Sant Pau comença a administrar un nou medicament d’immunoteràpia de producció pròpia a pacients amb limfomes B

Redacció

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia CAR-T que tot just comença a administrar, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. 

Es tracta d’un fàrmac desenvolupat i produït pel mateix Sant Pau que ofereix una proposta terapèutica, única a l’Estat, a aquells pacients que no han respost bé als tractaments convencionals. Segons ha detallat el centre, el nou CAR-T es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia.

Amb la posada en marxa d’aquest nou assaig clínic, des del Sant Pau recorden que el limfoma és el càncer de sang més freqüent a l’Estat, tal com recull l’informe anual de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) que calcula que durant el 2023 es diagnosticaran gairebé 10.000 casos nous de limfomes no Hodgkin.

La majoria dels pacients aconsegueixen eliminar completament la malaltia després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i això, molts d’aquests pacients recauen al cap d’un temps i, quan això passa, disposen de poques opcions terapèutiques, segons afirma el centre.

La proposta terapèutica del Sant Pau aborda més del 80% de tots els limfomes. Ara com ara, no existeix cap tractament d’immunoteràpia CAR-T aprovat i comercialitzat disponible a l’Estat per a limfoma fol·licular ni per a limfoma de cèl·lules del mantell en els pacients refractaris almenys a dos o tres tractaments convencionals.

Segons ha detallat el centre, el fàrmac es dedica a seleccionar un tipus específic de limfòcits T, anomenats limfòcits T de memòria, que són poc nombrosos, però extremadament eficaços. Aquestes cèl·lules es generen com a mecanisme de defensa de l’organisme davant d’una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa contra infeccions successives d’un mateix patogen. A més, se sap que tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.

“Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els entrenem perquè cada vegada que detectin una cèl·lula tumoral, l'eliminin. Així, de forma duradora, al cos del pacient quedaria un detector i eliminador de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, ha assenyalat el doctor Javier Briones, responsable clínic del projecte.

L’assaig clínic ha estat promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel doctor Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau. Així mateix, compta amb la col·laboració el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

El projecte ha rebut un ajut de dos milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, i també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. A la fase actual de l’assaig (fase I) es reclutaran 10 pacients i l’objectiu és incloure’n 30 més a la fase II, amb la qual cosa es pretén tractar uns 40 pacients en total en els dos anys vinents.