La psicosi en pacients amb Parkinson està relacionada amb les alteracions cerebrals de la malaltia

ACN

Un estudi liderat pels doctors Jaume Kulisevsky i Javier Pagonabarraga, de l’Institut de Recerca Sant Pau, conclou que la psicosi associada al Parkinson no s’ha d’entendre com una complicació derivada de l’ús de fàrmacs dopaminèrgics —que augmenten la secreció de dopamina—, sinó que està íntimament relacionada amb les alteracions cerebrals de la malaltia.

L’estudi, publicat a la revista Nature Reviews Neurology, identifica un patró d’atròfia cortical que inclou diverses regions cerebrals que explicarien com els nous estímuls són categoritzats de forma incorrecta. Els resultats proporcionen una millor comprensió de la psicosi en el Parkinson i obren la porta a noves estratègies terapèutiques per millorar la qualitat de vida dels pacients.

La psicosi associada a la malaltia de Parkinson (PDP) és una condició que provoca il·lusions, al·lucinacions i deliris associats en més de la meitat dels pacients que pateixen aquest trastorn neurodegeneratiu.

Tot i que durant molt de temps es pensava que apareixia en fases avançades de la malaltia i a conseqüència dels tractaments, ara se sap que pot manifestar-se des de les primeres etapes i seguir un contínuum que va des de petites al·lucinacions fins a al·lucinacions i deliris estructurats. Els estudis de neuroimatge han proporcionat una nova perspectiva i han demostrat que aquesta condició es desenvolupa a partir de l’evolució d’alteracions cerebrals.

El doctor Pagonabarraga, investigador principal de l’estudi, explica que les persones amb Parkinson “no només s’enfronten a problemes de mobilitat, sinó també trastorns de l’estat d’ànim com ansietat, depressió i apatia”. Durant el curs de la malaltia, entre el 40% i el 60% dels pacients també poden patir al·lucinacions i, en menor freqüència, algun episodi delirant, indica el doctor.

Una finestra d’oportunitat

Pagonabarraga assenyala que les al·lucinacions i deliris són una “marca distintiva” de la malaltia, fet que ha impulsat la recerca cap a un model neurobiològic per comprendre millor aquests fenòmens.

Els símptomes no comencen de cop. Molt abans que les persones tinguin al·lucinacions greus, ja comencen a tenir fenòmens al·lucinatoris més subtils, més lleus, que moltes vegades passen desapercebuts. “Això, d’alguna manera, ens obre una finestra temporal on podem incidir tractant-les abans que evolucionin i es facin greus. És molt més eficaç tractar-les quan comencen a manifestar-se que no quan ja són greus i impliquen la pèrdua de la consciència de la realitat”, afegeix el doctor Pagonabarraga.

Les al·lucinacions associades al Parkinson

L’investigador exposa que les al·lucinacions menors són formes subtils del trastorn i poden ser, principalment, de dos tipus. D’una banda, les conegudes com a al·lucinacions presencials, que tenen a veure amb la sensació que alguna persona està darrere, per exemple, a prop d’una espatlla. L’altre són les al·lucinacions de passatge, la sensació que alguna cosa passa pels laterals del cos. “Passa, a més, d’una manera molt estereotipada: de darrere cap endavant. Els pacients tenen la sensació que hi ha alguna cosa que passa pel lateral del seu cos. La major part de les vegades diuen que és l’ombra d’una persona”, explica.

Un estudi previ també del Grup de Recerca de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment de Sant Pau ja havia observat que aquestes al·lucinacions menors estaven presents en el 40% dels pacients amb Parkinson des de la primera visita, és a dir, abans de prendre qualsevol fàrmac que augmenta els nivells de dopamina.

Quan la malaltia evoluciona, el següent pas són al·lucinacions visuals estructurades, no en la perifèria, sinó en el camp visual del pacient. “Veuen animals, persones; poden veure a vegades cares volant o persones allargades amb la cara indefinida i el cos més definit. Altres vegades poden veure nens petits, per exemple. I aquestes al·lucinacions les tenen sobretot dins de casa seva. Inicialment, els pacients les veuen, però saben que no són veritat i els genera una mica de neguit”, indica el neuròleg.

Si aquestes al·lucinacions no es tracten, tendeixen a progressar cap a formes més greus, on els pacients les tenen amb molta més freqüència i “ja no són conscients que són falses”, adverteix. “Aleshores és quan sí que generen molta agitació, preocupació, angoixa que s’ha de tractar amb fàrmacs que tenen un efecte negatiu en l’evolució de la malaltia i en la mortalitat dels pacients”, afegeix, per concloure: “És per això que resulta important començar a tractar la psicosi de forma precoç”.