El Col·legi de Treball Social reclama fer “menys burocràcia” i “més atenció a les persones”

Redacció
ACN

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) reclama fer “menys burocràcia” per poder-se dedicar més a l’atenció a les persones. “Si el temps que dediquem a una persona a fer un tràmit per demanar una ajuda el dediquéssim a sortir al carrer, faríem el triple de feina d’intervenció grupal i comunitària”, diu la delegada territorial del TSCAT a Lleida, Irene Gardeñes. Per això demanen més recursos i suggereixen crear oficines de prestacions socials que a escala municipal o comarcal s’encarreguin de tramitar les ajudes i desvincular-les dels serveis socials. La Vicedegana del TSCAT, Mercè Civit, apunta que hi ha proves pilot a Sant Boi i a Barcelona, però que cal implantar aquestes oficines a tot el territori.

A Catalunya hi ha una treballadora social per cada 5.000 habitants i una educadora social per cada 7.500. De treballadors socials afiliats n’hi ha 7.000 a Catalunya, més de 600 a la delegació de Lleida, que és la segona més nombrosa després de la Catalunya Central. Precisament a Lleida, Civit i Gardeñes s’han trobat aquest dimarts amb els mitjans de comunicació per reivindicar la seva feina perquè són un col·lectiu “molt invisible però essencial”.

Civit reivindica que la tasca de les treballadores socials és acompanyar les persones que estan en situació de vulnerabilitat perquè se’n puguin sortir i que això ho fan en tots els àmbits; el sanitari, el residencial, en les violències masclistes, acompanyen infants, gent gran, fan mediacions i treballen transversalment amb altres professionals. “En qualsevol cosa que passi hi ha una treballadora social”, destaca.

El 93% dels professionals del treball social són dones, afegeixen, i “sembla que com que la majoria som dones ja se’ns pressuposa que la cura de les persones va amb el nostre rol que malauradament encara ens atorga la societat”, lamenta Civit. “Aquesta presumpció de treball de cures per a les dones vol dir menys valor del treball i menys visualització i volem trencar amb aquest llast, perquè som professionals, tècniques i amb coneixements molt amplis per poder treballar”, reivindica.

Des del TSCAT també demanen més personal i recursos i que aquests es reparteixin de manera equitativa depenent de les necessitats de cada territori. “No és el mateix l’atenció que es pot rebre en una capital de comarca o una gran ciutat que en un municipi petit sense serveis socials a prop”, destaca Gardeñes. Per aquest motiu consideren que cal invertir en uns serveis que permetin a tothom accedir a ajudes, acompanyament i suport visqui on visqui. “Ens trobem al mig; de la persona que necessita ajuda i del sistema de què depenem i que no ens ajuda a nosaltres”, lamenta.