Promoure referents romanís en l'educació evitaria el fracàs escolar en la comunitat gitana

Redacció

Lluitar contra l'exclusió, el fracàs escolar i l’abandonament dels estudis entre la comunitat romaní és l'objectiu del projecte “Vakeripen”, que vol dir “conversa”en llengua romaní. El projecte ha combinat la recerca qualitativa amb el treball social, per millorar tant aspectes pràctics com de coneixement sobre la construcció de models de treball sostenibles amb aquesta comunitat.

Tant les famílies romanís com el personal escolar troben limitacions estructurals que afecten la relació entre ells. No obstant això, les famílies romanís no tenen expectatives baixes quant a l’educació dels seus fills, i els nens i les nenes d’aquest col·lectiu tenen una manca de models romanís en la societat on conviuen. Aquesta és una de les principals conclusions preliminars que es desprenen del projecte i que es va presentar el passat 15 de maig del 2018, en el marc de la reunió sobre la inclusió romaní organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.

L'estudi, que es va iniciar el gener del 2017 i que s’allargarà fins al juliol del 2018, està cofinançat per la Unió Europea, amb el programa Rights, Equality and Citizenship, i compta amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, l’associació cultural Rromane Siklǒvne, i la Fundació Privada Pere Closa.

El Bon Pastor, La Mina, Sant Roc i El Gornal han estat les àrees barcelonines on s'ha dut a terme la primera fase del projecte, que s'ha basat en un gran nombre de tallers i sessions de diàleg amb famílies i professors d’aquestes zones, complementades amb entrevistes en profunditat amb mares i pares romanís, concretament, un total de seixanta famílies, professors i actors intermediaris, mediadors escolars i integradors socials.

“Cal una visió més àmplia sobre el fracàs escolar”

Una de les principals conclusions de l’estudi, l’informe final del qual es publicarà a l’agost del 2018, és que “és necessari saber els motius subjacents pels quals un nen o una nena romaní no acudeix a classe, ja que el que l’escola pot percebre com a manca d’interès o implicació, pot reflectir una situació de vida difícil de sostenir”, afirma Zenia Hellgren, una de les investigadores principals del projecte, i recalca la necessitat de treballar “en múltiples nivells”.

Segons l'estudi, d’una banda, a nivell estructural, cal millorar les perspectives econòmiques i laborals i la mobilitat social en aquestes àrees, revisar la funció dels serveis socials, per tal que els professors es puguin centrar en l’ensenyament. De l’altra, a nivell interpersonal, cal treballar amb consciència, comprensió i flexibilitat des de l’escola, per buscar canals viables per a la comunicació. Per exemple, trobant hores per a reunions individuals amb les famílies fora dels horaris estàndard.

Algunes de les limitacions estructurals que es poden trobar tant les famílies romanís com el personal escolar, i que poden afectar la relació entre ells, estan vinculades amb el fet que moltes mares i pares romanís es veuen afectats per la precarietat econòmica i laboral, i també pateixen discriminacions freqüents. Aquest fet els genera frustració i temor que els seu fills siguin discriminats i maltractats per personal de l’escola i altres persones.

A més, el personal escolar ha d’afrontar una manca de recursos constant: el dèficit quant a temps i pressupost fa que els docents no puguin atendre ni centrar-se suficientment en les necessitats docents dels seus alumnes i hagin de portar a terme “treball social”. Així, segons afirmen alguns docents que han participat en l'estudi “hi ha alumnes que arriben a classe sense les necessitats bàsiques cobertes, fins i tot amb fam, i a vegades els han de proporcionar entrepans”.

“Les famílies romanís no tenen expectatives baixes quant a l’educació dels seus fills”

“Les famílies romanís volen que els seus fills continuïn estudiant i que tinguin una vida millor que la seva. No obstant això, són molt conscients que la manca de recursos econòmics pot dificultar-los, per exemple, pagar les taxes universitàries”, afirma la investigadora.

Així mateix, cal destacar el fet que l’actitud individual de cada professor i el seu nivell d’implicació són bàsics per recolzar i motivar els estudiants. “És fonamental que els docents de les escoles d’aquests barris realment vulguin treballar al lloc on es troben, que creguin en els seus alumnes i que siguin capaços de transmetre aquestes expectatives positives”, assegura Zenia Hellgren, que recalca que les expectatives de les famílies han de poder ser realistes.

Per fer possible tot això, les escoles necessiten millorar i desenvolupar estructures de suport i informació sobre les perspectives de futur, sobretot en l’ensenyament secundari: per exemple programes de mentoria i informació detallada, com ara de les beques existents o del camí que cal recórrer per arribar a treballar en diferents professions.

“Hi ha una manca de models romanís a la societat”

Una altra de les conclusions de l’estudi és que cal fer visible la cultura i la història romanís al currículum escolar general, no només a les escoles amb una proporció alta d’estudiants romanís. Per exemple, incloent autors i artistes romanís d’una manera normalitzada en les classes sobre literatura catalana i castellana; parlar sobre les víctimes gitanes de l’holocaust, i també treballar per reclutar professors i altres models d’origen romaní, no només amb la funció de mediador.

“Els nens romanís en aquests barris rares vegades coneixen adults amb els quals puguin identificar-ser que tinguin estudis superiors i treball estable. No hi ha professors gitanos a les escoles, la cultura gitana i la història gairebé mai s’expliquen a classe. Els nens i les nenes i les seves famílies quasi mai veuen una imatge positiva de la seva pròpia cultura o de persones d’origen romaní transmeses per la societat majoritària. Caldria canviar aquest model”, conclou Zenia Hellgren.