L'any passat 250 persones van perdre la vida al Mediterrani quan intentaven arribar a l'Estat espanyol

ACN

Julia Trias, membre del Centre IRIDIA per la Defensa dels Drets Humans, assegura que “no n'hi ha prou amb obrir un port” per acollir a persones que creuen el Mediterrani si el govern de Pedro Sánchez manté la mateixa política migratòria que el seu predecessor. Tot i veure com a “positiu” el gest d’oferir el port de València per acollir el vaixell Aquarius, rebutjat per Itàlia i Malta, organitzacions de drets humans com la de Trias reclamen canviar el sistema migratori actual.

Segons l’informe La Frontera Sud. Vies Maritimes, realitzat per Iridia, l’Associacio Fotomovimiento i l’Institut Novact per l’Acció Noviolenta, presentat aquest dimecres a Barcelona, l’any passat van arribar a l’Estat espanyol 22.400 persones per vies marítimes, la xifra més alta des del 2006, i unes 250 van morir intentant fer la travessia.

En el que va de 2018, pràcticament ja s’han igualat les xifres de l’any anterior. A més, afegeix Trias, “cal tenir en compte que es calcula que per cada persona que es detecta que ha mort o desaparegut, n'hi ha dues més que no es detecten”. Segons Trias, el número de persones que han arribat per mar "s'ha multiplicat per tres", així com també el nombre de morts i desapareguts durant la ruta cap a Espanya.

Des d'Iridia, Fotomovimiento i l'Institut Novact per l'Acció Noviolenta denuncien violacions dels drets humans "no només durant el trajecte", sinó també amb l'arribada dels refugiats o immigrants. I criden l'atenció sobre els tractes que fan els estats membres i la pròpia Unió Europea amb països tercers com Líbia, el Marroc o Turquia per externalitzar el control de les fronteres.

De fet, els refugiats i immigrants que han entrevistat per fer l'estudi els expliquen que "per molt difícil" que posin els serveis de seguretat l'accés a Europa, ells intentaran arribar-hi. "No marxen per plaer, sinó perquè fugen de conflictes i persecucions. Les arribades seguiran, ho posin més o menys difícil, el problema és que hi haurà més morts", lamenta Trias. En aquest sentit, avisa que s'estan invertint "molts milions en la militarització de la frontera europea", i no en l'atenció als drets humans.

Però pels que arriben a l'Estat espanyol, denuncien a l'informe, les vulneracions de drets continuen. "Els CIEs segueixen oberts", diu Trias, que lamenta el tracte als immigrants a la "frontera sud". A més, les dones pateixen una doble discriminació quan arriben a Europa "perquè se les col·loca en un marc de discriminació del qual és difícil sortir". "Els marcs de protecció són pràcticament nuls", lamenta, destacant que s'ha d'empoderar les dones immigrades i no assumir que totes són víctimes del tràfic de persones, sinó que moltes volen venir però han patit un viatge molt complicat, com els seus companys homes.

Daouda Dieye, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, explica que "són els europeus els que generen conflictes, venen armes i toleren dictadures" a l'Àfrica, però després no obren les portes als seus ciutadans. "Cada vegada que puges en una patera et preguntes: arribaré o moriré? I quan ets dalt ja no pots tirar enrere", assegura Dieye.