L’estudiantat universitari percep com a fatalistes i prejudicials les campanyes de salut sexual

Redacció

L’etapa compresa entre la postadolescència i la maduresa és el període de més activitat sexual per a la majoria de les persones. Té lloc un sexe que en aquest moment vital pot no arribar a ser segur ni saludable i, en conseqüència, un factor de risc de morbiditat i mortalitat per les malalties o infeccions de transmissió sexual.

Amb l’objectiu d’estudiar les dificultats de l’estudiantat universitari jove en matèria sexual, un equip d’investigadores i investigadors, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Santiago de Xile, la Universitat Bernardo O’Higgins i la Universitat del Desenvolupament de Xile, ha realitzat un estudi que valora els obstacles i facilitats que entorpeixen o fomenten el desenvolupament de conductes sexuals saludables.

“Tractem de descobrir què dificulta i què ajuda a promoure conductes sexuals saludables entre el jovent universitari i proposem accions específiques per millorar les campanyes de promoció”, resumeix Manuel Armayones, investigador del Behavioural Design Lab de l’eHealth Center de la UOC, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i primer signant de l’article.

El treball, publicat en obert a la revista BMC Public Health, està basat en sistemes de recerca social i models teòrics de disseny del comportament per contribuir a millorar les campanyes de promoció en salut a diferents entorns.

Barreres a la conducta sexual saludable

Mitjançant dinàmiques de grup, el personal investigador va identificar els aspectes que actuen de barrera o de facilitadors de conductes que promouen el sexe segur. Entre altres obstacles, destaca aspectes com ara la falta d’informació, l’estigma social i la falta d’habilitats per tenir relacions sexuals segures, entre altres.

A més, entre les barreres percebudes per la joventut destaca que l’educació sexual està centrada en els aspectes biològics i que les campanyes de conscienciació i promoció estan basades en continguts molt fatalistes, i descriuen prejudicis i desinformació en relació amb l’ús del condó intern o vaginal. “A més, els participants també van identificar barreres als centres de salut per al lliurament de condons i falta d’accés per fer exàmens preventius a la universitat, entre altres aspectes”, explica el doctor en psicologia i expert en disseny de comportament de la UOC, Manuel Armayones.

“El que considerem més important per promoure conductes sexuals saludables és una educació sexual integral, l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva, i el suport social i familiar”, exemplifica Giuliano Duarte, professor lector de la Universitat de Santiago de Xile i estudiant de doctorat de la UOC al laboratori Behavioural Design Lab de l’eHealth Center, dirigit per Armayones. És una promoció en la qual s’ha de fomentar l’accés fàcil a dispensadors de preservatius interns i externs, a centres de salut, per realitzar-se testatges per les diferents infeccions de transmissió sexual, incloent-hi VIH. “S’han de fer campanyes que aconsegueixin integrar ‘el com i què fer’ per tenir conductes sexuals més segures i pensades per fer-ho més fàcil”, recomana Duarte.

Important encara que insuficient avanç a les universitats espanyoles

Segons l’últim Rànquing CYD, un indicador per mesurar el rendiment del sistema universitari espanyol, el 57 % de les universitats espanyoles disposa de serveis o programes sobre salut sexual i reproductiva. En l’última dècada, són centenars les universitats que han anat adoptant i desenvolupant aquesta mena de programes sobre salut sexual en els cinc continents, uns serveis que, encara que han suposat un avanç important, encara es poden millorar.

Els autors proposen estratègies com ara la implementació de programes integrals d’educació sexual a la universitat per fomentar la pràctica de sexe segur. Per exemple, crear espais per discutir temes relacionats amb la sexualitat en els quals es puguin promoure de manera contínua serveis de salut sexual i reproductiva accessibles i confidencials per l’estudiantat.

L’equip investigador conclou l’estudi apuntant que les tecnologies digitals poden ser una eina fonamental per arribar a un públic més ampli i divers. Com a exemples, proposen la utilització d’aplicacions mòbils dissenyades en col·laboració amb la joventut o la creació de grups específics de consulta en sistemes de missatgeria, a més de campanyes que combinin material audiovisual dissenyat col·laborativament per la joventut per plataformes com ara TikTok i Instagram.

(Aquest article ha estat escrit per Pablo Ramos i Sònia Armengou Casanovas, de la UOC)