Gairebé el 60% dels malalts d'anorèxia i bulímia busquen continguts 'no saludables' a Internet

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 

Aquest dimecres, al simposi 'Anorèxia i Internet', la Taula de Diàleg per la prevenció dels Trastorns de Conducta Alimentària ha presentat el seu nou informe 'Trastorns alimentaris i hàbits de cerca a Internet: resultat d’una enquesta de població clínica'. L'objectiu de l'estudi ha estat analitzar i evidenciar l’impacte negatiu de determinats continguts a Internet en aquestes malalties.

L'estudi confirma que un 85'4% dels enquestats han buscat informació sobre la seva malaltia a les xarxes. D'aquests, el 59'2% corrobora que en la primera cerca que ha fet a la xarxa no ha buscat "continguts saludables". En aquest sentit, el 31'6% hi ha buscat "com aprimar-se en rapidesa", 11'6% s'ha informat sobre dietes extremes per baixar de pes, el 10'8% ha consultat blogs i fòrums pro-ana (anorèxia) i pro-mia (bulímia) i un 5'2% hi ha cercat com vomitar els aliments. Segons els propis malalts, aquests continguts els han influenciat negativament en un 71'3% dels casos.

L'enquesta clínica per extreure aquestes dades s'ha fet a 294 pacients actualment es troben en tractament per trastorns de la conducta alimentària. La franja d'edat dels enquestats ha ocil·lat entre els 8 i els 59 anys, no obstant el 80% de la mostra és població adolescent i jove, d’entre 12 i 21 anys. L'informe radiografia les diferents tendències de cerca segons les edats dels entrevistats. Els menors d'edat busquen de forma significativa més consells per aprimar-se a Internet. Un 12,8% de pacients d'aquesta franja consulten pàgines pro-mia i pro-ana.

A mesura que els pacients tenen més edat, però, la consulta d'aquest tipus de webs cada vegada és menor: només en un 7'5% dels casos d'entre la franja de 19 als 35 anys i a partir d'aquesta edat l'impacte d'aquestes pàgines és nul. A més edat, les recerques passen de ser sobre com baixar pes a buscar informació sobre possibles tractaments. L'ús de la xarxa amb aquestes finalitat es fa, en un 87'3% dels casos, a esquenes de les famílies. Tot i així, en el 40% dels casos algun familiar se n'acaba assabentant.

Els autors de l'informe alerten que la consulta d'aquests continguts a Internet pot agreujar la simptomatologia, ja que Internet pot donar una ràpida i falsa "aparença de suport", "reforçar els trastorns alimentaris" i "desanimar en la recerca d'ajuda i recuperació". Els metges i psicòlegs vinculats a l'estudis alerten que les primeres cerques es fan majoritàriament en una etapa molt vulnerable i consideren que cal regular  legalment aquest tipus de continguts, així com protegir i prevenir els malalts de les afirmacions que s'hi poden llegir.

28.000 joves i adolescents a Catalunya pateixen trastorns de la conducta alimentària

Actualment, els trastorns de la conducta alimentària constitueixen la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Afecten al voltant del 5% de les noies i un 11% presenten símptomes d'alt risc de patir-los. Entre la població adulta els especialistes alerten que hi ha clars indicis que pot estar augmentant la incidència. A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un Trastorn de Conducta Alimentària.