Creixen les infeccions de transmissió sexual a la província de Barcelona

ACN

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat a la província de Barcelona. Així ho assenyala l’Informe d’Indicadors de salut a municipis majors de 10.000 habitants de la província que elabora la Diputació de Barcelona.

En total es van donar 5.057 nous casos d’ITS de declaració obligatòria individualitzada en el període 2019-2020. La que té una major incidència és la infecció per clamídia, que ha crescut un 49% respecte el 2017-2018 amb 108,1 casos per cada 100.000 habitants. La causada per gonocòccia creix un 33% respecte el 2017-2018 amb 50,8 casos per cada 100.000 habitants. Prop del 50% dels casos d’ITS en aquests municipis es diagnostiquen en menors de 25 anys.

L’informe també aporta altres dades rellevants com ara que un de cada tres dones que van sotmetre’s a una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) ja ho havia fet abans. I d’aquestes IVE de repetició, gairebé la meitat eren de menors de 30 anys. Aquest tipus de tractaments mantenen una lleugera tendència a l’alça. El 2019-2010 se’n van registrar 14,1 per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, sis dècimes més que el període anterior.

El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona proporciona als ajuntaments suport econòmic per a activitats de promoció d’estils de vida saludables i un catàleg de tallers i xerrades d’educació per a la salut. En l’àmbit específic de la promoció d’una sexualitat sana, l’any 2022 es van fer 354 tallers d’educació afectiva sexual a 83 municipis menors de 20.000 habitants amb 7.543 assistents.

Durant la presentació de l’informe als municipis, la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, ha destacat que aquestes dades “ajuden a avaluar les polítiques públiques que s’estan fent i a adaptar-les com una microcirurgia a cada municipi, en funció dels indicadors de salut dels seus veïns i veïnes en concret”. I ha fet èmfasi en altres factors externs que també impacten en la salut de la gent: “Només el 20% del nostre estat de salut depèn del sistema sanitari; el 80% restant depèn d’on i com vivim, on i com treballem... en el fons, el codi postal és més important que el codi genètic”.

Altres indicadors d’interès

La salut sexual i reproductiva és un dels blocs que recull l’informe d’entre un centenar d’indicadors de temàtiques com la salut mental, demografia, accidentalitat viària o socioeconomia. Aquest informe també constata l’envelliment dels seus habitants: el 18% de la població té més de 65 anys i s’estima que al 2033 gairebé una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys. En el cas de la població de més de 85 anys, aquest és un sector predominat per les fèmines: per a cada dues dones, hi ha un home de mitjana.

L’informe reflecteix que el 18,6% dels residents són d’origen estranger, xifra que s’ha incrementat en els darrers 10 anys. Dins d’aquest col·lectiu, prop de la meitat (46,7%) procedeix d’Amèrica Llatina i un de cada cinc persones són d’origen marroquí.

En l’àmbit de la salut mental, el 2021 el 3,4% de la població va ser atesa en centres especialitzats de salut mental ambulatòria: la mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 37 anys, i les patologies més freqüents són les de reacció greu a l’estrès i trastorns d’adaptació.

D’altra banda, les malalties de l’aparell circulatori són les principals causes dels ingressos hospitalaris (14,8%): en concret, un de cada quatre persones hospitalitzades per malaltia cardiovascular ingressa per infart cerebral o insuficiència cardíaca.

Pel que fa a l’accidentalitat viària, els motoristes continuen sent el principal col·lectiu vulnerable a les carreteres: un de cada dos víctimes greus o mortals viatja en vehicles de dues rodes i el 80% d’aquestes víctimes són homes. També es fa palès un marcat creixement dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) —vehicles impulsats per un motor i on només hi va una persona— implicats en accidents: l’any 2021 prop de 600 persones que viatjaven en VMP es van veure implicades en accidents amb víctimes.

Des del punt de vista socioeconòmic, l’informe també evidencia la tendència a l’alça de l’esforç econòmic del lloguer, al qual les famílies dediquen el 46% de la renda. Cal recordar que, segons la Comissió Europea, les llars no haurien de destinar més del 40% dels ingressos a pagar despeses relacionades amb l’habitatge (renda de lloguer més subministraments bàsics).