Un futur de drets i igualtat per les persones amb discapacitat

Un any més, el dia 3 de desembre el dediquem a commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb l’objectiu de sensibilitzar el país per difondre els beneficis de la integració social i laboral d’aquest col·lectiu. És un dia, doncs, per recordar la voluntat de construir, entre totes, una societat diversa que vetlli per la igualtat d’oportunitats.

Per sort, fa anys que hem deixat enrere aquella concepció de la discapacitat que no parlava de drets ni de vida digna. I hem abandonat aquelles polítiques que no apostaven pel desenvolupament dels drets humans ni per la inclusió social. Tot plegat, ha estat gràcies a l’esforç constant d’entitats i associacions de familiars que han fet de la lluita pels drets de les persones amb discapacitat un motiu imprescindible de la Catalunya social que somiem.

Actualment, però, les noves polítiques socials volen fomentar l’apoderament de les persones. Així, en l’àmbit de la discapacitat s’ha fet un salt qualitatiu per posar les persones al centre de l’acció pública, atenent la seva diferència, potenciant la seva autoestima i promovent habilitats per tal que gaudeixin de més qualitat de vida i, alhora, estiguin més preparades per aprofitar les oportunitats. En aquest sentit, deixeu-me que faci referència a la gran tasca que han fet i fan els els CETs (Centres Especials de Treball) al nostre país. Espais imprescindibles per a la generació d’ocupació protegida, els quals sorgeixen d’iniciatives ciutadanes diverses al llarg del país.

Des del Govern hem volgut acompanyar en tot moment el sector de les persones amb discapacitat, sobretot en aquests temps complexos en què la pandèmia ho ha capgirat tot. De la feina feta durant aquests anys en vull citar algunes accions que em semblen molt destacades, com per exemple, el fet que hem impulsat un programa pioner amb l’objectiu de garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual que treballen en CET i empreses d'inserció puguin obtenir una acreditació oficial per facilitar el seu accés al mercat de treball ordinari, així com l’Acord amb COCARMI (Comitè Català de Representants de les Persones amb Discapacitat) per l’impuls i la defensa del model català de treball protegit, i que reconeix a totes les persones amb discapacitat i/o problemes de salut mental el dret a treballar en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles.

Alhora, calia vetllar perquè el sector no perdés qualitat ni condicions laborals dignes. Per això hem incrementat entre un 1,2% i un 5% les tarifes dels serveis socials per a persones amb discapacitat. En definitiva, hem posat més recursos per augmentar l’atenció a les persones discapacitades i millorar les condicions de treball dels i les professionals que els atenen.

Amb tot, vull destacar, sens dubte, el Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat que vam aprovar el març passat. El Pacte ha de ser un document de país compartit per actors diversos on s’estableixin les fites per aconseguir construir una Catalunya més inclusiva i respectuosa amb els drets de les persones amb discapacitat. Un document, doncs, que ha de servir per recollir, des d’un punt de vista legislatiu, pressupostari i de polítiques públiques tots els reptes que tenim en aquest àmbit i vinculant definitivament les polítiques públiques d’aquest Govern amb la Declaració de Nacions Unides pels Drets de les Persones amb Discapacitat.

Per acabar, no puc oblidar que ens queda molta feina per a fer. El dret a la participació pública de totes les persones és bàsic per lluitar contra les desigualtats arreu. Perquè sense drets no hi ha ciutadania activa que ens permeti construir una societat cohesionada. Hem avançat molt en drets i en dignitat però no podem estar satisfets. Un exemple d’això que els dic seria el fet que les taxes d’ocupació de les persones amb discapacitat encara són baixes, sobretot en el mercat de treball ordinari. Així, necessitem, encara, un esforç col·lectiu més gran i un compromís més alt d’empreses i agents diversos per aconseguir que les persones amb discapacitat tinguin accés als mateixos recursos, drets i oportunitats socials i laborals que la resta de ciutadans i ciutadanes. En definitiva, la celebració del dia internacional per a les persones amb discapacitat té sentit en el marc d’aquesta lluita compartida de futur de drets i dignitat per a totes i totes.