àmbits educatiu, social, de formació i capacitació laboral, així com promoure un major treball en xarxa i una atenció més especialitzada i que garanteixi un millor i major acompanyament als infants i adolescents.

Els infants d’avui són els adults del futur, i el nostre compromís com a societat és el de garantir una atenció en salut mental orientada a la recuperació, més enllà del diagnòstic, hem de ser capaços d’intervenir i acompanyar al infant, a l’adolescent i al seu entorn, familiar, educatiu, formatiu i de relació, per garantir el desenvolupant de projectes de vida significatius. Cal pensar en els entorns on viuen i conviuen els infants i adolescents: l’escola o l’institut, els espais de lleure i, per descomptat, la família. Quan, a més, hi ha grans dificultats socials disposem de serveis socioeducatius i centres on poden residir aquests menors. En aquests entorns és on es desenvolupa i enforteix la salut emocional i, per tant, considerem que és absolutament prioritari centrar-hi la mirada.

Ens preocupen especialment els suports en l’àmbit educatiu, obligatori i post obligatori, si creiem realment en el model d’escola inclusiva i la igualtat d’oportunitats, cal fer una reflexió profunda i posar els mecanismes de suport adient per els infants i adolescents, encara no veiem canvis significatius en aquest sentit.

Ens preocupa l’adolescència, els nois i noies amb problemes de salut mental en aquest etapa, ja complexa per si mateixa, necessiten un suport i acompanyament molt més intensiu i integral del que existeix actualment. Iniciatives com el xarxa joves, un projecte de la Federació, i altres que s’estan desenvolupant, ens han de guiar per definir models d’acompanyament i intervenció més òptims.

Cal que les polítiques públiques en salut mental arribin a tot el territori català. Queda molt recorregut, sabem que hi ha compromisos polítics, però el repte és aquí i ara. Ens toca, a tots els implicats, ser operatius i arremangar-nos per fer un salt qualitatiu en l’atenció a la salut mental dels nostres infants i adolescents, perquè visquin plenament aquesta etapa i puguin desenvolupar totes les seves potencialitats.