El passat 14 de juny es va difondre un estudi, liderat pel Dr. Yukata Kondo, de la Universitat de Nagoya (el Japó), que relacionava una infecció bacteriana amb l’origen de l’endometriosi. Aquest mateix dia, la revista Nature publicava una ressenya del seu treball. I des de llavors, nombrosos mitjans de comunicació s’han fet eco dels resultats, amb titulars que conviden a llegir el seu contingut amb curiositat i esperança.
No és per a menys: l’endometriosi continua sent una patologia bastant desconeguda que presenta importants implicacions socials, econòmiques i de salut pública. Són moltes les dones afectades (uns 200 milions en el món), amb importants repercussions en la seva qualitat de vida i capacitat reproductiva.
El tractament actual només té un caràcter pal·liatiu i està dirigit principalment a combatre el dolor i la infertilitat. Per això, descobrir el seu origen és tot un repte que permetria identificar i desenvolupar accions preventives i noves teràpies més eficaces.
Un origen incert
L’endometriosi es produeix pel creixement de l’endometri (capa superficial de l’úter) en altres parts del cos, la qual cosa pot generar lesions que provoquen dolor i disfunció en diversos òrgans.
S’han proposat diverses hipòtesis per a explicar el seu origen, inclosa la menstruació retrògrada (accés de sang menstrual amb cèl·lules endometrials a la cavitat pelviana a través de les trompes de Fal·lopi), la metaplasia celòmica (transformació de cèl·lules peritoneals en endometrials per algun estímul) o la presència de restes müllerianes (ubicació extrauterina del teixit durant el desenvolupament fetal).
No obstant això, se sol admetre un origen multifactorial associat a elements genètics, ambientals i immunològics. La participació de la microbiota i la disfunció immunològica estan rebent cada dia un major suport científic.
Què aporta el nou estudi?
La nova recerca, que ha emprat tècniques molt complexes i capdavanteres, descriu una major presència del bacteri Fusobacterium nucleatum en l’endometri de dones afectades per la patologia, encara que no proposa una explicació per a això. Tanmateix, els científics no van trobar bacteris del gènere Erysipelotrix, de les quals altres autors ja havien descrit una representació encara major que de Fusobacterium en aquesta mena de mostres.
Kondo i els seus col·laboradors proposen que la presència de F. nucleatum en l’endometri activaria la resposta immunitària, en la qual els macròfags M2 (un tipus de cèl·lula defensiva) estimularien la diferenciació de fibroblasts en miofibroblasts. Llavors, els miofibroblasts (cèl·lules protagonistes en la cicatrització i relacionades amb la fibrosi) podrien proliferar i migrar, promovent la supervivència de l’endometri fora de la cavitat uterina i generant així l’endometriosi.
L’equip de la Universitat de Nagoya assenyala que la presència de F. nucleatum agreuja l’endometriosi induïda en els ratolins, i que la malaltia millora amb el tractament amb els antibiòtics metronidazol i cloranfenicol.
Cautela davant els resultats
No obstant això, abans d’aixecar les campanes al vol, convé assenyalar algunes limitacions importants que llastren aquestes conclusions.
En primer lloc, l’estudi es va realitzar en un grup de 155 dones, 79 amb endometriosis i altres 76 que conformen el grup control. Els individus sans haurien de ser la referència, però en el grup control d’aquest treball hi havia una mescla heterogènia de pacients que presentaven, en la seva majoria, una o més patologies ginecològiques.
D’altra banda, es van emprar com a control bacteris freqüents en la microbiota vaginal de dones en edat reproductiva de països asiàtics, per la qual cosa caldria confirmar els resultats obtinguts en poblacions amb major diversitat ètnica.
A més, la correlació no implica una causa. És a dir, no hi ha evidència directa que doni suport a la hipòtesi proposada pels investigadors: que la presència de Fusobacterium en l’endometri produiria endometriosi mitjançant menstruació retrògrada.
I finalment, el model animal per a estudiar l’endometriosi és la femella del ratolí, que no menstrua ni desenvolupa la malaltia de manera natural. Per a induir-la es requereix una estimulació hormonal i un trasplantament ectòpic de teixit endometrial mitjançant cirurgia o injecció intraperitoneal. En el cas dels rosegadors, s’ha comprovat que imiten només algunes característiques de l’endometriosi humana.
Perspectives futures
El grup dirigit pel Dr. Kondo proposa realitzar un assaig clínic amb antibiòtics per a mostrar si es poden alleujar alguns dels símptomes de l’endometriosi. Actualment, la universitat de Louisville (els Estats Units) realitza un assaig clínic per a avaluar l’efecte de dosis baixes de metronidazol per via oral per a reduir el dolor postoperatori després de la cirurgia en aquesta malaltia.
També cal assenyalar que el bacteri analitzat en el nou estudi, Fusobacterium nucleatum, es troba en la boca i en la flora intestinal en individus sans. Seria interessant comprovar si la seva major presència en l’úter de les dones amb endometriosis podria deure’s a una contaminació amb la microbiota fecal, afavorida per un escurçament de la distància entre l’anus i els genitals en aquestes pacients. Així ho proposa la hipòtesi formulada en el nostre grup de recerca.
A més, no totes les pacients reclutades en aquest estudi van presentar F. nucleatum en l’endometri, la qual cosa dona suport a una vegada més la hipòtesi que l’endometriosi és una malaltia desencadenada per múltiples factors. Per tant, és difícil trobar una única solució per a resoldre o prevenir el seu desenvolupament.
L’avanç en el coneixement d’una situació tan complexa requereix d’un major esforç en la recerca i molta prudència a l’hora de comunicar els resultats per a no generar falses expectatives, principalment en les pacients afectades. La bona notícia és que s’està treballant en això i la solució està en camí.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari