El currículum ocult i els aprenentatges invisibles a l’escola

Ignacio Moya Díaz-Agero  Psicopedagog especialitzat en psicopedagogia terapèutica i educació física, UNED
Ángel De-Juanas Oliva  Professor titular al departament de Teoria de l'Educació i Pedagogia Social, UNED

Des de mitjan segle XX, el concepte de currículum ocult ha cridat l’atenció d’educadors i investigadors. El primer a abordar aquest concepte va ser el professor P.W. Jackson, que el 1968 el va definir com el “conjunt d’aprenentatges que es transmeten paral·lelament i simultàniament al currículum manifest en l’organització i la docència d’un centre educatiu”. Tot i això, la seva influència va més enllà del que docents i estudiants perceben conscientment. El currículum ocult es transmet de manera inadvertida, modela les creences, valors, actituds i expectatives de tota la comunitat educativa. A més, aquests aprenentatges invisibles deixen empremta a la vida dels estudiants.

El currículum ocult té el poder d’influir en la manera com els docents es relacionen amb l’alumnat, encara que moltes vegades els mateixos docents no en siguin conscients. També com perceben el món els alumnes. I, en última instància, com es construeix la nostra societat. 

Pilars tradicionals

Hi ha alguns pilars tradicionals del currículum ocult que modelen l’educació a les escoles. Durant molt de temps, els rols de gènere han estat una part inherent d’aquest. 

Així, s’han perpetuat estereotips que assignen a les dones tasques relacionades amb la criança i allò que és domèstic, mentre que als homes se’ls ha associat amb activitats més físiques i professions de més prestigi. El millor exemple s’evidencia en les persones encarregades de la neteja i el servei de menjador a les escoles, tasca que fan principalment dones. 

Un altre pilar són les normes i expectatives socials. Aquestes normes dicten com se n’ha de comportar un i què es considera acceptable a la societat. Per exemple, la idea que els estudiants han de ser obedients, callats i submisos. També que l’alumnat respecti les normes sense qüestionar-les forma part del currículum ocult. 

La jerarquia i l’autoritat són altres pilars tradicionals pels quals es pressuposa que les relacions entre docents i estudiants sovint reflecteixen una dinàmica de poder. De manera que els docents ocupen una posició d’autoritat i els estudiants són vistos com a receptors passius de coneixement. Aquesta estructura pot limitar la participació activa dels estudiants i la capacitat per qüestionar les idees establertes. 

Finalment, els recursos espacials i materials (i la seva utilització) dins del procés d’ensenyament i aprenentatge també constitueixen un altre pilar tradicional. Múltiples estudis han assenyalat la influència de les imatges dels llibres de text en les expectatives de l’alumnat o com la distribució dels patis d’esbarjo permet, davant de la passivitat dels docents, que alguns estudiants de gènere masculí monopolitzin l’espai de joc. Mentre que la resta de l’alumnat es veu obligat a ocupar zones residuals d’aquests espais. 

Evolució en el temps 

La transmissió del currículum ocult també ha evolucionat amb el pas del temps. Una de les seves manifestacions principals es produeix per mitjà de la tecnologia. A l’era digital, els estudiants estan exposats a un flux constant d’informació mitjançant les xarxes socials i plataformes en línia. 

Aquests mitjans transmeten missatges implícits sobre el gènere, la raça, la classe social i altres aspectes de la identitat que poden influir en la manera com la joventut es percep a si mateixa i als altres. 

El paper del professorat en aquest àmbit és fonamental. Els educadors, conscients o no, exerceixen una poderosa influència a la vida dels seus estudiants. Les seves expectatives, comentaris i actituds poden reforçar estereotips o fomentar una mentalitat oberta i equitativa. 

Per exemple, un professor que elogia més els estudiants de gènere masculí en matemàtiques o informàtica pot reforçar la creença que les dones no són bones en aquesta matèria, mentre que un enfocament inclusiu i equitatiu promou la igualtat d’oportunitats per a tots. 

Desafiaments actuals 

El currículum ocult també exerceix un paper crucial a l’hora d’abordar desafiaments contemporanis que demanen una atenció especial. 

A mesura que ens enfrontem a la crisi climàtica, és essencial que es promogui la responsabilitat ambiental i la sostenibilitat a totes les àrees de l’aprenentatge. Això implica fomentar actituds i comportaments que respectin i protegeixin el nostre entorn natural. 

A més, el currículum ocult té un impacte directe en la inclusió i la diversitat. En un món cada cop més globalitzat, els estudiants han d’aprendre a valorar i respectar les diferències culturals i ètniques. D’aquesta manera, es pot contribuir a formar una mentalitat inclusiva per mitjà de l’empatia, el respecte i la comprensió mútua. 

Finalment, com dèiem al principi, la igualtat de gènere continua sent un repte important a l’educació. Tot i els avenços aconseguits, persisteixen estereotips i desigualtats de gènere en els currículums ocults de molts entorns escolars. Per afrontar aquests problemes, desafiar els rols de gènere tradicionals i promoure la igualtat d’oportunitats en tots els estudiants, cal que les administracions educatives impulsin els objectius següents: 

1. Transformar el currículum ocult a currículum manifest.
2. Implantar programes de formació per a docents que estimulin un canvi de paradigma. 
3. Integrar en la consciència col·lectiva la influència que exerceix el currículum ocult als estudiants. 
4. Impulsar plans i projectes de centre on el currículum ocult sigui un dels referents. 

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)