L’impuls dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) s’inicia el 1997 des del govern de la Generalitat de Catalunya com a estratègia d’intervenció social i territorial. Mitjançant la implicació, capacitació i participació de les persones cerca la generació de respostes comunitàries a les necessitats socials del barri amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del conjunt de la població.
Concretament, els PDC que es porten a terme en les àrees d’habitatge social tenen com a característica comuna l’origen dels barris en les dècades dels anys 60 i 70. Es tracta d’un moment d’expansió urbanística vinculada a la onada migratòria que estava vivint Catalunya en aquella època i que feia necessari acollir ràpidament les persones que arribaven a les ciutats. Degut a la celeritat que requeria la construcció dels nous barris, els veïns i veïnes evidenciaven una manca important d’equipaments, serveis, etc. que gràcies a les reivindicacions ciutadanes i del moviment veïnal dels anys 70 es van assolir. Tot i el nivell de benestar aconseguit en les darreres dècades, val a dir, que per la seva vulnerabilitat, la població d’aquests barris s’ha vist greument afectada per la crisi econòmica.
En aquest sentit, els plans de desenvolupament comunitari d’habitatge social són dinàmics i s’adapten i reinventen a la realitat social i a la conjuntura dels diferents moments. Així doncs, en l’actualitat algunes de les prioritats són aquelles accions comunitàries que poden donar resposta a la crisi econòmica, on mitjançant la implicació dels veïns i veïnes, així com de les entitats, serveis i administracions, es lluita per pal·liar els efectes de la crisi. Alguns exemples de projectes engegats recentment són les xarxes d’intercanvi mutu en les què s’intercanvia des de roba infantil, mobles o habilitats; o els tallers de reciclatge o costura en els què s’aprenen a arreglar i donar nous usos a diferents materials, alhora que es capacita a les persones en altres professions i habilitats.
Altres projectes d’especial rellevància degut a l’actual realitat dels barris són aquells que tenen per objectiu l’enfortiment de la cohesió social en aquestes zones mitjançant accions preventives que fomenten la inserció i la promoció de les persones, enfortint i restablint els vincles socials i comunitaris. En aquest sentit, projectes destacables són els espais de criança compartida on pares i mares comparteixen amb altres famílies les seves experiències i estratègies parentals; els espais intergeneracionals de joc i de treballs en els horts entre petits i grans; projectes que fomenten la identitat de barri, taules interculturals on es comparteixen percepcions, diferències i semblances entre cultures del barri, etc.
Des de l’àmbit de Programes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés coordinem i formem els tècnics i tècniques dels plans de desenvolupament comunitari d’habitatge social de la DGACC ( Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya assessorant, vetllant i coordinant el conjunt del programa, sense perdre les especificitats concretes dels 20 barris de Catalunya on es porten a terme aquestes iniciatives.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari