Sant Joan de Déu posa en marxa assajos clínics amb psicodèlics per tractar la depressió resistent al tractament

ACN

Sant Joan de Déu ha posat en marxa en l’últim any tres assajos clínics amb fàrmacs amb propietats psicodèliques per abordar la Depressió Resistent al Tractament (DRT). L’equip d’investigadors que lidera els assajos treballa amb tres fàrmacs amb propietats psicodèliques que comprenen dues substàncies —el 5-MeO-DMT i la Psilocibina— entesos com a fàrmacs sintetitzats, amb ús supervisat, i amb l’objectiu de determinar la seva eficàcia en un període d’entre setze setmanes i un any després de la seva administració. A diferència dels tractaments convencionals, aquests fàrmacs tenen un efecte antidepressiu ràpid i durador, no requereixen d’una administració diària i podrien aconseguir la resolució d’algunes formes de la malaltia.

Els fàrmacs antidepressius tradicionals, en canvi, necessiten d’administració diària, durant llargs períodes de temps i requereixen un període d’adaptació que es pot allargar setmanes abans no se’n perceben els efectes.

En l’àmbit farmacològic, l’ús de medicaments amb propietats psicodèliques genera un estat alterat de consciència que dona una major predisposició per abordar certs temes amb molta càrrega emocional. Aquestes substàncies incrementen la neuroplasticitat del cervell i generen noves connexions neuronals que poden provocar experiències místiques, canvis en patrons i comportaments, o crear ruptures emocionals, que porten la persona atesa a afrontar els esdeveniments clau en lloc d’evitar-los. Actualment, es considera que els psicodèlics actuen potenciant o facilitant processos terapèutics, és a dir, que amb l’ajuda del terapeuta especialment format es poden produir canvis en certs patrons rigidificadors de pensament i percepció que es creu que estan en la base de molts trastorns mentals.

La Unitat d’Assajos Clínics amb psicodèlics del Parc Sanitari Sant Joan de Déu compta amb la primera sala d’administració de l’Estat per tal de dur a terme les sessions amb el major confort i qualitat per a la persona atesa. Es tracta de sessions que poden durar entre uns minuts i diverses hores, en un sol dia i que es realitzen sempre en un centre sanitari, en una habitació còmoda, càlida i adaptada quant a estímuls, llum i so, i sempre amb el guiatge d’un psiquiatre i un o dos terapeutes especialitzats. L’assaig clínic, dirigit a persones de més de 18 anys amb diagnòstic de DRT, consisteix a administrar via inhalada, aspirada o oral fàrmacs que inclouen aquestes substàncies, que suposen una nova estratègia experimental combinada, en certs casos, amb teràpia psicològica assistida. Els integrants de l’assaig han de complir uns estrictes criteris mèdics per poder participar.

Actualment, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu està en fase de reclutament de persones diagnosticades de Depressió Resistent al Tractament que compleixin els criteris per participar en els estudis amb psilocibina i 5-MeO-DMT, amb el suport de les farmacèutiques Compass, Beckley Psytech i GH Research. 

Propietats de les dues substàncies

La psilocibina és un compost amb efecte psicotròpic i al·lucinogen que originàriament s’extreia de certs fongs del gènere psulocibe. Actualment, aquest compost també pot ser sintetitzat al laboratori i es pot tenir un gran control sobre la seva puresa i concentració amb finalitats terapèutiques. Els seus efectes al·lucinògens i les propietats flexibilitzadores de patrons de pensament la fan particularment interessant per al tractament de trastorns caracteritzats per rumiacions i rigidesa mental, com la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu, o les addiccions.

El 5-MeO-DMT és un alcaloide també amb efectes al·lucinògens de la família de les triptamines. Aquesta substància es troba de manera natural a la glàndula paròtide del gripau Incilius alvarius i a diverses plantes. A més, es pot trobar de manera sintètica. El 5-MeO-DMT s’estudia pels seus potencials efectes terapèutics en depressió i ansietat, entre altres trastorns, des de fa dècades.

La psilocibina i altres substàncies psicodèliques, utilitzades àmpliament en la medicina tradicional durant segles, es van començar a investigar en l’àmbit de la psiquiatria a la dècada dels 50 del segle XX per al tractament de condicions resistents als fàrmacs habituals i al tractament psicoterapèutic convencional (aleshores, sobretot, psicoanalític). El 5MeODMT, d’altra banda, va ser descobert més recentment i, la seva utilitat en psiquiatria, en concret per al tractament de la depressió resistent, ha començat a ser investigada en els darrers tres o quatre anys.

A causa de la popularització de l’ús d’aquestes substàncies fora de l’àmbit mèdic, a partir dels anys 80 es van incloure en la llista de substàncies prohibides per l’Administració de Control de Drogues dels Estats Units (DEA), i va quedar prohibit el seu ús també per a estudis científics (excepte per al 5 Meo DMT). Molts altres països del món es van sumar a aquestes prohibicions.

Els beneficis que s’han observat en els estudis realitzats fins ara s’han generat en ambients altament controlats i amb la presència de professionals especialment formats. No es tracta de medicaments que es prenguin diàriament ni de manera particular, sinó que s’administren una o dues vegades, només poden ser subministrats en entorns hospitalaris controlats, i s’acompanyen amb altres tipus de tractaments psicoterapèutics. Les persones que poden optar a participar en l’estudi han de ser derivades per professionals.

Els efectes secundaris més comuns el dia de l’administració són la cefalea, nàusees o mareig, tot i que en general són substàncies ben tolerades en les dosis en què s’administren. D’altra banda, tampoc no hi ha evidència que aquestes substàncies puguin produir dependència.

Es tracta d’estudis que han superat amb èxit les primeres fases, i s’han mostrat efectius per reduir la simptomatologia depressiva en un percentatge elevat de pacients. De moment, no s’ha trobat res significatiu que faci pensar que no es pot continuar desenvolupant l’estudi.

Trastorn depressiu major, la principal causa de discapacitat

Al món hi ha 320 milions de persones amb trastorn depressiu major, la principal causa de discapacitat i un dels trastorns de més ràpid creixement. Un 37% d’aquestes persones (uns 100 milions) no milloren amb les teràpies existents, tot i haver provat almenys dos tractaments.

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ja va dur a terme dos assajos fase dos amb psilocibina, de fins a 12 setmanes, l’any 2021. L’estudi actual augmenta el nombre de pacients inclosos, inclou la possibilitat d’administrar dues dosis en lloc d’una, i tindrà un seguiment d’entre setze setmanes i un any després de la seva administració.

Per a aquest assaig, a Espanya, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu és un dels dos hospitals referents per a l’administració del tractament, i altres hospitals hi col·laboren derivant persones que compleixen tots els requisits per a l’estudi. Serà un tractament que, un cop aprovat, només se subministraria en alguns hospitals.

Si un cop finalitzats els assajos en els quals participa el Parc Sanitari Sant Joan de Déu es manté la projecció i els bons resultats i perfil de seguretat, es podria aprovar l’ús d’aquests fàrmacs a Europa entre 2025 i 2026.