Quatre anys i quatre mesos: el temps de mitjana que les persones viuen al carrer a Barcelona

Redacció

1.231 persones viuen, com a mínim, als carrers de Barcelona. El temps que fa que hi viuen al ras és, de mitjana, quatre anys i quatre mesos, segons alerta la Fundació Arrels, els voluntaris de la qual van recórrer el passat 15 de juny tota la ciutat per conèixer la situació de les persones que dormen al ras a la ciutat. Segons l’entitat, aquesta situació s’ha cronificat. 

A banda de quantificar el nombre de persones sense llar a Barcelona, des d’Arrels es va entrevistar a 354 persones que dormen al carrer cada nit. Les dades que s’han extret d’aquestes enquestes evidencien la cronificació de la situació del sensellarisme a Barcelona, empitjorada per la pandèmia. Així, segons la fundació, hi ha hagut un fort increment del temps d’estada al carrer. “Les persones que vam enquestar el novembre del 2020, en el context del toc de queda, es trobaven en general en una situació molt cronificada i feia cinc anys i mig de mitjana que vivien al carrer. Per primera vegada, s’havia superat un topall de més de 4 anys vivint al carrer que no havíem observat fins al moment, quan la mitjana més baixa és del 2018: 3 anys i 3 mesos”, assenyala l’entitat.

Aquest mes de juny ha estat la tercera vegada, des de l’inici de la Covid-19, que Arrels sortia a enquestar les persones que dormen al ras i han constatat que no s’ha recuperat la situació prèvia a la pandèmia: ara, les persones que viuen al carrer fa quatre anys i quatre mesos de mitjana que es troben en aquesta situació. El temps s’ha reduït notablement des del 2020, però encara s’està lluny de la situació prèvia. La cronificació és especialment greu entre les persones nascudes a l’Estat espanyol i l’Europa comunitària, alerta l’entitat. “Com més temps es triga a oferir una alternativa a una persona que viu al carrer, més es deteriora la seva situació i més difícil és que se’n pugui sortir. Ens preocupa que, de mitjana, faci més de 4 anys que les persones viuen al carrer a Barcelona, perquè significa que, en tot aquest temps, no s’ha sabut trobar una solució”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.

Les dades també mostren que actualment un 40% de les persones que viuen al ras fa més de dos anys que estan en aquesta situació. Un 26% de les persones fa menys de sis mesos que dormen al carrer i un altre 26% entre sis mesos i dos anys. En aquest sentit, “és important posar el focus en la prevenció”, diu Ferran Busquets. “Alguna cosa està fallant si una de cada quatre persones que viuen al carrer a Barcelona fa menys de sis mesos que es troba en aquesta situació i un total del 52% fa menys de dos anys. Passat aquest temps, quan vius al carrer, els riscos augmenten exponencialment i la teva situació es deteriora greument”, afegeix.

43% de persones migrades de països extracomunitaris als carrers

La nit de l’enquesta es va entrevistar a persones nascudes a 52 països diferents: un 28% són de l’Estat espanyol, un 26% nascudes a països comunitaris i un 43% a països extracomunitaris.

Des del 2016, s’observa un increment del nombre de persones d’origen extracomunitari. Destaca que el 16% de les persones que viuen al carrer provenen del Marroc, seguit de persones de Romania (13%), Itàlia (3%), el Pakistan (3%) i el Senegal (3%). D’altra banda, un 15% de les persones que entrevistades són nascudes a Barcelona i un 4% a altres municipis de Catalunya.

90% d’homes i 44 anys de mitjana

Nou de cada deu persones que viuen al carrer a Barcelona són homes. Les dones representen el 8% del total: solen viure altres formes de sensellarisme i quan es troben dormint al carrer la seva situació acostuma a ser més greu.

Més de la meitat de les persones que viuen al carrer tenen entre 36 i 55 anys, i en global 44 anys de mitjana. Abans de la pandèmia es va observar un increment del nombre de persones molt joves que vivien al carrer, un fet que es va reduir durant la pandèmia i ara es manté estable. Les persones de menys de 25 anys que viuen al ras són el 5% del total. En aquest sentit, un 3% de les persones entrevistades tenen més de 65 anys.