Endavant i sense por


 Us proposo aprofitar l'estiuet de Sant Miquel i fer una escapadeta als Highlands. Allà, castells llegendaris són rodejats per immenses muntanyes verdes repletes d' arbres que saben tant que no expliquen res. En aquell entorn paradisíac, s'ha fet realitat un somni de bojos.
 
HUG: És un moviment social que catalitza centenars de veus reivindicant millores en el sistema de salut mental escocès. Aquesta associació de persones amb etiquetes psiquiàtriques en poc més de 15 anys ha transformat el sistema de salut mental escocès. 
 
No són heroïnes ni supermans encara que han sobreviscut a etapes molt difícils. Segurament, els ha salvat el suport incondicional de la família  i dels professionals que els han ajudat a posar-se en peu i els han acompanyat en les passes més difícils.   
Del ben segur que han patit molt, però no han volgut quedar-se amb el rol de víctima i escudar-se en el seu diagnòstic. S'han recuperat, i no estant satisfets amb una equilibri que depengués d'una compensació farmacològica, han decidit ser els prescriptors de la seva millora i lluitar pel seu benestar.
Aquestes persones normals i corrents, amb treball i esforç han afermat el pas i han sigut capaces de caminar sols cap als seus objectius fins aconseguir saltar les dificultats que el panorama psiquiàtric els imposava.
 
El treball de HUG està fonamentat en els testimonis dels socis i les seves experiències acumulades en el pas per hospitals psiquiàtrics i serveis d'atenció públics. 
Gràcies al seu treball, que va començar al 1996, han aconseguit redefinir les polítiques socials en matèria de salut mental, gestionar diversos serveis públics i aconseguir les millores que permeten al model escocès posicionar-se com a referent mundial.
 
A Catalunya les persones amb problemes de salut mental també podem decidir sobre allò que ens afecta directament. Si volem, sabem que amb treball constant podem lluitar pels nostres drets  i reivindicar canvis que ens permetin viure millor. 
Per això és imprescindible que l' ICASS, els tècnics dels serveis i els familiars que lideren el moviment associatiu ens tornin la veu, ens escoltin i comprenguin que hi han coses que no poden continuar així. 
 
No tingueu por, i com sempre, ajudeu-nos a superar els nostres reptes!
 
Volem organitzar-nos per formar una veu col.lectiva, poderosa i activa que contagiï il.lusions i esperances. Desitgem sumar esforços amb els tècnics o el moviment de famílies i establir-nos com un moviment autorepresentat e independent. Ens sentim responsables de les millores que volem que tinguin aquelles persones que passaran per les situacions que nosaltres em viscut. 
 
Torneu-nos la veu!  Amb el temps, no tremolarà i sonarà valenta, tant, que els nostres veïns i veïnes ens escoltaran i comprendran que la visió que a vegades es dona als mitjans de les persones amb trastorns mentals és il.legal i no es pot consentir. 
 
També escolteu si ens queixem d' alguns recursos i serveis que treballen en base al diagnòstic i escoltant al fàrmac, en comptes de fixar-se en nosaltres i les nostres potencialitats. 
 
No us resigneu sabent que alguns hospitals psiquiàtrics apliquen protocols que obliguen als seus treballadors a ser còmplices de pràctiques professionals que fulminen la nostra dignitat i vulneren els nostres drets. Crideu prou amb nosaltres!
 
Per tant, si us plau no ens titlleu de radicals, populistes o demagogs si ens escolteu cagar-nos en el model biomèdic i en els seu discurs manipulador, simplista i excloent. Perquè és el culpable de que milers de milions d'euros de fons públics, els nostres diners, vagin directament a les indústries multinacionals farmacèutiques en comptes d'arribar en forma de subvenció a les entitats del tercer sector social o de pagar sous als Infermers, integradors o treballadors socials que falten als hospitals i als serveis comunitaris.
 
Si comencem a generar espais on polítics, psiquiatres, tècnics, familíes i les persones amb problemes de salut mental cooperin en igualtat de condicions, del ben segur que aprendrem molt els uns dels altres. Potser així, en uns anys, tindrem la seguretat de que al nostre país es pot viure molt millor amb un diagnòstic de trastorn mental greu. 
 
Pot ser així no hauré de volar fins Escòcia per somniar despert...

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Adrián
14.

Edgar muy buena crítica hacia el retrograda y simple trato que la sociedad ha estado fomentando en este ámbito, yo, he tratado con este sistema actual que da prioridad al tratamiento farmacológico ,y bajo mi punto de vista creo que no es una dirección correcta para el tratamiento de la salud mental , estoy totalmente de acuerdo contigo que tenemos que acabar con la sobre medicación que fomentan estas multinacionales y no hacen bien a nadie.
Saludos y felicidades por este gran articulo.

  • 0
  • 0
SÒNIA AVELLANEDA RODRÍGUEZ
13.
HOLA EDGAR,

TE FELICITO POR TU, SENCILLAMENTE, GENIAL ARTÍCULO!.
ME FASCINA LA CLARIDAD, EL VALOR, LA BRILLANTEZ Y LO ALECCIONADOR, DEL ABORDAJE DEL MISMO. ES DECIR, TIENES UNA EXCELENTE CAPACIDAD PARA PLASMAR EN PALABRAS, UNA TEMÁTICA (SIEMPRE DÍFICIL DE COMUNICAR)TAN INTERESANTE Y TRASCENDENTE COMO LA SALUD MENTAL.
ME ALEGRA SABER QUE SIGUEN HABIENDO PERSONAS, CÓMO TÚ, QUE LUCHAN CONTRA EL ESTIGMA, Y QUE SE AFERRAN A LA VALENTÍA PARA SEGUIR TRABAJANDO EN UN CAMPO TAN COMPLICADO COMO ÉSTE.
YO TAMBIÉN ESTUVE UN TIEMPO EN ADEMM, EN BARCELONA, HACIENDO EL CURSO "..FORMARSE- PER PARTICIPAR".
POR MOTIVOS PERSONALES ME TRASLADÉ A VIVIR A MI TIERRA (GALICIA), DESPUÉS DE 36 AÑOS VIVIENDO EN LA CIUDAD CONDAL.
TE EXPLICO ÉSTO PORQUE ESTOY INTERESADA EN COLABORAR EN ALGÚN MOVIMIENTO ASOCIATIVO QUE ABORDE LA TEMÁTICA DE LA SALUD MENTAL, AQUÍ, EN GALICIA. LLEVO POCOS MESES VIVIENDO EN CORUÑA, Y AÚN NO ME HE PUESTO DEL TODO "LAS PILAS", PERO YA TENGO ALGÚN CONTACTO DE ASOCIACIONES GALLEGAS. LO QUE PASA ES QUE (NO LO HE CONFIRMADO TODAVÍA), CREO QUE NO EXISTE UN MOVIMIENTO CÓMO EL QUE TÚ MENCIONAS DE LOS "HUGH's" ESCOCESES; O ENTIDADES ÚNICAMENTE DE USUARIOS DE S.M.,CÓMO LAS QUE YA ESTÁN FUNCIONANDO EN BARCELONA.
ME GUSTARÍA, SI PUEDES Y TIENES UN RATO LIBRE, QUE ME "ORIENTASES" SÓBRE CÓMO "MOVERME" PARA INICIAR ALGO PARECIDO EN GALICIA.

AQUÍ TAMBIÉN NECESITAMOS QUE SE OIGAN NUESTRAS VOCES...BIEN ALTO. Y, CÓMO MUY BIEN DICES,TÚ: "SENSE POR"!!!.

GRACIAS, DE NUEVO, POR TUS ALENTADORAS PALABRAS!.

SALUDOS!

SONIA.
  • 0
  • 0
Emma
12.
Hola Edgar. Felicitats pel dia d'avui i per les teves reflexions. Estic molt contenta d'haber-te trobat i que gràcies a tu molts estiguem trobant un espai per poder expressar-nos, reivindicar i lluitar plegats. Gràcies per ajudar a donar veu a aquelles persones que en algun moment afectades podem lluitar de forma vital a través de la nostra història personal per millorar aquelles escletxes del sistema que van fallar durant el procés. Donar la nostra veu de ben segur que està movent alguna cosa per dintre quelcom terapèutica, molt important i necessària!
Una abraçada.
  • 0
  • 0
TERE R.
11.

¡Muchas felicidades!! ...por todo. Por tu fuerza, tu valentía, tu interés, tu coraje,....y por ¡el año de más...! ¡¡Buen viaje!! Tere

  • 0
  • 0
M. Carme
10.
Edgar, trobo molt bé que ens organitzem per fer una veu col.lectiva, perquè a dia d'avui, si tens un problema greu o crònic però amb brots, has d'anar a un psicòleg i/o psiquiatra particular, doncs en el meu cas el CSM ha estat un fracàs total. I sumant-hi que comptem amb pocs recursos econòmics, perquè encara que hagis treballat i cotitzat, tant tu com l'empresa, els 35 anys que la llei marca per a la jubilació, si abans sol.licites una incapacitat, dificilment ho aconseguiràs, i en tot cas no serà l'Absoluta, encara que estiguis invalidat per a qualsevol treball. Fent pinya i unint les nostres veus penso podem aconseguir millores. Gràcies per l'article.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article