L’Ingrés Mínim Vital només arriba al 25% dels possibles beneficiaris a Catalunya, segons l’Airef

ACN

L’Ingrés Mínim Vital (IMV) només arriba al 40% dels possibles beneficiaris a un any i mig després que es posés en marxa, al maig del 2020. En concret, ha arribat a 284.000 llars però podria cobrir-ne fins a 700.000. La cobertura a Catalunya és més baixa (25%) perquè l’IMV és una prestació “sòl” que ocupa un l’espai que ja cobrien altres ajuts autonòmics.

Així ho ha afirmat l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en un informe que conclou que l’Ingrés Mínim Vital ha desplegat només una part del seu potencial. D’altra banda, l’entitat ha revelat que un 66% de les llars en risc de pobresa i amb dret a rebre la prestació encara no l’han sol·licitat.

En algunes comunitats com ara La Rioja la implementació és molt superior (59%), precisament perquè l’Ingrés Mínim Vital ha ampliat la cobertura fonamentalment en aquelles comunitats en les que els programes de garantia de rendes per lluitar contra la pobresa eren més limitats, apunta l’Airef.

En aquest sentit, doncs, l’entitat afegeix que la prestació de l’Ingrés Mínim Vital ha sigut “més eficaç per reduir la intensitat de la pobresa en unes comunitats que en altres” ja que, per exemple Aragó ha notat una reducció de la bretxa del 39% mentre que a Catalunya la disminució és del 20%.

De la mateixa manera, el pressupost gastat en prestacions per a catalans també ha sigut el més baix amb un 33% del previst, molt lluny del 91% de La Rioja i del 88% d’Aragó i el 87% d’Astúries.

L’Airef ha reclamat que se simplifiqui el procés de sol·licitud i es fomenti la publicitat institucional de la prestació. Alhora, ha demanat que s’aprofundeixi en les causes que del fenomen ‘non take up’, és a dir, que les famílies no ho sol·liciten encara que hi tinguin dret en part per la complexitat del procés burocràtic.

Precisament, el ‘non take up’ s’ha donat amb intensitat a Catalunya, on el 66% dels potencials beneficiaris no han sol·licitat l’ajut, el percentatge més alt de l’Estat i per sobre de la mitjana (57%).

 Alhora, veu imprescindible continuar treballant a l’encaix entre l’Ingrés Mínim Vital i la renda mínima de cada comunitat autònoma, com la Renda de Garantia de Ciutadania del Govern.

A mitjà termini, l’Airef proposa avançar cap a una prestació que s’iniciï d’ofici per part de l’administració i que integri la resta de prestacions i impostos que persegueixen la mateixa finalitat amb l’objectiu de millorar l’eficiència.