El Síndic insta a coordinar la SAREB perquè cedeixi un 30% d’habitatge social

Redacció

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha insistit un cop més en la necessitat que la SAREB cedeixi un 30% del seu parc d’habitatges per al lloguer social. Davant de la Comissió del Síndic al Parlament, on ha comparegut aquest dilluns, el síndic ha reiterat que el Govern de l’Estat hauria d’emprendre mesures legislatives per garantir-ho. Amb aquesta finalitat, ha afegit, cal impulsar una proposició de llei del Parlament de Catalunya per presentar al Congrés.

L’actiu immobiliari de la SAREB és de 54.000 habitatges, a banda de sòl susceptible de ser urbanitzat i també sòl urbanitzat. El Síndic considera que s’és a temps de corregir la situació actual i de fer possible que la plusvàlua generada també reverteixi en el conjunt de la ciutadania.

A parer del Síndic, és “inacceptable” que el dret a l’habitatge, reconegut per l’Estatut i la Constitució, “es vulneri de manera reiterada” i que al mateix temps el Govern estatal “assumeixi amb diner públic un rescat bancari que s’eleva en el seu balanç a vora 43.000 milions d’euros”.

Un dels principals motius que comporten les dificultats d’accés a l’habitatge és la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat al lloguer social, que a Catalunya no arriba al 2% del parc d'habitatges construït. En altres països europeus, en canvi, el percentatge creix: França (16%), Regne Unit (17%), Suècia (19%), Dinamarca (20%), Àustria (24%) o Holanda (30%).

El Síndic ha celebrat les línies de finançament aprovades recentment per la Generalitat i els acords per facilitar la inversió en habitatges amb fins socials, però ha instat les administracions que siguin conseqüents i actuïn amb agilitat des d’un doble vessant: la construcció d’habitatges adreçats al lloguer social i l'adquisició d'habitatges per la via del tanteig i retracte per destinar-los a lloguer social.

La defensa de la sanitat universal

Al mateix acte, El Síndic ha exposat l’Informe sobre el dret universal a l’assistència sanitària. Segons dades de CatSalut, l’abril de 2018 hi havia 114.573 persones estrangeres empadronades a Catalunya que no estaven acreditades com a assegurades ni beneficiàries, ni es trobaven dins dels supòsits d’assistència sanitària en situacions especials que regula la norma estatal. Aquestes persones representen l’1,53% de la població resident a Catalunya.

A més, en general són persones sanes, la majoria entre 20 i 50 anys, que utilitzen un 50% menys que el total de població els recursos de salut, excepte el servei d’urgències, del qual fan un ús similar. Pel que fa a la despesa sanitària, amb dades del 2016, la despesa per càpita també és la meitat que la de la població total. En definitiva, es tracta d’un 0,9% de població que genera el 0,4% de despesa sanitària.

“Negar la cobertura de determinades prestacions a llarg termini pot ser perjudicial”, ha asseverat Ribó. Així, per exemple, d’acord amb la normativa vigent quan es va fer l’informe, en aquell moment aquestes persones no es podien beneficiar dels programes de salut preventius, que suposaven una despesa molt inferior als tractaments d’urgència de malalties greus o de caràcter crònic. L’Informe incideix que cal superar la vinculació del dret a la cobertura amb el fet contributiu.