Un 13% d’infants i adolescents d’entre 10 i 19 anys té un trastorn mental diagnosticat, segons l’informe d’UNICEF sobre l’estat mundial de la infància. A més a més, aquest informe apunta que el suïcidi és la quarta causa de mort entre adolescents de 15 a 19 anys. A Espanya, l’ansietat i la depressió, l’ideació suïcida, les autolesions, els trastorns d’alimentació, l’abús de les tecnologies i el consum precoç de pornografia van assolir xifres rècord durant la pandèmia. En països llatinoamericans i el Carib també existeixen xifres similars a les citades per UNICEF.
El paper de l’escola
Les escoles són essencials perquè s’adquireixin coneixements i habilitats socioemocionals, com l’autoregulació, resiliència i pensament crític, perquè assenten les bases d’un futur saludable.
El Llibre Blanc de la Salut Mental Infant-Juvenil del Consell General de la Psicologia d’Espanya també assenyala la importància d’accions preventives des del context escolar.
És un marc excel·lent per promoure competències, prevenir dificultats i identificar precoçment els problemes. És una societat en miniatura on, a més a més de les activitats acadèmiques, es produeixen importants experiències socials en les relacions amb el professorat i entre companys.
Educar l’ànima i les relacions
A l’escola es continua donant molta importància als aspectes intel·lectuals clàssics (raonament abstracte, memòria) i al rendiment acadèmic. Però l’educació integral implica educar no només els caps, sinó també l’ànima i les relacions, per les següents raons:
- El procés d’ensenyament-aprenentatge és en bona part interpersonal i es necessita un bon clima emocional i social per ensenyar i per aprendre.
- L’aprenentatge implica processos cognitius, emocionals i socials.
- La intel·ligència emocional és predictora del rendiment acadèmic i èxit escolar.
- Les emocions estan involucrades en els aspectes cognitius (atenció, memòria, raonament, presa de decisions), en les conductes (el que faig i dic), en els vincles interpersonals (amb qui em relaciono), en la salut física (problemes psicosomàtics) i en la salut mental.
- És una eina potent per la millora de la convivència i la prevenció de la violència.
- Tot i això, les emocions i les relacions acostumen a estar fora del currículum intencional i sistemàtic.
Educació socioemocional en el currículum
L’educació socioemocional treballa competències socioemocionals i aborda continguts com: comunicació i diàleg, empatia, assertivitat, prosocialitat, gestió d’emocions pròpies i alienes (identificar, comprendre, expressar, regular), solució pacífica de conflictes, resiliència i enfrontament de situacions interpersonals complexes.
Utilitza una metodologia activa i participativa amb un conjunt de tècniques i estratègies conductuals, cognitives, de dinamització de grups i d’educació en valors, per facilitar la posada en pràctica, manteniment i generalització de les conductes que es treballen.
Ho fa amb sessions estructurals i periòdiques en l’aula de referència i també amb activitats transversals inserides en les diferents àrees del currículum i activitats escolars. A més a més, s’inclouen activitats de generalització i transferència per aplicar el que s’aprèn fora del context de l’aula.
Aquesta feina ha de ser planificada i sistemàtica amb objectius clars. Es tracta d’un entrenament rigorós i prolongat al llarg de l’escolaritat, en el qual s’ha d’implicar la comunitat educativa i les famílies. El resultat òptim és una escola acollidora, inclusiva, que fomenti el benestar i els vincles i relacions positives i satisfactòries entre alumnat, famílies i docents.
Els reptes
El sistema educatiu necessita canviar el seu paradigma perquè inclogui, a més a més de l’adquisició de coneixements, la promoció de competències i habilitats per la vida, el benestar, la salut mental i la resiliència.
Cal optimitzar les valuoses activitats i programes que es desenvolupen en els centres, tant en les matèries com en temes de tutoria, programes de convivència, acollida, igualtat, diversitat, esbarjos enriquidors, ets., incorporant transversalment estratègies i activitats socioemocionals.
I tot això, en col·laboració estreta amb les famílies mitjançant les tutories, xerrades, tallers i deures emocionals.
Alguns exemples
A Espanya, s’aprecia un interès creixent. Hi ha grups d’investigació universitària com el Laboratori d’Emocions (Universitat de Màlaga), el Laboratori d’Estudis sobre Convivència i Prevenció de la Violència (Universitat de Còrdova) o el Grup d’Investigació en orientació psicopedagògica (Universitat de Barcelona).
S’han desenvolupat diversos programes de prevenció i intervenció en temes d’intel·ligència emocional, habilitats socials, convivència i assetjament amb resultats estimulants i bona acollida pel professorat, com són: PEHIS, PAHS, INTEMO i CYBERPROGRAM 2.0.
Hi ha altres experiències com el Programa d’Educació Responsable de la Fundació Botín que treballen també aquests continguts. En ell participen països com Uruguai, Xile, Mèxic, Hondures, Nicaragua i El Salvador.
La formació del professorat: assignatura pendent
S’espera que el professorat directament implicat en aquestes activitats tingui un perfil socioemocional adequat, bona capacitat comunicativa, que gestioni bé les emocions i sigui competent en les conductes que ensenya.
Tot i això, la formació inicial d’aquests temes en les universitats acostuma a ser insuficient i inadequada (continua sent teòrica) per la qual cosa serà necessari emfatitzar la formació permanent. Si considerem que la docència és professió de risc d’estrès, burnout i ansietat, aquesta formació continuada en aptituds socioemocionals pot contribuir al benestar i la satisfacció del professorat.
El que fan les institucions
“Malgrat tot, els governs i les societats no estan destinant suficients recursos a promoure, protegir i cuidar la salut mental dels infants, adolescents i els seus cuidadors”. Informe sobre l’estat mundial de la infància 2021, UNICEF
Apuntem alguns aspectes a desenvolupar:
- Millorar la formació teòrica i pràctica del professorat i altres professionals educatius. Per exemple, des del Consell Escolar de l’Estat en coordinació amb les comunitats autònomes s’han realitzat recentment un webinar sobre educació emocional.
- Incentivar la innovació promovent experiències pràctiques i estimular la investigació afavorint l’acostament del món escolar i el món universitari. Existeixen interessants propostes en els centres que necessiten ser contrastades i rebre un suport científic.
- Incrementar els recursos personals especialitzats, equips psicopedagògics, orientadores, amb major presència de psicòlegs en els centres. La Comunitat de Madrid acaba d’anunciar la creació d’un equip multidisciplinari per prevenir i millorar l’atenció socioemocional en col·legis i instituts.
- Incorporar els temes socioemocionals en documents oficials i en la legislació, on s’aprecia la falta d’atenció a l’educació emocional.
La LOMLOE considera la “competència personal, social i d’aprendre a aprendre” una de les competències clau amb la qual hem de dotar als estudiants i futurs ciutadans. Per aconseguir-ho, l’educació socioemocional no pot quedar-se fora del currículum escolar un cop més.
Tant de bo, en el desenvolupament concret de la LOMLOE s’incorpori decididament com a potent estratègia de benestar, prevenció i promoció de la salut mental des de la infància.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari