Les escoles i instituts de Barcelona amb transformacions integrals han augmentat la demanda i reduït la segregació

ACN

Les escoles i instituts de Barcelona que han visctu una transformació integral en els darrers anys han aconseguit augmentar la demanda i també han reduït la segregació escolar. Així ho ha determinat el fons de promoció per a l’avaluació de polítiques públiques del Departament d’Economia. 

Les actuacions, dutes a terme entre el curs 2018-2019 i el 2021-2022, s’han adreçat a escoles i instituts amb uns nivells elevats de complexitat, baix rendiment acadèmic o uns nivells reduïts de demanda per part de les famílies.  La transformació ha anat dirigida a millores en l’equipament, l’equip docent i el projecte educatiu. “Fem una aposta molt clara perquè tots els centres siguin equivalents”, ha dit la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa aquest dimarts a la presentació de l’estudi d’avaluació.

Massa ha assenyalat que els punts de partida d’alguns centres feien molt difícil l’equivalència educativa, és a dir, poder garantir la mateixa confiança i oportunitats a l’alumnat i les famílies que en altres centres. “Creiem en l’autonomia de centres però tots han de tenir la mateixa qualitat educativa”, ha defensat la gerent.

L’anàlisi fet constata que l’impacte sobre la segregació escolar ha estat “molt positiu” i pràcticament totes les zones afectades per alguna transformació han reduït notablement aquest fenomen. Destaca especialment la zona educativa 6 (Sants – Hostafrancs – La Bordeta – Badal), on s’ha observat una reducció del nivell de segregació escolar del 43% en només cinc cursos i ha passat de ser la zona més segregada de totes les intervingudes a considerar-se de segregació baixa.

L’objectiu de la iniciativa, ha explicat Massa, és que la diversitat a les escoles sigui “la mateixa que a les places”. Aquesta política s’ha sumat a altres de similars per aconseguir una escolarització equilibrada.

Les transformacions han provocat també un augment de la demanda de les famílies. A Educació Infantil, entre el curs 2017-2018 i el 2019-2020, als centres més segregats se situava uns 20 punts per sota del conjunt del sistema públic, mentre que al final del procés la diferència s’ha reduït a la meitat. “Ara són centres estimats, volguts, on s’aprèn, i on hi ha hagut un canvi de clima”, ha expressat Massa.

Aproximadament el 15% de les places d’aquests centres no es cobrien. Un cop feta la transformació, l’ocupació ronda el 100%. “Hi ha tantes sol·licituds com places”, ha dit la gerent.

L’estudi, però, no mostra una millora significativa pel que fa a la retenció de l’alumnat a la seva zona educativa. Segons el Consorci, aquesta xifra s’ha mantingut estable en tota la ciutat.

Dels 19 centres escollits per a la transformació, 15 s’han fusionat. És el cas de l’Escola Bernat de Boil i l’Institut Cristòfol Colom, que s’han transformat en l’Institut escola El Til·ler; de l’Escola Sant Josep Oriol, l’Escola Sant Jordi i l’Institut Roger de Flor, que han passat a ser l’Institut escola Trinitat Nova; de l’Institut Joan Corominas i l’Escola Miquel Bleach, que ara són l’Institut escola Arts; de l’Insititut Joan Boscà i l’Institut Ausiàs Marc, ara l’Institut Pedralbes; de l’Escola Ramon i Cajal, l’Escola Ramon Berenguer i l’Institut Comas i Solà, transformats en l’Institut escola Rec Comtal, i de l’Escola Prosperitat i l’Institut Galileo Galilei, que ara operen de manera conjunta com l’Institut Escola El Molí. A banda, l’Escola Ausiàs Marc s’ha transformat en la segona línia de l’Escola Anglesola.

L’Institut escola Antaviana, l’Institut escola Coves d’en Cimany, l’Institut escola Nous instituts Tres fonts de les Corts i l’Institut escola Mirades són centres que abans eren escoles i s’han convertit també en instituts.

Malgrat l’avanç en equivalència entre centres, Massa ha explicat que encara hi ha zones educatives on cal posar el focus. “No hem acabat totes les polítiques de transformació”, ha dit. A banda, tot i que l’estudi no ha fet una valoració del rendiment acadèmic dels alumnes, la gerent ha dit que està “convençuda” que els resultats acadèmics han “millorat”: “Està demostrat que les condicions donen millors resultats”, ha dit.