Potser sou dels que amb aquest article descobrireu que sou “treballistes”. És a dir, persones que creuen que no hi ha vida fora del treball. De que només el treball dóna un lloc social i un sentit d’existència.
La veritat és que hi ha noms il·lustres que s’han enfrontat a aquest tema. Segurament el més conegut és Lafargué (1842-1911). Gendre de Karl Marx i activista polític va escriure Dret a la mandra. Un text en que des d’una posició marxista reivindica el fet de no treballar i destinar les energies al que anomenava drets del benestar.
Com sabem la historia no ha anat en aquesta direcció i actualment ens trobem amb l’oportunitat de recuperar la crítica de fons a la lògica “treballista”: només permet un projecte de futur vinculat a tenir feina.
Potser van ser els ni-ni qui ens van obrir els ulls a una posició diferent en relació a l'ocupació. Amb aquells joves que no treballaven, no buscaven feina, no estudiaven i no volien fer-ho, el terme desocupat era insuficient. No es tractava amb persones marcades per la falta de feina i de futur laboral. Els joves construïen el seu futur al marge. Ara ens passa quelcom similar amb un altre col·lectiu: els aturats de llarga durada que no tenen cap expectativa de tornar a participar de manera continuada en el mercat de treball.
Ens adonem que en realitat la plaça de des-ocupat només es pot habitar quan la persona -tingui o no feina- té clar que la seva construcció identitària passa per la feina. Es a dir, només és desocupat qui està en una posició “treballista” de la vida social.
Deia l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán que les paraules tenen amo. La paraula “treball” també. Una prova d’això és que estem acostumats a que el problema de la inserció laboral s’expliqui només en termes d'ocupabilitat i no pas de dominació i desigualtat. Vist així, potser sí som “treballistes”. Potser per poder repensar les servituds que suposen aquesta posició caldrà desvelar qui és l’amo de la paraula “treball”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari