Podrem erradicar el bullying?

Portem molts anys intentant-ho, però llegeixo una notícia que publica Pla Internacional i que parla de què 246 milions de nens i adolescents podrien ser víctimes d'assetjament a les escoles, a tot el món.

Faig memòria del curs 2002/03 quan Jordi Collell i Carme Escudé van començar a orientar equips de mestres, alumnat i famílies, aprofundint sobre la importància de les bones relacions entre iguals, impulsant Plans de Convivència de Centre, oferint cursos, seminaris i assessoraments que van ser i són molt útils per analitzar la realitat, saber que està passant en els grups, sobretot de preadolescents i adolescents i fent propostes de millora. Després d'ells molts professionals han ofert la seva experiència i coneixement per seguir orientant i ajudant per erradicar aquesta plaga.

Ells ens van assenyalar tres característiques que es donen en l'assetjament entre iguals: abús de poder, repetició de les actuacions i intencionalitat per part de l'agressor o agressors. Aquest criteri no ha variat.

Generalment, succeeix on no hi ha adults supervisant. Per tant, es genera en diversos espais dins o al voltant de l'escola o institut, pot ser a l'aula, però els és més fàcil fer-ho en passadissos, patis, autobusos, etc. Encara que moltes vegades hi ha agressió física el mal ocasionat en la part psíquica (autoestima, seguretat, confiança en els altres) és molt significatiu i lesiona les relacions socials de la víctima.

Em consta que els centres educatius, si més no, la majoria, s'hi van posar i que, actualment, treballen de valent: Plans de convivència, Mòduls formatius per a docents, Bancs de Recursos, Projectes de Guaites, Protocols diversos per prevenir en persones amb LGBTI, ciberassetjament, Programes educació física, teatre, guies per a les famílies, llibres, pel·lícules, experiències positives d'altres centres, aplicacions web-App, per fer denúncies, tesis doctorals, etc.

Per què, amb tanta feina feta i que es fa actualment, encara es dona aquesta situació d'agressivitat cap als altres? Segur que el treball fet i la quantitat de recursos a l'abast han fet molta prevenció i han evitat patiment a molts alumnes, però, què més es pot fer?

Cal dedicar més temps a treballar els valors? I amb les famílies, potser hi ha un buit o a casa es donen missatges contradictoris, en alguns casos?

L'educació emocional és bàsica, però cal compartir-la amb la família. Hi ha molts valors que s'aprenen i s'integren amb l'exemple. Si a casa es practica l'escolta, el respecte per tothom, la cooperació, l'ajuda mútua, es viu i es veu practicar als pares, germans, tutors, el model s'instaurarà i serà més fàcil prevenir.

Els pares han de tenir clar què fer, com actuar quan s'intueix o bé es confirma que el fill o filla és víctima d'assetjament. Són ben coneguts els indicadors: no voler anar a l'escola o a jugar al parc, no voler sortir amb amics, poc rendiment escolar, malestar físic (cap, panxa...), pèrdues freqüents de material, diners, mòbil...

La serenitat dels pares és molt important així com la calidesa afectiva, poder comunicar-se de forma serena i tranquil·la, acceptar la situació, mostrar comprensió i donar-hi tota la importància que té. La immediata comunicació amb el centre educatiu, és ben òbvia.

El tema del ciberassetjament ha donat potència als assetjadors. No cal dir que els pares, han de vigilar o supervisar que fan amb el mòbil els seus fills. És ben necessari programes ben fets de control parental en aquest sentit. El tema donaria per un a més articles d'opinió.

Els centres educatius potser han d'intensificar els projectes més vivencials: convivències, colònies, dinàmiques que vagin més a l'arrel: emocions, relacions, comunicació, vivències de tota mena. Més pràctica d'educació física amb valors que permetin treballar l'autocontrol, confiança, perseverança, entusiasme, motivació i sobretot l'empatia tan necessària en la prevenció. El treball del cos i l'esport ajuden a canalitzar l'agressivitat.

Els valors del respecte, la tolerància, la solidaritat han d'estar presents en l'aprenentatge i les activitats curriculars de totes les àrees, sempre s'ha de tenir present i practicar-lo en totes les activitats i treballs de grup.

El treball conjunt amb famílies no és fàcil, sobretot a secundària quan en els alumnes es donen processos d'allunyament dels pares per poder construir la mateixa identitat. Aquest treball ha d'incloure la prevenció i la detecció per poder arribar a l'erradicació.

Treballem o continuem treballant per confluir en una mirada integral i un abordatge d'aquest problema des d'una estratègia comuna.