Persones immigrants es tanquen contra el racisme a l'antiga Escola Massana de Barcelona

El col·lectiu tancat denuncia el racisme institucional i reclama un seguit de reivindicacions que garanteixin “la plena igualtat a les persones migrades”

Més d'una trentena d'immigrants van ocupar dissabte les instal·lacions de l'antiga escola Massana de Barcelona, a la plaça Gardunya, per denunciar racisme institucional i reclamar un seguit de reivindicacions que garanteixin “la plena igualtat a les persones migrades”. Aquest dilluns, la tancada segueix en marxa amb la previsió que s'hi sumin altres reivindicacions per “fer fort el reclam”.

Així ho ha explicat una de les portaveus i membres de l'entitat ‘Tras la manta’, Victoria Columba, que ha detallat que s'estan convocant altres grups per fer “una gran bossa de demandes” a l'administració.

De moment, la intenció és quedar-s'hi fins que hi hagi resposta. Fonts de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania s'han compromès a treballar per solucionar els inconvenients de forma individual. Dificultats per empadronar-se a determinats municipis, no poder regularitzar una situació si no es disposa d'un contracte d'un any, o les preguntes dels exàmens per aconseguir la nacionalitat són algunes de les reivindicacions que han portat a més d'una trentena d'immigrants a tancar-se a l'antiga escola Massana de Barcelona.

Columba ha recalcat que és una tancada “feminista, antiracista, descolonial i pels drets de totes les persones migrants i refugiades que trepitgen Catalunya” i per això, esperen no haver-se de moure's fins que les administracions no els donin resposta.

Als ajuntaments, per exemple, els reclamen agilitat i menys problemes per empadronar les persones que no tenen papers, a la Generalitat, que es garanteixi l'accés al sistema sanitari, i al govern espanyol, una nova llei d'estrangeria que garanteixi “la igualtat”.

Facilitar l'empadronament, una de les demandes

Per Columna, és impossible viure a una ciutat sense treballar i per això, es demanen facilitats en l'empadronament a les persones sense domicili, per exemple, o la despenalització de la venda ambulant, així com aconseguir papers sense contractes. De fet, Columba veu inassolible per a una persona amb nacionalitat espanyola, poder garantir un contracte d'un any, i per això creu que és impossible que ho puguin fer els immigrants sense papers.

Per aquesta portaveu de la tancada, la mateixa llei d'estrangeria posa “massa obstacles” per poder integrar-se al territori “que diuen que és de tots” . Un d'aquest és, diuen, l'examen per a obtenir la nacionalitat on es critiquen preguntes com ara els concursants a ‘Operación Triunfo’ o la situació dels rius al territori. “No venim a fer un màster”, reivindica Columna.

A l'espai de titularitat municipal s'estan organitzant en assemblees a l'espera que cada administració els doni la seva resposta. Des de la Generalitat, fonts de la secretaria d'Immigració han explicat que ja fa temps que, igual que amb col·lectius com els dels manters, es treballa per trobar solucions per totes aquestes persones, però s'aposta per solucions individuals. Les mateixes fonts han assegurat que quan s'assabenten d'un problema amb un ajuntament s'hi posen en contacte. Asseguren que en el 90% de casos en què la persona immigrant ha trobat obstacles per empadronar-se és per desconeixement.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article