Fotofàrmacs per tractar el dolor i la psoriasi amb menys efectes secundaris

ACN

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha presentat tres fotofàrmacs que milloren el tractament de diverses malalties i redueixen els efectes secundaris d'altres fàrmacs utilitzats fins ara. En concret, el grup de recerca en Neurofarmacologia i Dolor de l'Idibell, la Facultat de Medicina i l'Institut de Neurociències (UBNeuro) de la Universitat de Barcelona (UB), liderat per Francisco Ciruela, acaba de presentar un derivat fotoactivable de la morfina, un fotofàrmac per tractar localment la psoriasi i un derivat fotocommutable de l’adenosina que permet estudiar la transmissió del dolor.

La fotofarmacologia és una àrea emergent de la ciència que es basa en el desenvolupament de fàrmacs fotosensibles, és a dir, fàrmacs activables amb la llum. Aquesta tecnologia innovadora combina els fàrmacs amb molècules que fan d'interruptors i en modifiquen l'estructura, i per tant l'activitat biològica, amb la llum. Aquesta modulació permet activar els fàrmacs en el lloc, moment i intensitat desitjada, focalitzant l'acció d'aquests i evitant efectes secundaris per la seva acció no desitjada en altres teixits.

Una morfina no addictiva

La morfina, així com altres derivats dels opiacis, actualment són els tractaments més potents per pal·liar el dolor. Tot i que es tracta de medicaments molt efectius, la majoria presenten greus efectes secundaris com l'addicció i la dependència. A més, els pacients poden desenvolupar tolerància als seus efectes analgèsics obligant a augmentar la dosi. Als Estat Units es calcula que cada any moren més de 70.000 persones a conseqüència d'una sobredosi per opiacis, i és que el 30% dels pacients als quals se'ls recepta opiacis no els prenen en les pautes adequades, i això fa que un 10% dels pacients acabi desenvolupant dependència al medicament.

L'equip de Ciruela, en col·laboració amb Amadeu Llebaria (IQAC-CSIC, Barcelona), han dissenyat, sintetitzat i caracteritzat un derivat fotosensible de la morfina que es pot activar localment, amb gran precisió, a través de la llum. Aquesta morfina ha evidenciat tenir efecte analgèsic en ratolins. Addicionalment, l'activació remota i local d'aquest compost ha demostrat evitar la tolerància a l'efecte analgèsic i l'aparició de dependència al medicament. El treball ha estat publicat a la revista British Journal of Pharmacology.

“La fotofarmacologia ens ha permès crear una aproximació terapèutica basada en opiacis amb una relació risc-benefici molt òptima”, declara Ciruela, que afegeix que “la morfina fotosensible ha demostrat una eficàcia analgèsica igual que l'original, però evitant l'addició, la tolerància i els efectes secundaris generals que solen causar els derivats dels opiacis”.

Una solució per la psoriasi

Els investigadors també han presentat a la revista Pharmacological Research una solució per la psoriasi basada en la fotofarmacologia. En aquest cas, han dissenyat, en col·laboració amb Kenneth Jacobson (NIDDK, NIH, Bethesda, EUA), una molècula activable amb la llum que s'uneix al receptor d'adenosina A3, tot induint un potent efecte antiinflamatori.

La psoriasi és una malaltia crònica de la pell que afecta el 2% de la població i es manifesta principalment per símptomes cutanis com la sequedat, la picor, la pell escamosa, les taques i les plaques anormals, provocats per uns sobreproliferació de les cèl·lules de la pell, els queratinòcits, i per una resposta immunitària aberrant. Els tractaments disponibles s'enfoquen principalment a pal·liar els símptomes, no la causa de la malaltia, i en els casos més greus s'utilitzen tractaments moduladors del sistema immunitari que tenen greus efectes secundaris a causa de la immunosupressió generalitzada.

“El fotofàrmac que presentem és capaç de prevenir els símptomes de la psoriasi en ratolins, i a més, la seva fotoactivació local a la pell afectada evita l'aparició d'efectes secundaris derivats del potencial antiinflamatori sistèmic del fàrmac”, comenta Marc López-Cano, primer autor dels dos articles.

Una eina per estudiar la transmissió del dolor

Finalment, els mateixos investigadors han desenvolupat un derivat fotocommutable de l'adenosina, en col·laboració amb Dirk Trauner (Departament de Química de la New York University), que ha permès mapejar la contribució dels diferents receptors d'adenosina en la transmissió del dolor.

L'adenosina és un neuromodulador fugaç de les cèl·lules del sistema nerviós. Pot actuar com un analgèsic endogen, però es desconeixien els receptors d'adenosina responsables d'aquest efecte. Ara, i gràcies a aquesta nova eina fotofarmacològica, els investigadors han aconseguit esbrinar quins receptors d'adenosina són els responsables de l'efecte analgèsic de l'adenosina tant a nivell perifèric com a nivell central. Aquesta informació resultarà molt valuosa pel disseny i síntesi de fàrmacs adenosinèrgics selectius pel maneig del dolor perifèric i central. El conjunt de resultats han estat publicats recentment a la revista Bioconjugate Chemistry.