Norka Malberg: 'Entendre el comportament dels altres permet conèixer la pròpia manera d'actuar'

Judit Domènech  @JuditDs 

La psicoanalista infantil i juvenil i psicòloga clínica britànica, Norka Malberg, ha participat aquesta setmana a les Jornades Internacionals EDAI amb la ponència 'El rol integrador de la teoria de la mentalització en la tasca clínica amb nens i les seves famílies'. El Social.cat ha aprofitat la seva estada a Catalunya per entrevistar-la i conèixer millor la teoria de la mentalització, de la qual Malberg és experta.

Entendre’s un mateix i els altres és bàsic per comprendre el funcionament humà. Així, "la mentalització és la capacitat per entendre la pròpia conducta en interacció amb la de l’altre", explica Norka Malberg, que l'enllaça amb la 'Teoria de la ment' de Peter Fonagy i Mary Target. Malberg considera que la mentalització és un tractament que ha demostrat ser molt eficaç en l'abordatge terapèutic del Trastorn Límit de la Personalitat, cosa que l'ha fet guanyar atenció i reconeixement a nivell internacional.

La mentalització es basa en la capacitat d'interpretar el comportament propi o dels altres i surt de les experiències interpersonals primerenques, en particular les viscudes amb la família, explica Malberg. Segons la psicoanalista, "l'experiència dels altres sempre té un cert grau d'opacitat” i la mentalització busca poder deduir en el comportament el que està passant a la ment dels altres. “Entenent el comportament dels altres, és més fàcil reflexionar sobre la pròpia experiència i la pròpia manera d'actuar”, reflexiona.

La teoria de la mentalització preveu un tractament a curt termini i comença a aplicar-se als primers mesos de vida, que és quan la mostra d'afecte d'un adult cap a un infant, i viceversa, és major. Malberg destaca que aquesta és una teoria integradora: “Si la mentalització d'un pare augmenta, també ho farà la capacitat de fomentar la funció reflexiva del seu fill" per la qual cosa, el progenitor li dóna al fill "un factor protector a les conductes de risc i facilita la seva potencialitat social, emocional i cognitiva”, expressa Malberg.

No obstant, té aplicacions molt diverses: "per exemple, quan una família es presenta a la clínica després d'un fet potencialment traumàtic com un divorci, o quan un jove veu que no se'n surt amb segons quines situacions a causa dels seus problemes de manejament d'emocions, tot això són ocasions per les quals aquesta teràpia pot ser útil", afirma la psicoanalista. En termes generals, "aquest mètode és eficaç amb persones que han patit un trauma relacional crònic".

És una teràpia que encara ha d'emprendre molt recorregut. Jornades com les d'EDAI serveixen perquè pràctiques exteses internacionalment es coneguin també a casa nostra.