Un estudi gironí alerta que els alumnes amb TDAH també poden tenir altes capacitats no detectades

ACN

Tenir diagnosticat un Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) no implica que l'alumne no pugui tenir, també, altes capacitats no detectades. Un estudi impulsat pel psicòleg Àngel Guirado des de l'Obervatori de les Altes Capacitats de la UNED a Girona-Salt ha detectat que en almenys un de cada cinc casos coexisteixen dues o més “excepcionalitats” que passen “desapercebudes”.

“Ens fixem més en la situació que crida més l'atenció, com la falta d'atenció a classe o la hiperactivitat, però això no vol dir que aquests nens no puguin tenir també altes capacitats”, ha exposat. L'estudi analitza 37 casos d'estudiants amb TDAH i conclou que cinc també tenen altes capacitats i un més un Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).

“En molts casos el TDAH emmascara les altes capacitats i fa que no es detectin, convertint-se en falsos negatius”, avisa. Per això, insta a buscar eines per millorar els diagnòstics i la formació per detectar aquestes situacions.

L'estudi posa el focus en la “doble excepcionalitat” quan el diagnòstic de TDAH pot “emmascarar” altres trastorns o, sobretot, quan l'alumne té també altes capacitats. En concret, el psicòleg Àngel Guirado ha valorat, des de principis d'anys, un total de 37 nens i nenes en edat escolar i que tenen un trastorn per dèficit d'atenció. L'estudi revela que en un de cada cinc casos també són estudiants amb altes capacitats que havien passat “desapercebudes” fins al moment.

Això provoca que es donin “falsos positius” o ”falsos negatius” en el diagnòstic i que acaben “marcant” el futur de la persona. De fet, Guirado exposa que potenciar les altes capacitats pot millorar la convivència amb el TDAH i que l'alumne guanyi recursos per encara el futur. El psicòleg insta a deixar de fixar-se en el trastorn perquè és el que provoca problemes d'atenció o de seguiment a classe. “Es pot perdre el potencial que donen les altes capacitats si no s'identifiquen”, avisa.

Cal potenciar el diagnòstic precoç

A més, l'estudi també exposa que cal potenciar el diagnòstic precoç i la formació del món educatiu perquè siguin capaços de detectar possibles trastorns abans i derivar els alumnes als especialistes. “Esperar a diagnosticar en nens, amb l'argument que són petits, és perjudicial per a la seva salut mental si considerem la velocitat amb la que aquests nenes i nenes es desenvolupen”, exposa.

De fet, exclusivament en el cas del TDAH, Guirado alerta que la recerca científica situa la prevalença del trastorn en entre el 3 i el 9% dels alumnes en edat escolar, però a les comarques gironines el tenen diagnosticat l'1,21% dels alumnes (un total de 1.282). “A vegades som massa tolerants amb comportaments com la desatenció o la hiperactivitat, sense veure que pot ser per un trastorn”, ha dit.

Un altre dels elements que analitza l'estudi és l'ús de fàrmacs per al tractament del TDAH. Guirado sosté que s'han d'administrat amb “molta cautela” per l'impacte que poden tenir en el cervell de nens en desenvolupament.