Les educadores socials estem cada cop més presents en dispositius on la funció educativa està desdibuixada entre altres encàrrecs. Dispositius com ara els serveis de mediació, d'acollida, de participació, de bon veïnatge, de cultura o de joventut, per posar exemples de l'administració local.
Molts d'aquests encàrrecs responen, en última instància, a l'objectiu de la governança de la ciutat. La governança de la ciutat, dels seus ciutadans, dels espais públics i dels seus usos, és el discurs d'època de les polítiques socials. Molts dels fenòmens socials són construïts com a problemes socials a partir de la utopia de la governança. I quan la governança opera, fàcilment es generen processos d'exclusió amable, amb l'objectiu de garantir la gestió dels conflictes, la promoció del civisme, la convivència, l'entreteniment, el control i la fragmentació de la població.
"La calle es mía" que deia el franquista abans de ser demòcrata.
Tots aquests dispositius també poden, però, encarnar el vincle amb la cultura, la promoció social dels subjectes i la circulació per xarxes àmplies. I l'ofici d'educar es basa en trobar les esquerdes a les institucions, per tal que aquestes puguin ser habitables per subjectes particulars.
Aquestes dificultats amb les que us trobeu no les podies haver expressat millor.
Necessitaríem una governança de la ciutat que fes una lectura mínimament sensata, no cal demanar gaire més, del que és el món de l’adolescent com per fer encàrrec coherents als professionals.
També caldrien generacions d’educadores socials, com vosaltres, per a poder fer la governança més sensible i permeable a tanta formació que els hi faciliteu constantment, dia rere dia. (l’aigua amb el temps pot arribar a moldejar el granit ;-)).
Sé que no consola però està bé saber els límits externs amb els que un es troba per a poder desenvolupar la seva tasca, saps perquè ho dic? Perquè seria preocupant conèixer algun límit en el teu interior que no et permetés desenvolupar aquesta pròpia tasca i jo sé que tu no tens límits i no et rendeixes mai. Endavant!
Resulta entranyable veure com els professionals que hem anat apareixent en el terreny de la Educació i no som mestres, ens debatim i recargolem per trobar el nostre ser i el nostre estar.
L'Educació com a pedra filosofal, el poder com a fita per superar la governança, la capacitat d'influir en definitiva...
La força del carrer és immensa. Al carrer és tot possible i per això sovint ens sembla impossible!
BRAVO!!! BRAVO!!! BRAVO!!! Sobre tot per la foto!!!
D'acord en tot, estimat Senen. Així com la societat no para de canviar i no hi ha res que la limiti, la definició de l'educador social ha de marxar amb el mateix ritme i cadència per tal que sigui coherent...tant viva com la própia societat! A la governança aquesta aixó no li pot entrar al cap perque veu el carrer de molt lluny...
Inshal·la!
Les ciutats eduquen, S. Tu ho saps ;-)
Lamentablement les governançes prioritzen el fi i s'obliden dels mitjans. Quan amb l'educació hauríem de prestar més importància als processos i no la resultats.
Salut company,
Jordi
Educació social = Esquerdes .... ?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari