L’entonació, l’accentuació o l’emoció són clau per comunicar-se millor amb malalts d’Alzheimer

ACN

L’entonació, l’accentuació o l’emoció són clau per comunicar-se millor amb persones amb Alzheimer. Així ho apunten els resultats d’un estudi dirigir per la UPF que s’han fet públics aquesta setmana, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer. 

Concretament, la investigació s’ha centrat a analitzar si els pacients d’Alzheimer són sensibles a les variacions prosòdiques –com el to o l’accent– dels missatges que reben. Bàsicament, els resultats indiquen que les persones amb Alzheimer presten més atenció i comprenen millor els missatges ben marcats, amb una entonació dinàmica i variada, accentuació forta i hiperarticulació de les paraules.

Alhora, també van rebre millor els missatges transmesos de manera afectuosa, una velocitat i intensitat mitjanes i amb un to mitjà-greu.

“L’entonació, l’accentuació i l’emoció que es transmet van ser les estratègies més efectives”, assegura Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la UPF i directora del Media Psychology Lab-UPF.

A l’extrem contrari, les estratègies menys efectives van ser una parla paternalista, l’entonació monòtona, no marcar les paraules, no articular correctament, la veu tensa, la intensitat alta, la velocitat ràpida i el to agut.

L’estudi ha enquestat 252 cuidadors de pacients d’Alzheimer (professionals i familiars) i ha comptat amb un experiment en què han participat 60 persones (30 amb Alzheimer, del grup experimental, i 30 sense aquesta demència, en el grup de control).

“Com és lògic, les persones amb Alzheimer van comprendre pitjor els missatges i el seu temps de reacció va ser més gran que els participants sense aquesta demència quan van rebre missatges amb estratègies menys efectives, com una entonació monòtona o no articular correctament.