Dolça llar

Durant l'actual brot de la Covid-19, moltes treballadores de la llar estan patint grans injustícies i una precarització de les seves condicions laborals.Acomiadaments injustificats, pagament injust de la feina feta, internaments a les cases de les persones contractants sense respectar les poques hores lliures que tenien a la setmana... Cuidadores obligades a treballar amb gent gran infectada sense les mínimes mesures de seguretat ni de protecció necessàries per poder realitzar la seva feina, posant en perill la pròpia salut i la de la seva família. Posant en perill preocupacions i esperances.

Cuidadores que van cada dia a la seva feina, aterrades per la por al contagi, aterrades per poder ser testimonis de la mort de les persones amb les quals treballen. Perquè no són operàries de fàbrica, són empatia, sentiments, amabilitat, carícies i abraçades. La cura de persones grans i dependents comporta una gran involucració en l'àmbit sentimental i emocional. És el que tenen les relacions humanes, les relacions de dependència. Que les persones dependents poden ser tant els pacients com les cuidadores. Aquest cordill umbilical que uneix amb carinyo una família que no és família.

I com habitualment succeeix respecte a la invisibilització del treball de la llar i de la cura, les mesures preses pel govern davant d'aquesta crisi sanitària no tenen cap impacte en els ingressos ni condicions laborals d'aquestes cuidadores perquè estan fora del règim general de treballadors. Són les dones migrades i racialitzades les que pagaran les conseqüències més dures d'aquesta situació.

Reconeixem justament la bona feina feta per tot el personal sanitari i mèdic. Però no hi ha cap esment ni reconeixement cap a la cura de les persones grans i dependents que estan emmalaltint. Són les treballadores de la llar les que sustenten tota aquesta feina.

Són moltes d'aquestes dones les principals, quan no úniques, proveïdores de les seves famílies, i fins i tot al seu país d'origen. Tenen sobre les seves espatlles el pes de tota la càrrega familiar. Per tant, es troben en una situació de desempar absoluta. Sens dubte, és aquest el moment de demostrar-li al sistema que allà on aquest expulsa algunes persones, hi som la resta per intentar pal·liar aquests danys i lluitar contra les injustícies.