El 87% dels pacients d’ictus no presenten les vacunes recomanades, alerta l’Hospital de Bellvitge

Redacció

El 87% dels pacients que han patit un ictus no presenten les pautes de vacunació antigripal i pneumocòccica recomanades després de l’afecció, segons adverteix el Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Atenció Primària de la Gerència Metropolitana Sud (GTMS). La dada s’ha extret en el marc de Strack, un projecte pioner a Europa centrat en l’atenció integral del pacient pluripatològic crònic supervivent d’ictus.

“Els episodis cardiovasculars, com l’ictus, es poden desencadenar per infeccions respiratòries com la grip. De fet, les persones no vacunades tenen un 18% més de risc de patir un ictus que les persones vacunades de la grip”, recorda la Dra. Violeta Poltorak, especialista del Servei de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

La identificació d’aquesta problemàtica ha permès potenciar una campanya massiva de contacte amb els pacients per a la seva vacunació immediata, centrada especialment en els menors de 65 anys amb patologies cardiovasculars. La troballa ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració entre el Servei de Medicina Preventiva i l’Atenció Primària, emmarcada en el projecte Strack, i permetrà una actuació ràpida durant les pròximes setmanes.

Sobre el projecte Strack

A Strack es realitza un seguiment intensiu, per part del Servei de Neurologia i l’Atenció Primària, dels diferents factors de risc vascular i la seva correlació després de rebre l’alta de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). El programa posa especial èmfasi en el primer any després de l’ictus, moment crític per a l’evolució de l’estat de salut en el futur, mitjançant el seguiment personalitzat, el monitoratge remot i el treball en xarxa entre hospital i Atenció Primària. Gràcies al millor control dels paràmetres clínics, analítics i biomètrics es redueixen reingressos i visites, augmenta l’adherència al tractament, millora la rehabilitació física i cognitiva, així com es facilita la presa de decisions i la coordinació entre dispositius assistencials.

“Al projecte Strack el pacient és el centre del procés assistencial de l’ictus i, més enllà dels professionals i el centre que l’atengui, s’apodera de la seva patologia, millorant l’adherència als tractaments i adoptant hàbits vitals més adients per a la seva salut”, subratlla el Dr. Pere Cardona, director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular de l’Hospital de Bellvitge. El programa Strack s’emmarca en el programa de Projectes de Compra Pública d’Innovació dins el Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), i està subvencionat pel Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). A més, Roche Diagnostics és el soci tecnològic del projecte.

L’ictus, primera causa de discapacitat al món

L’ictus és una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell, produïda per l’obstrucció o el trencament d’una artèria. Això pot produir danys en determinades zones del cervell, cadascuna de les quals té una funció determinada, que poden deixar de funcionar. Així doncs, per exemple, l’ictus pot afectar la parla, el moviment de les extremitats, la visió, entre d’altres, sigui d’una forma transitòria o més permanent.

A Catalunya, més de 13.000 persones ingressen cada any per ictus als hospitals, de les quals la meitat poden tornar a fer vida independent en tres mesos. Un 15% moren i l’altre 35% dels pacients pateixen seqüeles limitants. Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus en algun moment de la seva vida i és la primera causa de discapacitat al món, així com la primera causa de mortalitat en les dones.

L’ictus isquèmic agut representa el 85% del total. Tot i que en els darrers anys s’ha demostrat que els tractaments de reperfusió aconsegueixen consistentment la recanalització arterial en el 85% i el 90% dels casos, més del 50% dels pacients tractats desenvolupen una discapacitat de moderada a greu. En aquest context, hi ha una clara necessitat mèdica de desenvolupar nous fàrmacs amb efecte neuroprotector per millorar els resultats de l’ictus en paral·lel als tractaments de reperfusió.