Política i gestió de la diversitat a les ciutats

La darrera setmana he assistit a dues taules rodones de política social. La primera, convocada per l’Assemblea per la Diversitat i l'ACIC i la segona per la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL). En general es fa complicat poder aprofundir sobre moltes qüestions en aquest tipus d’espais, però son molt interessants per estar a prop de persones que en poques setmanes governaran i prendran decisions entorn la ciutat. Em centraré en la primera de les taules rodones sense deixar de banda alguns matisos de la segona.

Podem tenir la sensació que la gran ciutat de Barcelona no té problemes d’accessibilitat. Però una estona en aquest tipus d’actes és suficient per tenir clar que hi ha persones, ciutadans, dels que paguen els mateixos impostos, pels que la ciutat no respon de la mateixa manera que ho fa per les persones que pertanyen a la normalitat estadística.

En altres espais ja he escrit sobre la importància d’incorporar de manera global la idea del disseny per a totes les persones, i també sobre la importància d’entendre que la discapacitat esdevé en aquelles circumstàncies en que els entorns no tenen en compte a totes les persones independentment de la seva diversitat.

Des d’aquest punt de vista sembla evident la importància que les ciutats tinguin en compte la premissa de l’accessibilitat universal contrastant qualsevol decisió amb tots els representants de la diversitat de la ciutat. Aquesta consulta s’ha de fer abans de fer una despesa de qualsevol tipus, per exemple, de remodelació de la via pública, inversió en tecnologia, etc. De fet, hauria de ser una premissa indispensable per la presentació de qualsevol projecte que es presenti a un concurs públic sobre el que es destinaran molts milions d’euros. No acomplir els requisits d’accessibilitat per a tothom és motiu per no portar-se a terme cap acció.

En aquests moments una de les batalles més importants en que aquest col·lectiu participa és la qüestió de l’espai insegur que suposen els carrers de plataforma única. Sembla sorprenent que la inversió milionària del maquillatge del Passeig de Gràcia de la millor botiga del món, per exemple, no hagi tingut en compte a les persones cegues o de baixa visibilitat.

Imagineu-vos per un moment amb els ulls tancats enmig del soroll del trànsit del centre de la citat sense saber si esteu a la vorera del carrer o enmig d’un carril bus. De manera resumida és el que denuncien que succeeix actualment.

Aquesta és una de les reclamacions més importants, però també ho és el poc manteniment de l’accessibilitat com és el cas de la megafonia als transports públics. Tots hem patit moments d’incertesa en alguna parada de metro o ferrocarrils quan pels altaveus ens donen algun missatge absolutament intel·ligible. Si, a més, no tenim possibilitat de tenir altres mecanismes per rebre els missatge corresponent el problema en aquell moment és exponencialment més elevat. La correcta megafonia al transport públic genera ciutadans més autònoms i serveix per situar-nos en quin lloc de la ciutat estem en el cas de no conèixer-la amb exactitud.

Per altra banda, les dues organitzacions també van reclamar que la oferta pública de llocs de treballs no només ha d’acomplir amb el percentatge d’ofertes per a persones amb diversitat funcional legalment reglada sinó que no han d’excloure’ls pel que fa la possibilitat de poder-se incorporar a feines de categories superiors. En aquest sentit, expliquen que hi ha ofertes de treball de les administració en que no és indispensable tenir carnet de conduir però en canvi s’incorpora com a requisit indispensable i els discrimina per a poder accedir-hi.

La taula rodona sobre diversitat va tenir membres de tots els grups i partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya. Des del punt de vista de noves mirades sobre la “discapacitat”, el programa electoral de “Barcelona en comú” aborda aquestes qüestions des de la Diversitat Funcional i va ser el representant de “Capgirem Barcelona” qui va introduir amb força contingut els nous paradigmes de la Diversitat Funcional, sobre els que també he escrit en altres espais.