Fomentar la vinculació social i la xarxa, essencial per prevenir el suïcidi juvenil

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

A Catalunya, el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els joves de 15 a 29 anys. Entre el 2019 i 2021 —últims anys amb dades disponibles— es van triplicar les actuacions del codi risc suïcidi en població jove, que inclou temptatives i consumacions suïcides. L’ús de psicofàrmacs entre els més joves ha augmentat un 25% en els darrers anys. Aquestes dades corroboren l’alerta que fan els especialistes en salut mental infantojuvenil per l’augment sense precedents dels malestars emocionals, sobretot ansietat. Davant aquesta realitat, com responem com a societat? Què es pot fer des de l’acció social? Pot la xarxa i l’acció comunitària esdevenir un actor cabdal que aturi aquesta nova epidèmia?

“És indispensable incrementar la xarxa, la protecció de la persona. Sobretot en el moment en què el jove està fent el procés d’ideació suïcida”, assegura Francisco Villar, psicòleg clínic, doctor en Psicologia i especialista en conducta suïcida en menors del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Villar —que ha participat aquest dimecres a una trobada sobre els reptes del tercer sector pel que fa a suïcidi juvenil, organitzat per la Fundació Pere Tarrés— creu que la vinculació del jovent, a través de la seva participació en diferents xarxes (associatives, d’esport, d’educació en el lleure, etc.) pot ajudar i molt a prevenir el suïcidi juvenil. “Moltes persones amb ideacions suïcides pateixen sensacions de soledat, de no pertànyer enlloc, i per això és molt important vincular-se als altres, participar, sentir-se part”, ha asseverat l’especialista. “Una de les preguntes que es fan les persones que estan passant per aquesta ideació suïcida és què els vincula a la vida. Per què cal aferrar-se a ella?”.

Segons Villar, molts joves relaten que la soledat, i sentir-se una càrrega per als altres són alguns dels factors determinants per decidir posar fi a la pròpia vida. “Si els nostres adolescents volen acabar amb la seva vida, alguna cosa ens estan dient”, ha admès el psicòleg, qui explica que, finalment, un intent de suïcidi és un procés comunicatiu que té diferents etapes amb les quals cal estar alerta. “A la meva consulta no ha arribat mai cap pacient que no hagi estat com a mínim sis mesos pensant sobre la pròpia mort, no és un acte irreflexiu”, ha aclarit l’expert, tot assegurant que aquest temps és essencial per actuar i prevenir el suïcidi.

“Aquí entra en joc el dolor que el jove està patint, i un altre factor clau: l’esperança”, diu Villar. Qualsevol persona pot sentir dolor en un moment donat de la seva vida, i pot pensar en el suïcidi com a via per acabar amb aquest dolor. Però, apunta Villar, la diferència està entre sentir esperança, o pel contrari, sentir una total desesperança davant les possibilitats de sortir-se’n. “Experimentes dolor, però no preveus que el puguis resoldre, no veus una sortida per acabar amb aquest dolor, ni et veus capaç de buscar-la”, agrega el psicòleg. I aquí és on entra la part comunitària i la xarxa: fomentar l’esperança, tornar a vincular la persona, per protegir-la de la seva ideació suïcida.

Mòbil i xarxes socials, detonants de la situació

Tot i que encara no es pot fer una relació directa entre l’augment del malestar emocional i les pantalles i xarxes socials, Villar creu que fer-ne ús en edats primerenques està “complicant molt la situació”.

De fet, el psicòleg és taxatiu pel que fa a l’ús, i demana fins i tot legislar perquè cap menor de 16 anys pugui tenir ni mòbil ni xarxes socials. “No dic que no sigui una eina bona, que pugui ajudar. Però és com un cotxe. És una eina bona, però oi que no li deixarem a un menor d’edat?”, ha argumentat Villar.

Detecció ràpida

Per a Joan Vegué, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, qui també ha participat en la trobada, cal posar el focus en una detecció i atenció ràpida de les persones joves amb malestars emocionals.

“Sabem que és una patologia que es complica”, ha admès, i apunta que per això s’ha previst un increment pressupostari per activar més recursos, i ampliar els perfil professionals que intervenen. “Necessitem incorporar treballadors i educadors socials a tot el procés, i que es pugui fer una atenció des de la proximitat, i canviar el sistema, per fer-lo més coordinat i resolutiu”, ha manifestat. 

Així mateix, Vegué també creu que el vincle relacional és indispensable. “Catalunya té un teixit social molt ric i l’hem d’aprofitar molt més, és un element de prevenció cabdal”, ha dit.

L’estigma i el tabú del suïcidi

A la trobada també ha participat Glòria Iniesta, representant de Salut Mental Catalunya i formadora de l’Associació per a la prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent. Iniesta ha posat el focus en l’impacte que la conducta suïcida té en les famílies i en l’entorn més proper de la persona. Per a ella, és imprescindible “acompanyar” els supervivents, ja que el suïcidi encara es tracta amb estigma i tabú.

“Vivim una pèrdua traumàtica, perquè no és esperada i de seguida s’activen la culpa i la ràbia, perquè sentim que és una mort evitable. Per això cal acompanyar molt als supervivents, perquè pateixen vergonya i aïllament, i sovint se senten jutjades”, ha reclamat Iniesta.