Com acompanyar els infants davant la mort: “És important que en parlin”

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Qui s’ha trobat en la situació de respondre a un infant sobre què és la mort, o què li passa a l’avi o àvia després de morir sabrà que, sovint, són preguntes que ens fan dubtar: hem de ser sincers i dir allò que sentim i pensem? Hem d’endolcir la resposta? Cal fer com si no l’haguéssim escoltat? I en el moment de la mort d’una persona propera: com afrontar-la davant de la canalla? Han de participar els infants en tot el procés? Com els acompanyem en el dol? Són moltes les preguntes que genera la mort, això està clar des de fa mil·lennis, però per alguna raó, encara ens sentim sense recursos quan la mort truca a la porta.

Ara, un projecte que s’està realitzant a dues escoles de Calella, vol justament donar eines i recursos als infants, les seves famílies i els docents per gestionar la mort. Impulsat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, el projecte ‘Com acompanyem els infants quan descobreixen la mort’ pretén abordar de forma global i preventiva tot aquest procés a edats primerenques. Jèssica Galan, infermera d’Atenció Domiciliària Integral, i amb més de 20 anys d’experiència en un equip de cures pal·liatives, n’és la promotora del projecte. “En tots aquests anys dedicant-m’hi al dol les famílies ens demanaven consell i assessorament sobre com abordar la mort amb els infants, perquè no sabien com gestionar-ho”, explica la infermera al Social.cat.

Galan es va formar en dol infantil i juvenil i quan va tenir fills i van anar a l’escola, es va adonar que les altres famílies i els docents no tenien eines per acompanyar la mort d’una forma sana i conscient. Per això va pensar que oferir formació a les famílies i docents, i poder parlar amb els infants sobre aquest tema, seria una bona forma que la mort deixés de ser un tabú. Va idear el projecte, que finalment s’està duent a terme a les escoles El Far i l’Escola Pia de Calella.

“Plantejo als infants que tinc la certesa que les persones que es moren deixen un llegat, i que això sí que no mor”, explica Jèssica Galan, experta en dol

Professorat i famílies reben una formació per poder abordar aquest tema d’una forma sana i natural, i finalment es fa una sessió amb els infants dels cursos d’I5, 3r i 6è. Durant el taller, Galan parla amb els infants sobre què vol dir morir-se a través de contingut adequat a l’edat —un conte per als més petits, un vídeo per als més grans—. També els deixa un espai lliure perquè expressin tot allò que vulguin. “No hi ha hagut classe en la qual no hagin acabat plorant la majoria dels infants. Ells saben que la gent es mor, però moltes vegades no ho han pogut parlar, o si ho han preguntat, la família els ha evitat respondre. I és important que en parlin”, assegura la infermera.

Finalment, la sessió es recondueix cap al consol: què és el que queda de la persona que ens ha deixat, i què hem après d’ella, així com assenyalar la seva transcendència. “No parlem de creences familiars, ni de fe, perquè cada família pot tenir la seva, però sí que els plantejo que jo tinc la certesa que les persones que es moren en deixen un llegat, i que això sí que no mor”, detalla Galan.

La tristesa, segons la infermera, és el sentiment que més detecta durant el taller, però també destaca com els infants es consolen molt entre ells, així com que han estat molt receptius a les sessions i en cap moment han evitat el tema. “S’abracen, empatitzen, i ningú els talla els seus sentiments, els deixem que plorin perquè vegin que les expressions de tristesa i plor són vàlides”.

Que sàpiguen tot el que està passant

Pel que fa a les formacions amb mestres i famílies, Galan és clara: “Els explico que cal que els infants sàpiguen tot el que està passant i que cal que s’acomiadin de la persona que s’està morint si el vincle és important entre ells. Han d’entendre que, tot i que els pot fer mal, és necessari que es faci”, reconeix la infermera.

“Han de saber què s’està fent i poder participar si volen”, diu la infermera sobre el funeral i l’enterrament

D’altra banda, Galan també aconsella a les famílies que expliquin als seus fills que la mort comporta un ritual d’acomiadament, i que tot i que l’enterrament o el funeral és un moment trist, és un homenatge per aquella persona que marxa. “Han de saber què s’està fent i poder participar si volen, però és important explicar-los en què consisteix i que decideixin si volen venir”, opina. O, com explica la infermera, potser no es veuen amb ganes de participar en aquell moment, però dies més tard se’ls pot oferir anar al cementiri a deixar unes flors, per exemple.

Eugènia Juè, una de les mares que ha participat en el projecte, destaca que per a la seva família és molt important que es pugui parlar des de la infància de la mort i que es “pugui naturalitzar com a part del procés de la vida”. “Cal gestionar les emocions que comporta la mort des de la infància”, subratlla. El seu fill sempre havia viscut la mort amb molta angoixa i por. “Quan va acabar la sessió ens va dir que s’havia quedat molt tranquil. Ens tranquil·litza parlar d’aquestes coses”, diu Juè.

Aquesta iniciativa —que ha estat guardonada amb la beca Cabré Junqueras a la innovació en l’àmbit de final de la vida, otorgada per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva— vol consolidar-se a les escoles on ara es realitza, perquè tot l’alumnat pugui dur a terme les sessions durant el seu pas per primària. Així mateix, la impulsora també desitja que es pugui estendre a altres escoles de l’Alt Maresme, i a altres centres del territori.