Cap de les cinc dones que han estat assassinades aquest any per les seves parelles o exparelles havia denunciat el seu agressor, segons dades de la Unitat de Suport a l’Atenció de Víctimes de la Generalitat.
Aquest fet no és una rara avis. D’acord amb la ‘Macroenquesta de Violència contra la Dona 2015’, publicada el passat 30 de març, tan sols el 28,6% de les dones que han patit violència física, sexual o por a la seva parella o exparella han demanat ajuda a la policia o al jutjat (1,7%). En un 20% dels casos, però, va ser una tercera persona la que va informar sobre la situació.
Els tres motius principals per no denunciar segons expliquen les pròpies víctimes són el fet de no concedir prou importància a la violència de gènere patida (44,6%), la por a les represàlies (26,56%) i la vergonya o el no voler que ho sàpiga ningú (21,08%).
Denunciar el cas no sempre evita un final tràgic, però ajuda a frenar-los. L’any passat set de les 14 dones víctimes mortals havien denunciat; el 2013, dues de les quatre; el 2012 hi va haver 13 víctimes, una havia denunciat, i el 2011 hi va haver 12 víctimes, amb tres denúncies prèvies.
Una dada preocupant que es desprèn de l’estudi és que el 27,5% de les dones que van denunciar va continuar amb la relació, tot i haver interposat la denúncia. El 50,2% van trencar el contacte i un 15,8% assegura que la relació havia acabat abans.
Retirar la denúncia, una acció freqüent
El 20,9% de les dones víctimes de violència masclista que han interposat una denúncia s’ha acabat fent enrere. La majoria la retiren perquè “ell els hi va prometre que no passaria més” (29,36%) o perquè van pensar que “podia canviar” (28,66%). D’altres addueixen por (28,59%), que no se senten còmodes denunciant els pares dels seus fills (24,86%), que senten pena per la seva parella (23,95%) o que han rebut amenaces (20,82%). La manca de recursos econòmics propis és el motiu menys citat per retirar la denúncia (12,82%).
Necessitat d’un confident
El 81% de les dones que han patit violència masclista han explicat a alguna persona propera la seva situació. La majoria busquen el suport d’una amiga (54,70%), de la mare (40,07%) o de la germana (32,22%). Menys recorren al pare, figura masculina (20,01%).
El consell més freqüent entre les persones de la família (80,7%), els amics (84,6%) i els veïns, companys de feina, professors i altres (88,5%) és que s’abandoni la relació.
Per a moltes dones maltractades esdevé imprescindible el suport dels coneguts. Solen patir ansietat o angoixa, en un 53% dels casos, tristesa per sentir que no valen res (33,1%), ganes de plorar sense motius (43,3%), irritabilitat (45,7%) i canvis d’ànim (60,8%).
Els fills també son víctimes
Del total de víctimes amb fills en el moment en el qual van patir violència masclista el 63,6% afirmen que els nens van presenciar o escoltar els episodis.
En el 92,5% dels casos els fills eren menors de 18 anys i d’aquests, el 64,2%, van patir també violència.
Violència masclista: les dades
El primer trimestre de l’any a Catalunya es van fer 2.953 denúncies. A la xifra cal sumar-hi 4.828 casos oberts en altres llocs de l’Estat de víctimes que han vingut a viure aquí.
Els Mossos segueixen d’una manera o una altra 35.874 casos de violència masclista, no obstant Catalunya és la comunitat autònoma en què més peticions de protecció contra la violència masclista van denegar-se el 2014: el 66% de totes les sol·licitades, 3.530 d'un total de 5.342. La mitjana espanyola, molt per sota, se situa el 43%, d'acord amb una estadística publicada per l'Observatori per a la Violència Domèstica i de Gènere.
El telèfon 900 900 120, dedicat a les víctimes del masclisme, es despenja més de 800 vegades al mes a Catalunya.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari